Al final, dijous vam anar a veure l'espectacle "10.000 peacock feather in foaming acid", part del Sónar 2009, al CosmoCaixa.
Amb l'entrada podies, també, visitar el museu, però vam sortir tard de la feina i quasi no vam tenir temps de res. Tot i això, vam donar una volta ràpida.
L'espectacle va consistir en uns 30 minuts de diferents llums amb textures projectades al planetari del museu. L'acompanyaven uns sons que, personalment, em recordaven a tormentes a la muntanya i sorolls elèctrics, industrials.
Em va agradar més la part visual que no la sonora. Tot i que ho hagués convertit en un espectacle totalment diferent, crec que m'hagues agradat més amb algun tipus de música electrònica de fons, molt senzilla, sense lletra, només sons enllaçats entre ells. Hi havia moments en què "el ruidismo" se'm va fer una mica pesat, però et captivava igualment.
Tal i com diu el títol, hi havia moments en què realment veies les plomes del "peacock" reflexades al sostre, entre d'altes imatges on es jugava tant amb els colors com amb el blanc i negre.
Llegint comentaris per internet, en molts llocs es classifica en la categoria per a nens. Crec que és un error, doncs tot i que la mitja hora es va fer curta, el nen que teníem al costat, no va poder parar quiet ni un segon. Els sons no li agradaven i l'espectacle se li va fer llarg.
Amb l'entrada podies, també, visitar el museu, però vam sortir tard de la feina i quasi no vam tenir temps de res. Tot i això, vam donar una volta ràpida.
L'espectacle va consistir en uns 30 minuts de diferents llums amb textures projectades al planetari del museu. L'acompanyaven uns sons que, personalment, em recordaven a tormentes a la muntanya i sorolls elèctrics, industrials.
Em va agradar més la part visual que no la sonora. Tot i que ho hagués convertit en un espectacle totalment diferent, crec que m'hagues agradat més amb algun tipus de música electrònica de fons, molt senzilla, sense lletra, només sons enllaçats entre ells. Hi havia moments en què "el ruidismo" se'm va fer una mica pesat, però et captivava igualment.
Tal i com diu el títol, hi havia moments en què realment veies les plomes del "peacock" reflexades al sostre, entre d'altes imatges on es jugava tant amb els colors com amb el blanc i negre.
Llegint comentaris per internet, en molts llocs es classifica en la categoria per a nens. Crec que és un error, doncs tot i que la mitja hora es va fer curta, el nen que teníem al costat, no va poder parar quiet ni un segon. Els sons no li agradaven i l'espectacle se li va fer llarg.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada