Com es pot suposar del meu post d'aquest matinada... ahir m'ho vaig passar genial. Que els teloners (en aquest cas els segons) et motivin, fan que el concert no es faci tan curt.
Em sembla que no havia comentat que es tractava del Dark Christmas Festival. Primer van tocar un grup que es deia S.E.N., segons el myspace, un grup d'alternativa / indie / postpunk de Barcelona.
Després van sortir Diorama i la sala començava a fer goig. Amb el seu darrer single Child of Enternaintment donaven pas a un grup que em va semblar que tenia un directe molt bo. Amb Marquess a la bateria, Sash Fiddler a la guitarra (aquest molt animat), amb Felix Marc als teclats i a les segones veus i un Torben Wendt que em va sorprendre agradablement amb la seva expresivitat.
Com sempre, recordar el setlist no és senzill, però poso el que recordo: com ja hem comentat, van començar amb Child of Entertainment i van tancar amb Synthesize me. Entre mig: Her Liquid Arms, Ignite, Advance, Erase Me, The Girls, Stereotype...
Després d'un petit recés, van sortir de/vision. Aquesta vegada només amb l'Steffen a les veus i el Thomas als teclats, sense acompanyanments en la bateria i la guitarra.
Em va semblar que tocaven versions més animades que d'altres vegades i el so també em va semblar millor, pel que la combinació ja era bona per a què el concert fos inoblidable. Com sempre, l'Steffen, amb els seus moviments impressionants i el Thomas més participatiu en les veus i en comentar amb el públic, menys aïllat en el seus teclats.
Pel que fa al setlist... Aquesta vegada el tinc del cert!!! A l'acabar el concert, al cap d'un parell de minuts i abans de què ens fessin fora, va aparèixer un avió de paper que va quedar a l'escenari, però quasi on estava el públic, així que a l'acostar-me, agafar-lo i obrir-lo:
Com sempre, Try to Forget i Your Hands on my Skin, precioses.
Això, juntament amb la foto del Felix Marc que comentava fa unes hores i dos bons concerts encadenats, van formar una nit fantàstica.
Em sembla que no havia comentat que es tractava del Dark Christmas Festival. Primer van tocar un grup que es deia S.E.N., segons el myspace, un grup d'alternativa / indie / postpunk de Barcelona.
Després van sortir Diorama i la sala començava a fer goig. Amb el seu darrer single Child of Enternaintment donaven pas a un grup que em va semblar que tenia un directe molt bo. Amb Marquess a la bateria, Sash Fiddler a la guitarra (aquest molt animat), amb Felix Marc als teclats i a les segones veus i un Torben Wendt que em va sorprendre agradablement amb la seva expresivitat.
Com sempre, recordar el setlist no és senzill, però poso el que recordo: com ja hem comentat, van començar amb Child of Entertainment i van tancar amb Synthesize me. Entre mig: Her Liquid Arms, Ignite, Advance, Erase Me, The Girls, Stereotype...
Després d'un petit recés, van sortir de/vision. Aquesta vegada només amb l'Steffen a les veus i el Thomas als teclats, sense acompanyanments en la bateria i la guitarra.
Em va semblar que tocaven versions més animades que d'altres vegades i el so també em va semblar millor, pel que la combinació ja era bona per a què el concert fos inoblidable. Com sempre, l'Steffen, amb els seus moviments impressionants i el Thomas més participatiu en les veus i en comentar amb el públic, menys aïllat en el seus teclats.
Pel que fa al setlist... Aquesta vegada el tinc del cert!!! A l'acabar el concert, al cap d'un parell de minuts i abans de què ens fessin fora, va aparèixer un avió de paper que va quedar a l'escenari, però quasi on estava el públic, així que a l'acostar-me, agafar-lo i obrir-lo:
Com sempre, Try to Forget i Your Hands on my Skin, precioses.
Això, juntament amb la foto del Felix Marc que comentava fa unes hores i dos bons concerts encadenats, van formar una nit fantàstica.
Entrades
3 comentaris:
Esta ha sido mi 5ª vez con De/Vision y me apeo. Los directos de la banda ya no me transmiten nada, tal vez demasiadas canciones lentas, ideales para difrutar en un auditorio sentado y tranquilo. En Undead le pregunté a Steffen por qué no habían tocado "Blue Moon" (que viene a ser como el enjoy the silence o never let me down again de DM). Me dijo que tenían muchos otros temas para tocar...al comentarle que es una canción especial para muchos de nosotros se disculpó xD. De Diorama sólo pude disfrutar los dos últimos temas y me transmitieron la potencia que no hubo con De/Vision.
Sí, la veritat és que Diorama té un directe més potent, pero jo em prenc el directe de de/vision com una cosa més tranquil·la. Les seves cançons ja de per sí em semblen més calmades.
Crec que com a grup són més pausats i això es reflecteix al directe. Després tenen cançons més animades que et fan saltar més. Tot i això, jo vaig trobar que aquest directe era més animat que l'anterior... Suposo que també afecta el que has viscut abans. En 5 concerts que els has vist tu, potser has pogut anar veient com van baixant una mica. Jo els he vist menys i potser per això encara estic animada
me'n alegro que t'ho passessis tant bé. i gràcies per la crònica (a les dugues)
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada