Erasure: Snow Globe

Ja vam comentar que Erasure estava preparant un nou cd de caire nadalenc (aquí) i vam compartir la portada (aquí).

Ara ja en tenim més informació: el tracklist de les diferents versions que posaran a la venda, i un trailer. Comencem per aquest... Bé, es tracta del tema Silent Night i en trec dues conclusions. (1) l'Andy Bell canta espectacularment; i (2) és tan "moñas" com l'original. Espero que la resta millorin:


Hi haurà una versió del cd i, a part, un boxset amb 3 cds: l'original, un altre de versions acústiques o similars, i una grabació en viu en una ràdio. Pel que fa al cd original, tenim:

1. Bells Of Love (Isabelle’s of Love)
2. Gaudete
3. Make It Wonderful
4. Sleep Quietly
5. Silent Night
6. Loving Man
7. The Christmas Song
8. Bleak Midwinter
9. Blood On The Snow
10. There’ll Be No Tomorrow
11. Midnight Clear
12. White Christmas
13. Silver Bells

A la pàgina web es pot trobar tota la informació.

And One: (Males) notícies

Segueixo amb una mala notícia. Sembla ser que And One haurà de cancel·lar els concerts previstos per a finals d'aquest any. Això em passa per ser previsora i comprar els bitllets d'avió i reservar els hotels amb tant temps d'antel·lació.

Crec que no hi ha un comunicat oficial encara, però sembla ser que l'Steve Naghavi s'ha trencat una cama fent el trasllat del seu pis i, per ara, s'han mogut els primers quatre concerts de la gira al maig. Entre ells està el de Múnich, al qual hi anava. Entrant a la pàgina oficial, es pot veure aquest canvi de dates.


Vaig preguntar una mica per aquí i per allà i em van dir que sí que és veritat i que és probable que s'hagin de cancel·lar més concerts, perquè la cosa no pinta bé. El concert de Leipzig, l'altre pel que tinc bitllets i hotel, és a finals de novembre, pel que tinc poques esperances de què hi puguin anar...

Aquesta vegada, però, m'ha sapigut greu, però no m'he enfadat com les altres. Una cosa és que per ser una diva decideixis cancel·lar uns concerts, i l'altra, que tinguis qualsevol tipus d'accident i no puguis seguir endavant. Què hi farem. Ressignació. Almenys a Leipzig no hi he estat mai. Quan vagi a Munich aprofitaré per visitar alguna altra cosa dels voltants, ja que ja hi he estat moltes vegades i, a més, ja hi vaig aquest cap de setmana.

VNV Nation & Oktoberfest

Porto uns dies fora (per feina) i bastant desconectada de tot. També em venia bé després d'un cap de setmana intens i bastant dolorós.

Això sí, les notícies s'han anat succeïnt sense esperar-me.

Com que aquest cap de setmana marxo a Múnich a l'Oktoberfest i al concert de VNV Nation, aprofitaré per començar parlant d'ells.

Per uns problemes amb la grabació del disc Transnational aquest s'endarrerirà encara una setmana més. Encara tinc esperances que es pugui comprar al concert i que el que hagi passat és que no arribin a temps a la distribució, però potser caldrà esperar una mica més.

Per anar obrint boca han penjat una cançó sencera, Retaliate:


I, a part, uns quants snippets de tot l'àlbum. Per ara no pinta malament, però no li he pogut donar gaires oportunitats. Crec que sona bastant similar als darrers anys. Jo esperava una mica més de canvi, però tampoc podem negar que el que han estat fent també sona bé:


Ja amb moltes ganes de viatjar una mica i passar-me el dissabte pel matí passejant una mica, el migdia aferrada a una gerra de Paulaner i la nit al concert de VNV Nation. El diumenge dormint i tornant a Barcelona, a veure si arribo a temps al partit de futbol sala...

Abecedari And One

Després de fer l'abecedari de Depeche Mode, he pensat en fer el mateix per And One a veure què podia aconseguir. Som-hi!

A kind of Deutsch: de l'EP Frontfeuer del 2006 (video).

Back Home: de l'àlbum S.T.O.P. del 2012 (video).

Consequence of Time: de l'àlbum Spot del 1993 (video).

Driving with my Darling: de l'àlbum I.S.T. del 1994 (video).

Enjoy the Unknown: de l'àlbum Bodypop del 2006 (video).

Für: de l'àlbum I.S.T. del 1994 (video).

Get you Closer: de l'àlbum 9.9.99 del 1998 (video).

High: bonus del single Sometimes del 1997 (video).

It Happened Last Night: de l'àlbum I.S.T. del 1994 (video).

J aquí podríem colar la versió de Just Can't Get Enough de Depeche Mode que fan en directe.

Krieger: de l'àlbum Aggressor del 2003 (video).

Love & Fingers: de l'àlbum 9.9.99 del 1998 (video).

Military Fashion Show: de l'àlbum Bodypop del 2006 (video).

Nordhausen: de l'àlbum Nordhausen del 1997 (video).

Only your Dreams: de l'àlbum Tanzomat del 2011 (video).

Panzermensch: de l'àlbum Virgin Superstar del 2000 (video).

Q

Recover you: de l'àlbum Spot del 1993 (video).

Sometimes: de l'àlbum Nordhausen del 1997 (video).

Tanz der Arroganz: de l'àlbum Spot del 1993 (video).

Uns geht's gut: de l'àlbum Nordhausen del 1997 (video).

Virgin Superstar: de l'àlbum Virgin Superstar del 2000 (video).

Wasted: de l'àlbum Virgin Superstar del 2000 (video).

X

Yesterday: de l'àlbum Flop! del 1992 (video).

Zerstörer: de l'EP Zerstörer del 2011 previ al Tanzomat (video).

En aquest cas ens falten: J, Q i X. Idees!!!

Comando Suzie cancel·lat

Degut a una operació a la que han hagut de sotmetre al cantant de Comando Suzie s'ha cancel·lat el concert que havien de fer aquest dilluns 23 de setembre a la sala Undead.

Aquí la informació:


Una llàstima, la veritat, ja que ja no hi vaig poder anar ara fa uns mesos i en tenia ganes. De totes maneres, m'acaben de dir que és probable que la setmana que ve hagi d'anar a treballar fora, pel que encara em faria més ràbia. A veure per qui ho substitueixen. I, si al final marxo, si algú vol una entrada per a veure Lebanon Hanover i un nou grup, només cal que m'ho digui i li envio la entrada per email.

Edito: al final sí que em van enviar fora a treballar, vaig regalar l'entrada a un amic i la va aprofitar. No van substituir els teloners per ningú i sembla ser que el concert tampoc va ser gran cosa.

Abecedari Depeche Mode

A vegades el meu cap funciona de manera curiosa. No caldria entrar en detalls per tal de no fer-me sentir malament, però per exemple, des de què era petita, intento sumar, restar, multiplicar, etc. els números de les matrícules perquè sumin 100. Ara fa uns any em vaig assabentar que ma mare fa una cosa similar, així que la tara deu venir de família.

Entre d'aquesta mena de "jocs" estranys, en tinc un altre que es tracta d'agafar totes les lletres de l'abecedari i pensar en un grup de música i trobar una cançó de qualsevol època que comenci per aquella lletra. Recordo que ho havia fet moltes vegades amb Depeche Mode i que sempre me'n faltaven 2 ó 3. Aquí va el recull a veure si sóc capaç de tornar-ho a fer.

La idea és fer-ho sense ajuda (sense mirar els cds, sense mirar a Internet, etc.), però en aquest cas, les que em faltin sí que les intentaré buscar per tal de completar la llista.

A Question of Time: de l'àlbum Black Celebration del 1986 (video).

Barrel of a Gun: de l'àlbum Ultra del 1997 (video).

Condemnation: de l'àlbum Songs of Faith and Devotion del 1993 (video).

Dressed in Black: de l'àlbum Black Celebration del 1986 (video).

Enjoy the Silence: de l'àlbum Violator del 1990 (video).

Fly on the Windscreen: de l'àlbum Black Celebration del 1986 (video).

Get the Balance Right: single previ a la sortida de Construction Time Again, el 1983 (video).

Here is the House: de l'àlbum Black Celebration del 1986 (video).

I Want You Now: de l'àlbum Music for the Masses del 1987 (video).

Just Can't Get Enough: de l'àlbum Speak & Spell del 1981 (video).

Kaleid: es tracta de la cara B del single Policy of Truth del 1990 (video).

Leave in Silence: de l'àlbum A Broken Frame del 1982 (video).

Macrovision: de l'àlbum Playing the Angel del 2005 (video).

Never Let Me Down Again: de l'àlbum Music for the Masses del 1987 (video).

One Caress: de l'àlbum Songs of Faith and Devotion del 1993 (video).

Personal Jesus: de l'àlbum Violator del 1990 (video).

Q (aquí es podria colar Question of Lust, però realment és A Question of Lust...)

Rush: de l'àlbum Songs of Faith and Devotion del 1993 (video).

Shine: de l'àlbum Exciter del 2001 (video).

The Bottom Line: de l'àlbum Ultra del 1997 (video).

Useless: de l'àlbum Ultra del 1997 (video).

V

Walking in my Shoes: de l'àlbum Songs of Faith and Devotion del 1993 (video).

X

Y

Zenstation: es tracta de la cara B del single Freelove del 2001 (video).

Faltarien, doncs, les lletres: Q, V, X i Y. Alguna idea?

Ghost & Writer

Definitivament aquest any no està sent el meu any. Em van trencar l'ànima pel mig fa uns mesos, estic en una feina que no m'agrada especialment i no em motiva, amb alguns maldecaps derivats de la festa del dissabte (que no és que siguin la gran cosa, però tot i que a mi no m'agrada la gent, no m'agrada gens fer-los sentir malament o fer-los mal) i, ara, em fan fora del pis (al març, per això).

Així que el que ara em toca afrontar són encara més canvis, perquè el contracte laboral se m'acaba al desembre i no sé si em renovaran. I tampoc sé si vull que em renovin. El que sí sembla més o menys clar és que si em fan fora, ara que ni tan sols tinc casa meva, doncs és més probable que marxi d'aquí. El que encara em fa tornar més boja.

Però tot això ja s'anirà veient. Aquest cap de setmana hauré d'enfrontar-me a un parell de situacions incòmodes, a veure com me'n surto. I després tocarà pensar en el pis i la feina. Qualsevol amb un problema real pensarà que això són tonteries, i tindrà raó, però és el que ara com ara em fa ballar el cap i sempre senta bé escriure-ho per a treure-hi importància.

Així que per a relaxar-se... què millor que anar descobrint nous grups?

Ja fa un temps que vaig descobrir Ghost & Writer, però sense fer-los gaire cas. Just quan es rumorejava sobre la seva separació, vaig fixar-me més en ells.

Els hi vaig començar a donar una oportunitat quan em vaig adonar que el cantant era Frank M. Spinath (el de Seabound). En aquest cas està acompanyat perl Jimmyjoe Snark III (que també pertany a un grup anomenat The Weathermen). Van començar aquesta aventura el 2006, tot i que el seu primer cd, Shipwrecks, no va sortir fins el 2010. El disc consta de 8 cançons i, a continuació, les mateixes remixades per altres grups de l'escena com: Iris, Edge of Dawn (del mateix Spinath), Diskonnekted, etc.


Aquest 2013 han tret a la venda el seu segon disc, Red Flags, amb la mateixa tècnica que l'anterior: 8 cançons originals i els seus corresponents 8 remixos.

No seria una experta de la seva música encara, però em sona a música electrònica bastant experimental, tranquil·la, relaxada, majoritàriament fosca, però sense agressivitat aparent. Amb la característica veu del Frank i unes lletres, que pel que he llegit, insipirades en Edgar Allan Poe i Oscar Wilde.

A la pàgina web de Reflecions of Darkness hi ha una entrevista en anglès bastant interessant d'abans de la sortida de l'àlbum Red Flags. Potser la part més destacable és en la que comenten la impossibilitat de recrear-ho en viu i també de les poques ganes que en té el Jean-Marc Lederman (que suposo que deu ser el mateix que abans anomenàvem Jimmyjoe Snark III).

Per a acabar, m'agradaria compartir alguna cançó del grup. Com que els conec poc, al final he optat per escollir una de les més escoltades a Lastfm, que està a Youtube i que em sembla que val la pena: Never Take Fire:

Concert Mesh (Bikini)

Dissabte vam poder veure a Mesh a la sala Bikini de Barcelona. El meu nom estava apuntat a la llista, però només per a una entrada, així que vam haver de pagar la segona. Però va valdre la pena. Ho vam disfrutar com mai.

Vam arribar cap a les 20h i ens vam entretenir una mica comprant unes samarretes. Pel que quan vam entrar a la pista, ja hi havia Medievo tocant. Ens vam situar a primera fila, unes cerveses, i vam escoltar-los amb tranquil·litat. No em van cridar especialment l'atenció. A continuació, S.E.N, dels quals ens van regalar un cd a l'entrada. Tampoc em van dir gran cosa, però sí que escoltaré el cd un dia d'aquests.

Després, ja els esperats Mesh. Crec que van tocar al voltant d'una hora i mitja, però quasi sense pauses, una cançó rere l'altre. No recordo cap projecció al darrere del grup, però he vist fotos que confirmen que sí que n'hi havia. Només recordo com una petita pantalla de TV al costat de l'escenari on hi anaven sortint algunes imatges (portada del cd, per exemple, o fotos promocionals). Crec que n'hi havia una a cada costat de l'escenari.


Les fotos que vaig fer ara les miro i estan bastant borroses. El fet d'estar davant saltant sense parar i amb unes quantes cerveses al cos (el noi del bar de davant de Bikini ens recordava de l'any passat i ens en va regalar alguna) van ajudar a la mala qualitat. Tot i això, sempre se'n pot salvar alguna.


Vam poder agafar el setlist, així que les cançons són les següents:


Com que sabíem que a la darrera cançó, el Mark cantaria des del final, abans de què sortís ja ens trobàvem allà, també a primera fila al final de tot. Això va comportar que la resta de gent que estava a primera fila, aconseguís les baquetes, però va valdre la pena veure el final des de davant de tot també. Aquí una prova de la proximitat:


El concert se'm va fer una mica curt, però vam acabar destrossats, suant, perdent la veu i abraçats amb tota la gent que ens rodejava i que, com nosaltres, l'únic que volia era passar-s'ho bé i disfrutar de la música.

Després ens vam unir tots a sopar una mica al bar del costat de Bikini i, com sempre últimament, em vaig convertir en la guia per arribar a l'Undead, ja que hi havia gent de Bristol (tot i que viuen a Barcelona) i d'Andalusia. Un cop allà la nit va continuar amb bastanta bogeria, però millor deixar aquesta part en la intimitat. Pel que fa al grup, no va arribar a aparèixer a la sala, una llàstima. La música va estar prou bé, amb moments millors, com sempre, i amb gent entre estranya i agradable pel voltant.

Després a esmorzar, a casa a dormir unes hores i a casa mons pares a dinar en família amb la pitjor ressaca que he tingut en la meva vida. No vaig ni poder dinar, vaig haver de disculpar-me i anar a dormir una estona, i per la tarda... Bé, no calen tants detalls. Però se m'han tret les ganes de cervesa per uns quants dies, la veritat.

Brett Anderson

Em pensava que ja havia parlat alguna vegada sobre el Brett Anderson, el cantant de Suede, però no he estat capaç de trobar-ho.

Comencem amb una mica d'història per a situar-nos. Va néixer a Angleterra el 1967 i a finals de 1980 ja va formar, amb el Matt Osman, el grup Suede, que el faria famós rápidament. Actualment acaben de treure un disc Bloodsports aquest mateix 2013 que està tenint molt bona crítica.

Pel que fa a la seva carrera en solitari, va començar el 2007 i fins ara ha tret 4 discs:

• Brett Anderson (2007)
• Wilderness (2008)
• Slow Attack (2009)
• Black Rainblows (2011)

Els àlbums que més he escoltat són els dos primers, i m'agradaria destacar-ne una cançó de cadaun. Pel que fa al seu àlbum de debut, la millor cançó amb diferència és Love is Dead:


Del seu segon àlbum, la cançó que més m'agrada és Back to You:


Els seus àlbums en solitari no han tingut el mateix èxit que els del grup Suede, pel que probablement per aquest motiu es van tornar a reunir per tal de reviure vells temps i, segons he pogut llegir, ha valgut la pena ja que han tret un bon nou disc. Serà necessari donar-li una oportunitat un dia d'aquests.

Han marxat de gira per a presentar aquest nou cd i passaran per Barcelona el dimarts 5 de novembre a Razzmatazz. Per 37,50€ encara es poden comprar entrades. Les trobo una mica cares, sinó hi aniria segur.

Mesh: prèvia concert

Demà dissabte Mesh estaran a Barcelona. He contactat amb diverses persones i crec que sí que tindré les meves entrades gratis. Sinó pagaré l'entrada i després ja veurem a qui dirigeixo els meus crits i renecs.

Hi ha hagut alguns canvis de teloners i al final tocaran: Medievo i Some Electric Noise (S.E.N). Els primers són un grup diria que de Barcelona format pel David Medina i el Miguel Ángel Blanca. Pel que he llegit la seva música és reivindicativa i d'autor (el que suposo que deu voler dir amb missatge). Aquí es pot escoltar la seva música.

I els segons ja van ser teloners de Diorama i De/Vision a finals del 2010. A la crònica que vaig escriure ara farà 3 anys no indica res sobre si em van agradar o no. Es tracta d'un grup de Barcelona format pel Sergio Salesa, l'Albert Osdorgoitea, l'Alexandre Plaza i el Nacho Llazer. Ells mateixos es defineixen com un grup de post-punk barrejat amb new wave i rock alternatiu, i amb influències com Depeche Mode, The Cure, Suede, David Bowie o Joy Division. Aquí es poden escoltar les seves cançons de forma gratuïta.

Sobre Mesh hi ha poca cosa a dir que no sapiguem ja. Es tracta d'un grup anglès format el 1991 i des de llavors ha anat evolucionant des d'un so més fosc i industrial, a un so totalment synthpop i més alegre. Està format pel Mark Hockings i el Richard Silverthorn. En viu els acompanyen en Sean Suleman a la bateria i actualment diria que han subsituït el teclista per un tal Richard (no recordo el cognom), ja que l'he vist en fotos promocionals i no em sonava.

Per si de cas demà no tinc temps de posar una cançó prèvia, avui he decidit compartir It scares me:


Els horaris seran els següents (sala Bikini, que també la van canviar) i els primers en arribar tindran un disc de S.E.N gratis:

• Portes - 19:45h
• Medievo - 20:00h
• S.E.N - 20:35h
• Mesh - 21:30h

VNV Nation: Transnational

Acabo d'adonar-me que fa molt temps que no parlo de VNV Nation i les notícies s'han anat succeïnt sense que n'hagi anomenat cap. Anem a posar-hi remei.

Comencem per anunciar que el 4 d'octubre (inicialment el 27 de setembre) treuran un nou cd, Transnational. Per ara en tenim la portada i poca cosa més:


Faran una gira mundial que els portaran a Barcelona el dissabte 1 de febrer de 2014 (el divendres 31 de gener a Madrid).

Abans, però, jo em deixaré caure per Munich una altra vegada. Faré un viatge llampec que serà similar al que vaig fer al juny per veure a Depeche Mode, o als que acostumo a fer per And One. Sortir molt d'hora el dissabte 5 d'octubre al matí, aprofitar que és l'Oktoberfest i anar a prendre unes cervesetes i després de dinar encaminar-me cap a l'hotel (aquesta vegada és diferent i crec (crec) que aprop de la sala Backstage) i ja a preparar-me pel concert. Disfrutar, i diumenge ja tornar cap a casa (tot i que aquesta vegada diria que una mica més tard).

Així doncs, al viatge a Munich ja em podré comprar el cd. A veure si d'aquí a llavors, encara que quedi poc, podem escoltar algun tema nou. Per anar fent boca i, també, per veure si valdrà la pena comprar-lo o no. Per ara, ens han anunciat que es crearan una sèrie de posters que pinten molt bé. El primer d'ells és:


VNV Nation ens portarà aquest any un nou cd, que espero que segueixi el seu clàssic so, però potser tornant una mica més al seu costat més fosc, més als inicis. Crec que repetir la mateixa forma seria un excés. No estaria malament un petit canvi per a reanimar la passió.

Morrissey: 25 Live

És innegable que el Morrissey cau malament a molta gent perquè és un pedant, però també és igualment innegable que té cançons molt bones i una veu especial i maca. Vaig tenir la sort de poder-lo veure en viu fa uns anys, i en directe també sona molt bé. I, personalment, a més, el trobo molt atractiu, que sempre ajuda.

Ara, pels seus 25 anys de carrera en solitari, té previst treure un dvd en directe, que es dirà 25 Live i veurà la llum el 21 d'octubre. Es tracta d'un concert especial que va fer el 2 de març de 2013 al "Hollywood High School" de Los Angeles, on va tocar davant de només 1.800 persones i les entrades pel qual es van esgotar en 12 segons.

La portada serà la següent (la qual seria fàcil de millorar):


I el tracklist:

1. Alma Matters
2. Ouija Board, Ouija Board
3. Irish Blood, English Heart
4. You Have Killed Me
5. November Spawned A Monster
6. Maladjusted
7. You’re The One For Me Fatty
8. Still Ill
9. People Are The Same Everywhere
10. Speedway
11. That Joke Isn’t Funny Anymore
12. To Give Is The Reason I Live
13. Meat Is Murder
14. Please, Please, Please Let Me Get What I Want
15. Action Is My Middle Name
16. Everyday Is Like Sunday
17. I’m Throwing My Arms Around Paris
18. Let Me Kiss You
19. The Boy With The Thorn In His Side

El nou dvd es podrà veure als cinemes, encara que no a casa nostra. Si en sou fans i és una possibilitat, jo ho recomenaria. Jo vaig poder veure'n un de Depeche Mode i em va agradar l'experiència de veure-ho en una pantalla gran i en companyia d'altres fans com jo. En aquesta pàgina web es pot buscar en quins cinemes es veurà.

Per anar obrint boca, tenim un trailer:


A part, el dvd tindrà un bonus de 4 cançons d'estudi: The Kid's a Looker, Scandinavia, ACtion is my Middle Name i People are the same Everywhere. Abans del concert, a més, hi ha una filmació dels comentaris dels fans sobre el cantant. La notícia també a la revista Side-Line.

Per Youtube hi ha una de les cançons que es podran veure al dvd:

Via Catalana 2013

Ahir va ser la festa nacional de Catalunya i després que els últims anys hagués estat fora, ahir la vaig poder disfrutar. A més, era una Diada especial perquè es portava a terme la Via Catalana, que consistia en enllaçar persones de punta a punta de Catalunya per tal de reclamar el dret a decidir i la independència.

Jo vaig decidir sortir amb la càmara i fer unes quantes fotografies. Vaig començar per casa, per la Sagrada Família i ja vaig veure que aquella seria una de les zones més plenes, hi havia moltes moltes persones. Vaig baixar per Marina fins a la Meridiana. Llavors fins al parc de la Ciutadella, on també hi havia bastanta gent i la via es duplicava. Em vaig quedar allà una estona perquè ja eren les 17.14h. Vaig seguir pujant per l'avinguda Lluís Companys fins a l'arc de Triomf (que estava ple a vessar de gent) i xino xano fins a la plaça Catalunya (on vaig escoltar Els Segadors amb centenars més de persones) i passeig de Gràcia cap a dalt, que semblava una manifestació de la quantitat de persones que hi havia.

Aquestes són algunes de les fotografies que vaig fer:

Feliç Diada!

Fem via!

Xenturion Prime (ex-Code 64)

Tal i com comentava a finals de juliol, Code 64 es van disoldre, i dos dels seus membres: Hasse i Bjørn, tenien previst formar un nou grup paral·lel, aprofitant part de les cançons que ja tenien preparades.

Ara han donat a conèixer el nou nom del grup: Xenturion Prime, i han penjat un video al Youtube, que tot i que no dóna gaires pistes de res, sí que deixa veure una mica l'estètica i, principalment, el que fa és escampar la notícia:


Actualment estan treballant en el seu àlbum de debut, que es dirà Mecha Rising, i comenten que es tratarà de música electrònica (increïble i èpica segons les seves paraules).

Erasure: Snow Globe

Erasure està preparant un nou àlbum. Sortirà a la venda l'11 de novembre i es dirà Snow Globe. Estarà format per 13 cançons de Nadal, algunes clàssiques i transformades per a què sonin a Erasure, i d'altres de noves.

La portada és la següent:


El grup ja ha comentat que no es tracta d'un disc nadalenc típic, sinó de cançons que s'han reconvertit a la mínima essència i d'allà n'han extret un nou so, una nova versió, més proper al grup.

El primer single serà Gaudete, que és la interpretació d'en Vince Clarke i l'Andy Bell d'un tema nadalenc medieval, que va fer famós Steeleye Span el 1973 amb una versió folk. Es pot escoltar aquí.

Tot el tema del disc nadalenc fa una mica de por, però no ens precipitem. Esperem a veure què ens ofereixen. Per les dates dels concerts (no sembla que hagi de ser una gran gira) caldrà esperar una mica més.

Placebo: Loud like Love

Ja fa dies, setmanes, mesos, que les notícies sobre Placebo es van succeïnt, però la mandra m'ha pogut. Fins avui, que he decidit recollir tots aquests temes en un sol post.

Comencem a poc a poc. El grup treurà un nou cd, Loud Like Love, el 16 de setembre. El qual ja està al caure. El tracklist és el següent:

• Loud Like Love
• Scene Of The Crime
• Too Many Friends
• Hold On To Me
• Rob The Bank
• A Million Little Pieces
• Exit Wounds
• Purify
• Begin The End
• Bosco

I la portada és la següent:

El primer single ha estat Too many Friends, que va sortir al juliol. Ara fa cosa d'un mes, el video oficial va veure la llum. És una mica estrany, es tracta d'una mena d'història i t'has d'imaginar els motius de perquè ha passat el que ha passat, mentre et van donant pistes. És original i està ben rodat, però distreu bastant de la música, tot i que aquesta potser tampoc és que aporti gran cosa. Per al video val la pena tenir paciència per a seguir el joc i anar llegint els cartellets. Potser fa falta veure'l més d'una vegada per a entendre-ho tot:


Al Youtube de VEVO, també hi ha la cançó Loud Like Love, amb un video on es pot llegir la lletra del tema sobre unes imatges del grup amb filtres de colors i poca cosa més. Més que res és per donar a conèixer la cançó. Tampoc m'ha acabat de dir res. Comença bé, però la tornada m'ha cansat molt ràpid.

Hi ha un petit teaser on es pot escoltar un tros de la mateixa cançó al Youtube i al grup tocant-la en l'actualitat. Així com també trossos de les cançons Rob the Bank, Hold on to me, Purify, A Million Little Pieces i Schene of the Crime. Les quals encara no he tingut temps d'escoltar.

Aquí es poden veure els concerts que tenen previstos. Per ara, cap a Barcelona.

Mesh: Automation Baby Tour

Ahir va ser el meu últim dia de vacances i me'l vaig passar entre el sofà i el llit. Altra vegada amb mal de panxa. Però almenys aquesta vegada era perquè alguna cosa m'havia sentat malament del sopar i no pas per algun ingredient secret i desconegut.

Avui ja m'he llevat millor, però m'espera un primer dia de feina a base de torrades amb oli i sal, camamilla i arrós blanc, el qual odio amb bastanta força. Tot i això, per avui encara tinc una mica de feina i puc anar escoltant música de manera continuada durant 7 hores.

Per sort dimecres és 11 i és festa. I dissabte venen Mesh a Barcelona (el divendres a Madrid) i els podrem tornar a disfrutar. El nou disc no em va entusiasmar les primeres vegades que el vaig escoltar, però a mesura d'anar-li donant oportunitats, m'hi he anat enganxant més i hi he trobat més detalls i més encant en general.

A part de les 3 cançons que ja vaig comentar: Born to Lie, Flawless i You Want What's Owed to You, n'he descobert alguna més, tot i que trobo que el disc comença molt fort, baixa una mica, torna a enlairar-se amb Born to Lie i llavors ja decau pausadament fins al final.

Per anar preparant-nos per al concert he escollit Just Leave Us Alone, la cançó que obre l'àlbum:


Per haver col·laborat amb l'Street Team se suposa que tindré dues entrades, però no sé si refiar-me'n del tot. El promotor del concert ens va comentar que ell no tenia constància de res. Espero estar apuntada a alguna mena de llista a la taquilla de Bikini. Sinó em tocarà pagar els 25€ de l'entrada, que no passa res, però podent ser gratis...

Covenant: Leaving Babylon

Ahir divendres, Covenant va treure a la venda el seu nou disc Leaving Babylon. Encara no l'he escoltat sencer perquè no l'he comprat online (a les botigues ni l'he buscat perquè segur que no el tenen) però a Spotify se'n poden escoltar 5 cançons.


Només l'he escoltat una vegada, però crec que segueix la línia del seu darrer cd, més fosc. Per ara no pinta malament, però serà necessari escoltar-lo més vegades i escoltar-lo sencer, és clar.

Nocturna Festival 2013

L'any passat, el 31 d'octubre, vaig anar a petar a un concert. Aquest any es repeteix (amb grups diferents) i he vist que es tracta del Nocturna Festival.

Aquest any els grups són més interessants que l'any passat. Hi ha dos clàssics que tot i que no conec gaire, tinc ganes de veure'ls en directe: els alemanys Das ich i els austríacs Nachtmahr.

Però el cap de cartell seran Elegant Machinery, els quals fa un parell d'anys havien anunciat que se separaven.

Per aquest motiu he estat escoltant de nou alguns dels clàssics del grup i alguns em segueixen posant els pèls de punta. Les meves dues preferides ja les he compartit, així que al final he optat per Words of Wisdom:

OMD: Night Cafe

A l'agost he deixat el blog bastant abandonat i tinc bastantes coses a comentar. A veure si aquest setembre (encara que aquesta primera setmana també estaré de vacances) puc posar-me al dia.

Començo amb el nou videoclip de OMD. Per al tercer single han escollit Night Cafe:


La cançó no recordava quina era, però no em diu gran cosa. Sé que s'assembla a alguna d'antiga, però no sé quina en aquests moments. El videoclip és una depriment història feta amb dibuixos en 2D i una mica anat de l'olla.