Sóc una persona bastant bipolar, ho sé. Hi lluito diàriament i no es malaltís, però sí complicat. És a dir, externament pot semblar que sempre estic tranquil·la, però internament és tot el contrari. És per això que puc passar-me hores sense fer res, però per decisió pròpia. Quan haig de perdre el temps sense motiu, els nervis se'm crispen i se'm va formant una bola negra que fins que no la puc expulsar no puc avançar.
Ara és un d'aquests moments d'avorriment pel qual necessito trobar un passatemps. Tinc moltes moltes estones mortes a la feina i, pel projecte que estic portant ara, m'arriben tots els mails al vespre-nit. No m'importa contestar-los perquè són coses senzilles, però agrairia poder plegar abans a la tarda. Em sento idiota perdent el temps i no m'agrada la gent que me'l fa perdre. En general perquè creuen que el seu temps val més que el teu. Doncs no.
Per això estic ampliant tant el meu llistat de l'Amphi Festival. Em distreu, escolto nova música, busco informació de nous grups... i l'estona passa. Fins aquell moment que puc marxar a fer el que jo vulgui: classe d'alemany, a jugar amb el meu nebot, a cuinar, a llegir, tan és. Per sort, sempre puc escoltar música i, la majoria de les vegades, puc escriure aquí.
He revisat de nou els grups que tocaran aquest any i m'he decidit per parlar sobre Phillip Boa And The Voodooclub.
Breu descripció: en Phillip Boa realment es diu Ernst Ulrich Figgen i va crear aquest grup alemany el 1985. Jo descriuria la seva música com a pop i en alguns moments em recorda a The Magnetic Fields. Trobo que la música és molt del mateix estil: alegre, senzilla i directa.
Discografia
Temes més coneguts:
Com tants d'altres no els conec especialment, però les cançons que més he escoltat són les que Spotify es destaquen com a "populars", així que he decidit posar Loyalty:
La veritat és que aquesta cançó m'agrada bastant i ara que he vist una mica el videoclip, m'he rigut bastant. És del 2012, però es veu simple i antic. Sembla bastant fet per un mateix, amb pocs recursos.
Continuarà...
Ara és un d'aquests moments d'avorriment pel qual necessito trobar un passatemps. Tinc moltes moltes estones mortes a la feina i, pel projecte que estic portant ara, m'arriben tots els mails al vespre-nit. No m'importa contestar-los perquè són coses senzilles, però agrairia poder plegar abans a la tarda. Em sento idiota perdent el temps i no m'agrada la gent que me'l fa perdre. En general perquè creuen que el seu temps val més que el teu. Doncs no.
Per això estic ampliant tant el meu llistat de l'Amphi Festival. Em distreu, escolto nova música, busco informació de nous grups... i l'estona passa. Fins aquell moment que puc marxar a fer el que jo vulgui: classe d'alemany, a jugar amb el meu nebot, a cuinar, a llegir, tan és. Per sort, sempre puc escoltar música i, la majoria de les vegades, puc escriure aquí.
He revisat de nou els grups que tocaran aquest any i m'he decidit per parlar sobre Phillip Boa And The Voodooclub.
Breu descripció: en Phillip Boa realment es diu Ernst Ulrich Figgen i va crear aquest grup alemany el 1985. Jo descriuria la seva música com a pop i en alguns moments em recorda a The Magnetic Fields. Trobo que la música és molt del mateix estil: alegre, senzilla i directa.
Discografia
- Philister (1985)
- Aristocracie (1986)
- Copperfield (1987)
- Hair (1988)
- Hispañola (1990)
- Helios (1991)
- Boaphenia (1993)
- God (1994)
- She (1995)
- Lord Garbage (1998)
- My Private War (2000)
- The Red (2001)
- C 90 (2003)
- Decadence & Isolation (2005)
- Faking To Blend In (2007)
- Diamonds Fall (2009)
- Loyalty (2012)
Temes més coneguts:
- Container Love (video)
- Fine Art in Silver (video)
- This Is Michael (video)
- Love on Sale (video)
- Deep in Velvet (video)
Com tants d'altres no els conec especialment, però les cançons que més he escoltat són les que Spotify es destaquen com a "populars", així que he decidit posar Loyalty:
La veritat és que aquesta cançó m'agrada bastant i ara que he vist una mica el videoclip, m'he rigut bastant. És del 2012, però es veu simple i antic. Sembla bastant fet per un mateix, amb pocs recursos.
Continuarà...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada