Mentre intento organitzar el meu cap, el meu estómac i el meu pis (en vaig treure unes 15 bosses d'escombraries de merda i roba i està que llueix en aquests moments), vaig enviant currículums a tot arreu on crec que podria aportar alguna cosa. El meu camp és molt limitat, però sóc bona en la meva feina, així que potser només és qüestió de paciència.
Valoro positivament les úniques 4 respostes que he rebut, tot i que siguin totes 4 negatives. En una em diuen que enviaran el meu CV a Lituània, que és on està el meu departament... i en una altra que tot i que no estan buscant ningú, em trucaran igualment. La cosa no pinta del tot bé, però encara estic prou tranquil·la.
Mentrestant, he reomplert el meu disc dur de música i hi puc dedicar bastantes hores al dia: música + alemany, música + estudiar, música + llegir, etc. Amb això estic encantada.
Ara mateix he posat un variat de cançons del Peter Heppner, ja pensant en el concert que m'espera de cara al desembre i que tinc com a objectiu. Solar Fake el telonejarà en la seva gira, excepte a 3 ciutats o així. Una d'elles, com no, Berlín. De totes maneres, com que toquen el dia abans, espero poder-los veure igualment.
La cançó que m'ha animat a escriure al blog ha estat Once in a Lifetime i, tot i que la va fer quan encara estava a Wolfsheim, sembla ser que la segueix tocant en directe.
Com tantes vegades, es tracta d'una cançó trista, però m'apuja la moral:
Calm down my heart, don't beat so fast
Don't be afraid, just once in a lifetime
Tot i això, també volia compartir una versió que van fer de Mr Blue, una cançó del 1983 de Yazoo. En aquest cas és una cançó que em fa posar els pèls de punta.
Si no tanqueu el video a continuació toca una altra bona cançó, Leben... I Feel You.
Valoro positivament les úniques 4 respostes que he rebut, tot i que siguin totes 4 negatives. En una em diuen que enviaran el meu CV a Lituània, que és on està el meu departament... i en una altra que tot i que no estan buscant ningú, em trucaran igualment. La cosa no pinta del tot bé, però encara estic prou tranquil·la.
Mentrestant, he reomplert el meu disc dur de música i hi puc dedicar bastantes hores al dia: música + alemany, música + estudiar, música + llegir, etc. Amb això estic encantada.
Ara mateix he posat un variat de cançons del Peter Heppner, ja pensant en el concert que m'espera de cara al desembre i que tinc com a objectiu. Solar Fake el telonejarà en la seva gira, excepte a 3 ciutats o així. Una d'elles, com no, Berlín. De totes maneres, com que toquen el dia abans, espero poder-los veure igualment.
La cançó que m'ha animat a escriure al blog ha estat Once in a Lifetime i, tot i que la va fer quan encara estava a Wolfsheim, sembla ser que la segueix tocant en directe.
Com tantes vegades, es tracta d'una cançó trista, però m'apuja la moral:
Don't be afraid, just once in a lifetime
Tot i això, també volia compartir una versió que van fer de Mr Blue, una cançó del 1983 de Yazoo. En aquest cas és una cançó que em fa posar els pèls de punta.
Si no tanqueu el video a continuació toca una altra bona cançó, Leben... I Feel You.
Entrades
1 comentari:
Lo de la feina, està fotut, però si has rebut 4 respostes, es bona senyal. Jo sé de gent que ha enviat mes de 400 curriculums, i nomes han obtingut una resposta. Sort.
Molt bona Once in a Lifetime.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada