diumenge, 27 de novembre del 2011

Viatge a Frankfurt

Ja torno a estar a l'areoport a l'espera de l'avió de tornada. Cansada del cap de setmana llarg, però contenta, que és l'important.

Començo a relatar el viatge en sí.

Divendres a les 6.05h del matí agafava un avió en direcció a Frankfurt. A l'arribar-hi i després d'aconseguir perdre'm unes 4 o 5 vegades, vaig deixar l'equipatge allà guardat i vaig agafar un tren cap a Heidelberg.

Havia de fer transbord i vaig haver de córrer, literalment, per no perdre l'enllaç. Tot i això, sense problemes. Un cop allà, vaig aconseguir un mapa i a voltar.


Heidelberg és un poblet on la majoria dels habitants són universitaris. Només vaig poder visitar la part antiga, el que seria el centre, i era molt maco. Fred i tranquil, i maco.

Esglésies, carrerons, parades nadalenques, el riu i el castell. El castell és la part més coneguda i està molt aprop, no són més de 15 minuts caminant, tot i que també s'hi pot pujar amb cremallera o similar.


Entrar dins del castell costa 5€, però pel poble tampoc hi ha gran cosa més a fer, així que val la pena pagar-los per veure'l per dins i per veure les vistes del poble.

Després de dinar com una reina amb una "kleine" amanida (que de petita no en tenia res, era gegant), un tros de peix important amb patates i espinacs i una cervesa de 0.33cl per menys de 7€, vaig seguir caminant amb més forces.

Després de dinar em quedava poc temps, així que simplement vaig pujar a una de les torres d'una església per veure les vistes i vaig creuar el riu per caminar una mica pel que anomenen el "camí dels filòsofs", que també et permet veure el poble des d'una altra perspectiva.

Després cap al tren en direcció a l'aeroport a recuperar la maleta, per la qual vaig haver de preguntar perquè no trobava el lloc on l'havia deixat. Un cop recuperada, amb l'S-Bahn en direcció cap a Neu Isenburg, ja que l'hotel estava al costat de la sala de concerts i no pas al centre de Frankfurt.

Un cop instal·lada a l'hotel vaig anar a veure la sala per tal de fer-me una idea per a l'endemà. Segons em va informar una parella de l'hotel, ells hi anaven aquella nit a veure Within Temptation. Estava tot ple de gent, però ben al costat de l'hotel, que era l'important.

Vaig comprar una pizza per a l'hotel i a dormir. Així que portava un dia fora de casa, però encara no havia visitat la ciutat, al que hi vaig posar remei l'endemà al matí.

Esmorzar a l'hotel i a buscar l'S-Bahn, que estava a 30 minuts caminant de l'hotel, no està mal. Un cop a Frankfurt i mapa en mà, vaig aprofitar per visitar el més important: rascacels i la part antiga. Tot i que havia sentit que no era gaire maco a mi em va agradar. Els edificis tan alts contrasten amb la part antiga i tot i que potser no ho voldria per a la meva ciutat, tampoc és lleig.


La part antiga és la més maca, tot i que les esglésies eren bastant lletges per dins. Els carrers ja començaven a estar adornats i quasi totes les places estaven plenes de paradetes nadalenques, especialment dedicades al menjar i al glüwhein que no em vaig atrevir a prendre, però que deu ser com un vi calent. Amb el fred que feia ja venia de gust...

Les parades nadalenques donaven bastanta vida, però també tapaven una mica el que seria els seus voltants, així que algunes coses les vaig veure una mica per sobre.


Cap a les 12.30h ja agafava de nou el metro cap a l'hotel. Vaig comprar menjar per dinar i per sopar i vaig anar a preguntar a veure si per la meva cara bonica em canviaven l'entrada de "normal preis" per una de "first class", però no va colar. Em van dir que els hi semblava que les portes obrien a les 16h, així que vaig anar a l'hotel a dinar i a descansar.

A les 15.55h sortia de l'hotel i a les 16h ja estava a la sala, tota preparada. L'explicació al següent post.


Avui diumenge m'he llevat altra vegada d'hora per tal de poder aprofitar el dia. He viatjat de nou cap al centre de Frankfurt i he guardat la maleta a l'estació central. He aprofitat el dia per visitar el que em faltava, he donat una volta pels voltants del centre i he arribat fins a Sachsenhausen, un barri ple de bars. Al final he acabat visitant de nou les places del centre i quan he vist passar un bus turístic, com que ja no sabia què fer, m'hi he pujat.

He donat una volta d'una hora, després he caminat una darrera hora sense direcció concreta i ja cap a l'estació a recuperar la maleta i cap a l'aeroport. Com sempre aquí estic, rendida, contenta per com han anat les coses, però amb el mal humor d'haver de tornar a treballar l'endemà.