dimarts, 10 de març del 2009

And One - Bodypop 1 1/2

Deia l'altre dia que volia comentar els discs que m'havia comprat un a un i començaré per el d'And One.

Bodypop 1 1/2 és el recull d'algunes de les cançons que han estat tocant en viu durant l'última gira i que vaig poder veure a Barcelona i a Berlín.

La portada m'encanta:


Pel que fa als covers que hi han inclòs, s'hauria de destacar que hi falten les cançons que prèviament hi havien d'incloure i, especialment, Depeche Mode.

Tot i això, han fet (o ha fet, l'Steve Naghavi) una bona selecció de hits.

A part, i suposo que degut a la demora amb què ha sortit el disc, hi ha 3 noves cançons i dues versions de cançons del Bodypop.

"Paddy is my DJ" ja l'havíem escoltat i no ens va aportar res de nou. "Und Wenn" és una instrumental, lenta, maca, però tampoc acaba de motivar. Per contra, "Love is a drug abuser" ja és més atraient i és la millor per a obrir el cd.

La versió de "So Kling Liebe" no arriba a l'alçada de la preciositat que era l'original. I l'altra versió de "Love You To The End" acaba atrapant per la variació que hi han fet a la lletra per a adaptar-la i dedicar-la a Depeche Mode i com que l'original també és bona, val la pena.


Pel que fa a les versions, la selecció de cançons està prou bé tot i que hagués canviat una de les de New Order per una d'un altre grup i així no n'hi haurien dues d'un mateix grup.

Tot i això, el so és espectacular, no com el bootleg que corre per internet, la veu se sent perfecta i el públic suficientment baix com per saber que està allà, però sense molestar (tot i que a vegades fa dubtar de si és realment en directe perquè no se senten gens).

Es troba a faltar que no diguin on han estat grabades.


Tracklist:

     01. Love Is A Drug Abuser
     02. Paddy Is My DJ
     03. Und wenn
     04. So klingt Liebe (Ur-Version 2005)
     05. Love You To The End (Ur-Version 2005)
     06. The Sun Always Shines On TV (A-ha-Cover live)
     07. It’s A Sin (Pet Shop Boys-Cover live)
     08. Big In Japan (Alphaville-Cover live)
     09. The Great Commandment (Camouflage-Cover live)
     10. Smalltown Boy (Bronski Beat-Cover live)
     11. Blue Monday (New Order-Cover live)
     12. True Faith (New Order-Cover live)
     13. Sometimes (Erasure-Cover live)
     14. Only You (Yazoo-Cover live)

4 comentaris:

música: ni temps ni espai ha dit...

Hola.
Tinc la sensació, que els covers, són massa respectuosos amb les cançons originals, i que més que covers, són copies. És així?
Salutacions.

btretze ha dit...

La veritat és que sí que s'assemblen bastant, algunes més que d'altres.

A veure si les escolto seguides (l'original i la versió) i així serà més fàcil de comparar...

btretze ha dit...

He estat pensant una mica i...

Per mi seria una còpia si diguessin que la cançó és seva, és a dir, si a partir d'una cançó d'un altre grup l'adaptessin i la fessin passar com a nova i pròpia.

Entenent com a cover una versió d'una cançó, doncs ja seria això el que ha fet And One.

Diem, doncs, que estan fent versions. Aquestes poden ser més similars o diferents a les originals, en aquest cas la principal diferència és la veu de l'Steve.


Encara em queda pendent escoltar les originals seguides de les versions...

música: ni temps ni espai ha dit...

Si. Tens raó, però ja ens hem entès.
Tot i això, per mi una versió, és el fet de canviar-la, d'alguna manera, donant-li una nova dimensió, alguns cops millor, i d'altres pitjor, a un tema escrit per un altre.
Salutacions.