Ahir van tocar The Killers al Pavelló Olímpic de Badalona. El concert va estar molt bé, però comencem pel principi.
Vaig arribar una mica abans de les 20h (moment en què obrien les portes) i a l'entrada per anar a grades no hi havia ningú i la de pista estava a reventar. Després d'una estona fent cua, tanquen l'accés a pista al·legant que ja estava complet l'aforament.
Perdó?? Si hi ha un aforament limitat, fes una diferenciació entre les entrades que són de pista i les que són de grada, per tal de tenir-hi un control i que no fem la cua per no res. D'altra banda, també era mentida, ja que hi va haver gent que va estar entrant a pista fins al mateix moment de començar el concert.
Segurament el concert hauria estat més divertit a pista, però des de les grades es veia genial.
Els teloners van ser Louis XIV, que més que res va servir perquè la gent acabés d'entrar al pavelló.
Amb més d'un quart d'hora de retard (i 45 des de què havien acabat els teloners), van sortir The Killers amb la cançó Human i encadenant-la amb This Is Your Life i el públic ja estava totalment entregat. Aquesta darrera amb el moviment de braços de Never Let Me Down Again.
Pel que havia sentit de grabacions dels seus directes ja m'esperava un grup amb molt força, però també m'esperava una veu amb molt poca qualitat i en aquest punt estava prou equivocada. Va sonar molt bé.
Des del meu punt de vista, massa cançons de l'últim disc, però al cap i a la fi, era el que venien a presentar.
Setlist (aproximat):
01. Human
02. This Is Your Life
03. Somebody Told Me
04. For Reasons Unknown
05. I Can't Stay
06. Joy Ride
07. Bling (Confessions of a King)
08. Shadowplay (Joy Division cover)
09. Spaceman
10. Smile Like You Mean It
11. A Dustland Fairytale
12. Sam's Town (Abbey Road version)
13. Read My Mind
14. Mr. Brightside
15. All These Things That I've Done
16. Bones
17. The World We Live In
18. Jenny Was a Friend of Mine
19. When You Were Young
Durant la versió de Shadowplay apareixien imatges de Joy Division i l'Ian Curtis a darrere. Emocionant.
Pel que fa a l'escenari, moltes llums, però encara no entenc què feien aquelles palmeres per allà...
Per acabar, va aparèixer la senyera darrere, un detall per part seva, no com els teloners que van parlar de Catalunya com si fos Espanya en diverses ocasions.
Sí, els teloners tenen raó, però no ens agrada que ens ho diguin.
Vaig arribar una mica abans de les 20h (moment en què obrien les portes) i a l'entrada per anar a grades no hi havia ningú i la de pista estava a reventar. Després d'una estona fent cua, tanquen l'accés a pista al·legant que ja estava complet l'aforament.
Perdó?? Si hi ha un aforament limitat, fes una diferenciació entre les entrades que són de pista i les que són de grada, per tal de tenir-hi un control i que no fem la cua per no res. D'altra banda, també era mentida, ja que hi va haver gent que va estar entrant a pista fins al mateix moment de començar el concert.
Segurament el concert hauria estat més divertit a pista, però des de les grades es veia genial.
Els teloners van ser Louis XIV, que més que res va servir perquè la gent acabés d'entrar al pavelló.
Amb més d'un quart d'hora de retard (i 45 des de què havien acabat els teloners), van sortir The Killers amb la cançó Human i encadenant-la amb This Is Your Life i el públic ja estava totalment entregat. Aquesta darrera amb el moviment de braços de Never Let Me Down Again.
Pel que havia sentit de grabacions dels seus directes ja m'esperava un grup amb molt força, però també m'esperava una veu amb molt poca qualitat i en aquest punt estava prou equivocada. Va sonar molt bé.
Des del meu punt de vista, massa cançons de l'últim disc, però al cap i a la fi, era el que venien a presentar.
Setlist (aproximat):
01. Human
02. This Is Your Life
03. Somebody Told Me
04. For Reasons Unknown
05. I Can't Stay
06. Joy Ride
07. Bling (Confessions of a King)
08. Shadowplay (Joy Division cover)
09. Spaceman
10. Smile Like You Mean It
11. A Dustland Fairytale
12. Sam's Town (Abbey Road version)
13. Read My Mind
14. Mr. Brightside
15. All These Things That I've Done
16. Bones
17. The World We Live In
18. Jenny Was a Friend of Mine
19. When You Were Young
Durant la versió de Shadowplay apareixien imatges de Joy Division i l'Ian Curtis a darrere. Emocionant.
Pel que fa a l'escenari, moltes llums, però encara no entenc què feien aquelles palmeres per allà...
Per acabar, va aparèixer la senyera darrere, un detall per part seva, no com els teloners que van parlar de Catalunya com si fos Espanya en diverses ocasions.
Sí, els teloners tenen raó, però no ens agrada que ens ho diguin.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada