Passo a relatar el meu segon concert del Fulltimeshow d'And One. Aquesta vegada a Frankfurt.
Després del concert de Múnich encara tenia ganes de tornar a veure aquest mateix concert, amb 4 grups que m'agradaven. Així que, degut a això, i al fet de què tenia una entrada gratis, em vaig decidir a agafar un vol i un hotel i anar cap a Frankfurt.
Després, Minerve es va donar de baixa i vaig perdre la meva entrada "gratis", així que vaig comprar-me jo l'entrada per tal de no fer un viatge i quedar-me sense el concert. L'entrada va arribar a última hora, però va arribar.
Aquesta vegada faré un únic post per a tot perquè tampoc hi ha tant tant a explicar.
Ara, ja situem-nos a l'entrada de Hugenottenhalle. A les 16h hi havia poca gent, potser 10-15 persones escampades per allà. Es va començar a formar una cua i vaig quedar tercera. Això em va permetre, a l'entrar, posar-me tan a prop com la meva entrada em permetia.
Estava a primera fila dels que havíem pagat menys. Davant potser tenia unes 10 persones. S'estava bé, però feia temps que no estava tan allunyada, així que, segons com, era una mica estrany.
Aquesta vegada hi havia més merchandising, així que va caure una samarreta tota negra amb les lletres blanques de: AND ONE - BACK HOME, i també... també... la civella del cinturó que tant volia!!! Poso una foto de la samarreta i el cinturó:
Tan que la volia i vaig dubtar molt perquè costava 30€, però estant a Frankfurt i tan feliç, al final em vaig decidir i vaig tirar la casa per la finestra.
Passem a descriure una mica la sala. Gran. Amb una barra amb molta gent atenent i diferents pisos. És una sala on hi fan moltes coses diferents i es podia veure per tots els espais extres que hi havia. Per exemple, els lavabos estaven baixant unes escales, així que no molestaven les cues.
Amb un retard d'uns 20 minuts, van sortir a l'escenari !distain. No van estar malament, els havia estat escoltant darrerament i algunes cançons em sonaven, però és clar, no eren Minerve... El cantant amb la veu una mica apurada en alguns moments, però no va estar malament per anar fent boca. Cançons que conegués i que recordi que haguessin tocat: Why, Sex & Cross.
Després, ja amb l'endarreriment acumulat, va sortir De/Vision. Crec que van fer el mateix setlist que l'altra vegada. Tot molt similar, però molt correcte. L'Steffen té aquesta preciosa veu que sona genial també en directe. Això sí, es va equivocar amb la lletra de Ready to die. Es va encallar i li va agafar el riure.
A continuació, just després de la darrera nota de Your hands on my skin vaig sortir corrents al lavabo. Vaig aconseguir entrar directa i al sortir ja hi havia una cua amb unes 10 noies. Llavors corrents de nou a comprar una cervesa, la segona de la sala, la tercera i ja darrera del dia.
Aquesta vegada vaig arribar al meu lloc abans de què comencés a tocar Camouflage, així que vaig veure que la primera cançó, Suspicious Love, la tocaven sense el guitarrista i el bateria. La resta va ser igual que l'altre concert també. Tot molt correcte i diria que exactament les mateixes cançons. En Markus va estar una mica xerraire, però a part de què compressim el nou disc, no vaig entendre res més.
Finalment, i després de molt esperar, ja sortien And One a escena, caminant a poc a poc i al so de les notes de la introducció.
El setlist també va ser igual, a exepció de Klaus i Pimmelman, que no les van tocar. La resta bastant semblant, l'Steve molt divertit i saltant per tot arreu, amb bona veu i sense parar de xerrar en els moments en què s'hi dedica. Aquesta vegada encara vaig entendre menys coses...
Cançons a destacar poques, ja que són, sinó les mateixes que l'altra vegada, quasi les mateixes, però això sí, em va sorprendre que la gent no cantés més les cançons de Depeche Mode.
També em va sorprendre que la gent que estava a "First Class" ni tan sols es sapigués les d'And One. No sé perquè paguen més si després el grup tampoc no els agrada tant. Serà per comoditat.
Quan ja anaven a tocar el segon bis, un noi que hi havia a la meva banda va saltar la valla i va anar a parar a la zona "privilegiada". El seu lloc el va ocupar un noi amb el que havia intercanviat unes paraules abans i li vaig preguntar si ell també saltava i em va dir que si jo volia. Li vaig dir que sí i em va ajudar (amb mitges pel fred sota els texans aquestes peripècies es fan més difícils).
A la foto de sobre d'aquestes línies és el moment final d'Enjoy the Silence, que van treure un triangle i l'Steve va fer callar per fer el final: "kling! enjoy the silence..." En Joke Jay feia com si estigués molt nerviós i fos un moment crucial, com enrient-se'n d'ell. A mi em va fer molta gràcia.
La veritat és que vaig disfrutar molt aquestes últimes cançons. En aquella zona estava més ampla i alguna gent ja havia marxat.
El problema d'estar just darrera una valla, però no estar a primera fila és que segons qui et toqui davant no veus res, però tampoc et pots moure. Això em va passar sobretot amb De/Vision i Camouflage, però com que els d'aquella zona anaven sortint entre concert i concert, al final em van tocar uns altres nois a davant i tot i que eren altets, ho vaig poder veure prou bé.
L'after party era al centre de Frankfrut, així que tenint en compte que el meu hotel estava allà al costat, va quedar 100% descartat, una llàstima, la veritat. Així que a l'acabar vaig anar directa a l'hotel amb els meus records i un cansament gegant que em feia caminar coixa i tot. Però amb un somriure.
Per cert, aquesta vegada les llums em van agradar molt més. El so molt bé també.
Després del concert de Múnich encara tenia ganes de tornar a veure aquest mateix concert, amb 4 grups que m'agradaven. Així que, degut a això, i al fet de què tenia una entrada gratis, em vaig decidir a agafar un vol i un hotel i anar cap a Frankfurt.
Després, Minerve es va donar de baixa i vaig perdre la meva entrada "gratis", així que vaig comprar-me jo l'entrada per tal de no fer un viatge i quedar-me sense el concert. L'entrada va arribar a última hora, però va arribar.
Aquesta vegada faré un únic post per a tot perquè tampoc hi ha tant tant a explicar.
Ara, ja situem-nos a l'entrada de Hugenottenhalle. A les 16h hi havia poca gent, potser 10-15 persones escampades per allà. Es va començar a formar una cua i vaig quedar tercera. Això em va permetre, a l'entrar, posar-me tan a prop com la meva entrada em permetia.
Estava a primera fila dels que havíem pagat menys. Davant potser tenia unes 10 persones. S'estava bé, però feia temps que no estava tan allunyada, així que, segons com, era una mica estrany.
Aquesta vegada hi havia més merchandising, així que va caure una samarreta tota negra amb les lletres blanques de: AND ONE - BACK HOME, i també... també... la civella del cinturó que tant volia!!! Poso una foto de la samarreta i el cinturó:
Tan que la volia i vaig dubtar molt perquè costava 30€, però estant a Frankfurt i tan feliç, al final em vaig decidir i vaig tirar la casa per la finestra.
Passem a descriure una mica la sala. Gran. Amb una barra amb molta gent atenent i diferents pisos. És una sala on hi fan moltes coses diferents i es podia veure per tots els espais extres que hi havia. Per exemple, els lavabos estaven baixant unes escales, així que no molestaven les cues.
Amb un retard d'uns 20 minuts, van sortir a l'escenari !distain. No van estar malament, els havia estat escoltant darrerament i algunes cançons em sonaven, però és clar, no eren Minerve... El cantant amb la veu una mica apurada en alguns moments, però no va estar malament per anar fent boca. Cançons que conegués i que recordi que haguessin tocat: Why, Sex & Cross.
Després, ja amb l'endarreriment acumulat, va sortir De/Vision. Crec que van fer el mateix setlist que l'altra vegada. Tot molt similar, però molt correcte. L'Steffen té aquesta preciosa veu que sona genial també en directe. Això sí, es va equivocar amb la lletra de Ready to die. Es va encallar i li va agafar el riure.
A continuació, just després de la darrera nota de Your hands on my skin vaig sortir corrents al lavabo. Vaig aconseguir entrar directa i al sortir ja hi havia una cua amb unes 10 noies. Llavors corrents de nou a comprar una cervesa, la segona de la sala, la tercera i ja darrera del dia.
Aquesta vegada vaig arribar al meu lloc abans de què comencés a tocar Camouflage, així que vaig veure que la primera cançó, Suspicious Love, la tocaven sense el guitarrista i el bateria. La resta va ser igual que l'altre concert també. Tot molt correcte i diria que exactament les mateixes cançons. En Markus va estar una mica xerraire, però a part de què compressim el nou disc, no vaig entendre res més.
Finalment, i després de molt esperar, ja sortien And One a escena, caminant a poc a poc i al so de les notes de la introducció.
El setlist també va ser igual, a exepció de Klaus i Pimmelman, que no les van tocar. La resta bastant semblant, l'Steve molt divertit i saltant per tot arreu, amb bona veu i sense parar de xerrar en els moments en què s'hi dedica. Aquesta vegada encara vaig entendre menys coses...
Cançons a destacar poques, ja que són, sinó les mateixes que l'altra vegada, quasi les mateixes, però això sí, em va sorprendre que la gent no cantés més les cançons de Depeche Mode.
També em va sorprendre que la gent que estava a "First Class" ni tan sols es sapigués les d'And One. No sé perquè paguen més si després el grup tampoc no els agrada tant. Serà per comoditat.
Quan ja anaven a tocar el segon bis, un noi que hi havia a la meva banda va saltar la valla i va anar a parar a la zona "privilegiada". El seu lloc el va ocupar un noi amb el que havia intercanviat unes paraules abans i li vaig preguntar si ell també saltava i em va dir que si jo volia. Li vaig dir que sí i em va ajudar (amb mitges pel fred sota els texans aquestes peripècies es fan més difícils).
A la foto de sobre d'aquestes línies és el moment final d'Enjoy the Silence, que van treure un triangle i l'Steve va fer callar per fer el final: "kling! enjoy the silence..." En Joke Jay feia com si estigués molt nerviós i fos un moment crucial, com enrient-se'n d'ell. A mi em va fer molta gràcia.
La veritat és que vaig disfrutar molt aquestes últimes cançons. En aquella zona estava més ampla i alguna gent ja havia marxat.
El problema d'estar just darrera una valla, però no estar a primera fila és que segons qui et toqui davant no veus res, però tampoc et pots moure. Això em va passar sobretot amb De/Vision i Camouflage, però com que els d'aquella zona anaven sortint entre concert i concert, al final em van tocar uns altres nois a davant i tot i que eren altets, ho vaig poder veure prou bé.
L'after party era al centre de Frankfrut, així que tenint en compte que el meu hotel estava allà al costat, va quedar 100% descartat, una llàstima, la veritat. Així que a l'acabar vaig anar directa a l'hotel amb els meus records i un cansament gegant que em feia caminar coixa i tot. Però amb un somriure.
Per cert, aquesta vegada les llums em van agradar molt més. El so molt bé també.
Entrades
1 comentari:
Un cop mes, gràcies per les teves cròniques.
I felicitats per l'evilla del cinturó.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada