dijous, 15 de setembre del 2011

Concert: VNV Nation (Wien)

Uns dies després, ja puc comentar com va anar el concert de VNV Nation a Viena, ja amb una mica més de perspectiva, però encara amb l'opinió de què va ser un gran concert.

Comencem pel principi. Vaig sortir d'hora de l'hotel per si em perdia. Havia d'agafar el metro durant més de 10 parades i després intentar trobar la sala. Tot va anar bastant bé i vaig arribar a quarts de set a la sala Szene. A l'entrada em van dir que fins les 19h no obrien, així que vaig anar a buscar un bar per a passar l'estona.


Pocs minuts després de les 19h vaig anar a la sala i ja hi havia unes 10 persones fora esperant. Van obrir i no vaig tenir cap problema per a canviar la confirmació de compra que m'havien enviat per email per una "entrada". No em van donar una entrada en paper, sinó que em van posar un segell a la mà, una llàstima perquè no la podré afegir a la meva col·lecció.

Un cop a dins vaig poder veure dues coses. La primera, els horaris (20.30h els teloners i 21.30h VNV) que m'haguessin ajudat una mica a situar-me si els hagués conegut abans, i la segona, com era part de la sala.

Dic "part de la sala" perquè la pròpia sala on es faria el concert encara estava tancada. Així que el que vaig poder veure en un principi era un passadís que donava pas als wc (una mica cutres), a una barra de bar petiteta i a la tenda de merchandising.

Aquí vaig anar-hi directa i vaig obrir els ulls com a plats al veure que ja hi havia el nou cd Automatic disponible. Per suposat va ser el primer que vaig assenyalar. També va caure una samarreta.


Un cop feta la compra, vaig continuar investigant. Hi havia un altre passadís que no sabia on conduia, però al veure que alguna gent hi anava, m'hi vaig afegir. Et portava a una altra barra una mica més gran i a la dreta a una mena de pati a l'aire lliure amb taules i cadires, on hi havia gent prenent alguna cosa abans del concert i on es podia fumar ja que a la sala estava prohibit. Vaig veure un dels que toquen els teclats en viu amb VNV però no hi vaig entrar.

Cap a les 20h i després d'una hora d'una calor important, van obrir les portes de la sala. Vaig esperar que hi entrés un grupet que estava al meu costat i m'hi vaig llençar de cap. Primera fila i sense problemes ja que la gent va anar entrant a poc a poc.

Llavors ja em vaig girar per analitzar la sala. Petita. Diria que fins i tot més que la sala Bikini a Barcelona. Em va saber greu, però la veritat és que al final es va omplir i feia goig. Suposo que jo pensava que a Alemanya i Àustria el grup tindria una major acollida que a Barcelona, però potser només és a Alemanya...


A les 20.30h van sortir a l'escenari Straftanz, que vindria a significar "dança criminal" i que pel que he vist ara està format per dos membres del grup Rotersand que s'ho prenen com un projecte paral·lel.

Hi havia alguna gent que ho va viure molt, però en general crec que no eren gaire coneguts. No em van desagradar, es podria dir que fan un tipus de música industrial, molt fosc, però per aconseguir que la gent balli i participi constantment. Per mi era difícil participar perquè quan parlaven ho feien en alemany i em perdia totalment. Les lletres de les cançons també en alemany.

Aquí cal fer una parada per tal d'explicar les peripècies del noi que tenia a la meva dreta. Entre concert i concert vaig descobrir que era d'Eslovàquia, que tocava en un grup també d'aquest estil EBM-industrial i que organitzava un concert per al 30 de setembre al seu país. Tampoc és molt estrany, ja que els dos països estan a tocar, però sempre sorprèn. Segurament ells també es debien sorprendre quan vaig dir que jo venia de Barcelona. Crec que es va quedar sense veu de seguida, doncs ja amb els teloners va embogir completament de tant cantar/cridar i ballar. Va fer una colla d'amics per allà i són dels que més van animar amb càntics, potser en ocasions excessius, però bé, t'ho prens amb humor.

L'escenari era relativament senzill, però donava joc. Al darrere, al centre, hi havia la bateria d'en Mark i als costats dos sintetitzadors per als acompanyants. Al darrere de tot hi havia crec que 6 panells amb leds que s'anaven il·luminant i formaven imatges, lletres o simplement mostraven colors. Al davant hi havia un espai perquè en Ronan pugués córrer de costat a costat.


A les 21.30h puntuals van sortir VNV Nation amb Chrome i la calor ja començava a ser insuportable. Potser estàvem a més de 30º? Doncs després de saltar i cantar durant una única cançó, ja anàvem tots xops, alguns sense samarreta ja i d'altres acabant-nos la beguda i pensant com ens hidrataríem a partir de llavors...


Durant les primeres cançons, crec que 3 ó 4, vam tenir uns fotògrafs davant, que anaven fent fotos i en Ronan comentant amb ells, dient-los que es movia massa ràpid perquè l'atrapessin. Al final va fer sortir en Mark perquè els hi puguessin fer una foto en condicions. Per sort ja van marxar i vam guanyar en visibilitat.

A partir de llavors, ja simplement ens vam deixar portar per la música, els comentaris irònics d'en Ronan i vam suportar la calor de la millor manera que vam poder.


El concert en sí va estar molt bé. Van tocar noves cançons, algunes ja una mica conegudes com Control on fins i tot vam corejar alguns trossos, i d'altres no tant, però que pintaven molt bé. Juntament amb aquestes van afegir cançons més antigues, sobretot de les primeres, que tenien bastant oblidades. Potser no són de les meves preferides, però són grans cançons igualment i algunes són fantàstiques en directe. Per a mi, un moment digne de menció va ser Beloved que és preciosa.

El setlist va ser el següent, tot i que estic bastant segura que no van tocar totes les cançons, en part perquè van acabar amb Perpetual:


I ja parlant de Perpetual, comentar que la gent sí que tararejava la música, però que crec que a Barcelona es porta a un extrem més fanàtic, on ja amb la primera nota el públic embogeix. Aquí crec que al principi només hi era jo...

Per suposat, en Ronan com sempre, movent-se sense parar, encoratjant el públic, comentant tot el que se li acudia i disfrutant de les noves cançons (en una li van haver de posar les lletres en un paper per si de cas). En Mark espectacular a la bateria i sortint un parell de moments al davant per a fer-nos aplaudir o cantar.


A l'acabar el concert vaig demanar el setlist a en Mark (by the face) i em va dir que després, però va marxar sense donar-me'l. Llavors ja es va afegir diversa gent a demanar-lo. El primer se'l va emportar un noi que estava més enllà i el segon li van donar al noi de la meva esquerra. Havia comentat amb ell algunes coses a la mitja part i sabia que venia de Barcelona, així que immediatament es va girar i me'l va donar. Crec que li vaig agrair tant que encara deu flipar. Després he vist per internet les fotos que va fer ell i que va aconseguir fer-se'n un parell amb el grup, així que me n'alegro molt per ell. Jo espero aconseguir-ho a Barcelona, on m'és més fàcil moure'm per la ciutat un cop acabat el concert.


Ara, a l'arribar a Barcelona, he descobert que hi va haver una after-party. No sé si allà o en un altre lloc, però la veritat és que no hagués estat malament. Tot i això, ja estava preocupada per si no podia agafar el darrer metro, així que vaig sortir corrents per si de cas.

2 comentaris:

música: ni temps ni espai ha dit...

Gràcies per la crònica.
Calor a Austria?
No toquen "Nemesis"?

Salutacions.

btretze ha dit...

Crec que sí que van tocar Nemesis, ja saps que amb les cançons de VNV sempre em faig un lio patatero