Sí, visc a la Sagrada Familía, a tres carrers del temple i fa dos dies que el meu carrer està tallat i ple de cadires. Hi han posat una pantalla gegant on en aquests moments s'està retransmetent la missa del Papa i la puc sentir perfectament des de casa meva.
He pogut sortir amb més o menys facilitat per anar a la piscina aquest matí (els carrers estan tots vallats i de sobte et trobes que has de tirar enrere perquè ja no pots avançar).
Per a tornar a entrar a casa, al cap d'una hora i amb molta més gent pel carrer, he hagut d'ensenyar una factura i el DNI. Tot i això, em sembla que hi ha menys gent de l'esperada, o almenys de la que jo pensava que hi hauria, i he pogut arribar al meu edifici tranquil·lament, rodejant la gent asseguda.
Parlant de l'acte en general: se suposa que Espanya i, per tant, ara per ara també Catalunya, és un estat aconfessional. Crec que fa un temps va venir el Dalai Lama i aquí no es va movilitzar ningú. Ara ve el Papa i hem de pagar entre tots el que han organitzat.
Només donant una petita volta pel barri ja pots veure la de diners que s'han gastat només en pantalles gegants. N'hi ha una a quasi cada cruïlla.
Parlant de la gent en concret: em sembla perfecte que tots els creients vulguin veure el Papa, però em segueixen sorprenent algunes coses. Tot d'adolescents cantant "que viva el papa" i "yo soy católico, católico, católico". Potser aquests nois i noies haurien d'estar amb els amics, jugant, llegint un llibre, mirant una pel·lícula... Em sembla una eufòria incomprensible, exagerada, però potser ve donada per la meva falta de fe. Pot ser perfectament que el problema estigui en el meu esbiaixat punt de vista, però aquesta mateixa gent és la que després critica el fanatisme islàmic. Potser qualsevol fanatisme, quan ja s'està a l'extrem, és desaconsellable.
A més, és necessari que tots els càntics siguin en castellà? (Aquest deu ser el meu fanatisme, esperar que a Catalunya tot funcioni en català).
La segona cosa que m'ha sorprès més és el tema de les banderes. N'hi ha moltíssimes de grogues i blanques (jo ni sabia com era la bandera del Vaticà). Vol dir això que tots els catòlics tenen una bandera d'aquest tipus guardada a casa? Penjada al menjador? Al calaix de la roba? He vist com els voluntaris donaven banderetes de Catalunya a tothom, però no de vaticanes, així que les portaven de casa.
Però el que m'ha sorprès més de les banderes ha estat la quantitat de banderes espanyoles que hi havia. S'ha confòs la gent? Estem barrejant temes? Qualsevol oportunitat és bona per a treure aquella bandera que en general tenen guardada a casa?
També he estat mirant cap amunt a veure què penjava la gent als balcons i tot i que hi havia moltes banderes vaticanes (de nou, d'on surten?) també n'hi havia del ja clàssic "Jo no t'espero".
Aquest matí he estat pensant si sortir amb la meva enganxina de "Jo no t'espero", però al final he decidit que no valia la pena, ja que probablement els seguidors no tenen la culpa de ser la religió majoritària en el nostre país i no volia que s'ho prenguessin com una provocació. Ja sabem que el tema religiós és molt delicat per a algunes persones.
Les fotos que he posat són meves. He sortit amb la càmara que sinó després me n'arrepenteixo perquè sempre hi ha detalls per a retratar.
Tot i que no he trobat la millor pancarta "Volem el Papa pel Litoral", em segueix sorprenent l'enginy i l'organització de la gent en aquests casos.
He pogut sortir amb més o menys facilitat per anar a la piscina aquest matí (els carrers estan tots vallats i de sobte et trobes que has de tirar enrere perquè ja no pots avançar).
Per a tornar a entrar a casa, al cap d'una hora i amb molta més gent pel carrer, he hagut d'ensenyar una factura i el DNI. Tot i això, em sembla que hi ha menys gent de l'esperada, o almenys de la que jo pensava que hi hauria, i he pogut arribar al meu edifici tranquil·lament, rodejant la gent asseguda.
Parlant de l'acte en general: se suposa que Espanya i, per tant, ara per ara també Catalunya, és un estat aconfessional. Crec que fa un temps va venir el Dalai Lama i aquí no es va movilitzar ningú. Ara ve el Papa i hem de pagar entre tots el que han organitzat.
Només donant una petita volta pel barri ja pots veure la de diners que s'han gastat només en pantalles gegants. N'hi ha una a quasi cada cruïlla.
Parlant de la gent en concret: em sembla perfecte que tots els creients vulguin veure el Papa, però em segueixen sorprenent algunes coses. Tot d'adolescents cantant "que viva el papa" i "yo soy católico, católico, católico". Potser aquests nois i noies haurien d'estar amb els amics, jugant, llegint un llibre, mirant una pel·lícula... Em sembla una eufòria incomprensible, exagerada, però potser ve donada per la meva falta de fe. Pot ser perfectament que el problema estigui en el meu esbiaixat punt de vista, però aquesta mateixa gent és la que després critica el fanatisme islàmic. Potser qualsevol fanatisme, quan ja s'està a l'extrem, és desaconsellable.
A més, és necessari que tots els càntics siguin en castellà? (Aquest deu ser el meu fanatisme, esperar que a Catalunya tot funcioni en català).
La segona cosa que m'ha sorprès més és el tema de les banderes. N'hi ha moltíssimes de grogues i blanques (jo ni sabia com era la bandera del Vaticà). Vol dir això que tots els catòlics tenen una bandera d'aquest tipus guardada a casa? Penjada al menjador? Al calaix de la roba? He vist com els voluntaris donaven banderetes de Catalunya a tothom, però no de vaticanes, així que les portaven de casa.
Però el que m'ha sorprès més de les banderes ha estat la quantitat de banderes espanyoles que hi havia. S'ha confòs la gent? Estem barrejant temes? Qualsevol oportunitat és bona per a treure aquella bandera que en general tenen guardada a casa?
També he estat mirant cap amunt a veure què penjava la gent als balcons i tot i que hi havia moltes banderes vaticanes (de nou, d'on surten?) també n'hi havia del ja clàssic "Jo no t'espero".
Aquest matí he estat pensant si sortir amb la meva enganxina de "Jo no t'espero", però al final he decidit que no valia la pena, ja que probablement els seguidors no tenen la culpa de ser la religió majoritària en el nostre país i no volia que s'ho prenguessin com una provocació. Ja sabem que el tema religiós és molt delicat per a algunes persones.
Vista des del terrat de casa meva.
Les fotos que he posat són meves. He sortit amb la càmara que sinó després me n'arrepenteixo perquè sempre hi ha detalls per a retratar.
Tot i que no he trobat la millor pancarta "Volem el Papa pel Litoral", em segueix sorprenent l'enginy i l'organització de la gent en aquests casos.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada