Després d'haver escoltat ja unes quantes vegades el nou disc d'And One, S.T.O.P., ja me'n començo a formar una idea. En general m'està agradant bastant.
No és un exemple d'originalitat, però sona prou bé. Trobo que comença molt fort i es va diluint una mica i té un forat negre al mig amb Aigua, una cançó que no acabo d'entendre, però no per això deixa d'entretenir durant els 50 minuts que dura.
Coincideixo amb molts dels comentaris que he llegit per internet, amb què Killing the Mercy és una de les millors del cd, tot i que n'hi ha d'altres que també m'agraden, com Memory o Don't Get Me Wrong. Potser Shouts of Joy i Back Home les tinc més escoltades i per això han baixat una mica en l'escala de preferències.
Així doncs, compartiré Killing the Mercy:
No és un exemple d'originalitat, però sona prou bé. Trobo que comença molt fort i es va diluint una mica i té un forat negre al mig amb Aigua, una cançó que no acabo d'entendre, però no per això deixa d'entretenir durant els 50 minuts que dura.
Coincideixo amb molts dels comentaris que he llegit per internet, amb què Killing the Mercy és una de les millors del cd, tot i que n'hi ha d'altres que també m'agraden, com Memory o Don't Get Me Wrong. Potser Shouts of Joy i Back Home les tinc més escoltades i per això han baixat una mica en l'escala de preferències.
Així doncs, compartiré Killing the Mercy:
Entrades
2 comentaris:
Aquest “paio” és un crack. Fa uns arranjaments que posen la pell de gallina. Ho treballa tot. Tant la melodia com tota la instrumentació, i la fa rica, plena, potent, el dilluns començaré a escortar el CD.
Vaig començar les vacances pensant que And One, eren el millor “grup” de la historia, i cançons com aquesta ho ratifiquen. M'estic pensant en anar al concert, No ho hauria de fer, però es que estic passant una època molt “Andguaniania”.
Per cert, suposo que lo que dura 50 minuts es el CD, no la cançó “aigua”. Saps per que es diu així?
Salutacions.
L'Steve serà un egocèntric i una mica diva i tot el que vulguis, però és un petit geni.
La cançó Aigua dura poquet, encara sort perquè la començo a odiar una mica. La veritat és que no sé perquè es diu així i m'estic morint de la curiositat.
Sobre el concert, sempre val la pena veure And One sobre l'escenari. Tindran un bon dia o un mal dia, però no paren un segon.
Publica un comentari a l'entrada