dijous, 29 de desembre del 2011

Conseqüències nadalenques

Ja vaig fer bé de felicitar el Nadal per avançat. Després de 4 dies amb ma germana trobant-se malament i mig cuidant-me del nebot, ella es posa bé i caiem la resta. Per sort, amb menor gravetat.

Al final sembla que no era una intoxicació alimentària i ens ho va enganxar a tots. Un cop superat, volia aprofitar per posar aquí les tres coses musicals (i una extra) que van caure aquest any.

Per un costat, un pen drive currat amb el concert d'Unheilig al que vaig anar aquest estiu a Hamburg:


Per l'altre, el concert d'Erasure al que vaig anar aquest octubre a Londres, tot i que no va arribar a temps i no hi ha foto. Tot i això, ja el tinc al meu poder i també m'ha portat molts bons records.

I, per fi, ja tinc el meu cinturó d'And One complet:


Finalment, i perquè no sigui dit, també posaré la foto de la samarreta blaugrana. Tot i que no va poder ser amb la publicitat d'Alusport i és la de Qatar Foundation, segueix molant. Es veu que la del futbol sala no l'han fet aquest any o almenys això van dir...


No està mal, no? Comentar que el tal Wilde és un dels jugadors del Barça de futbol sala, brasiler, molt molt bo, una mica mandrós en defensa, però espectacular en atac. El 13, a més, que forma part del nom del meu blog, és el número amb el que vaig jugar durant 7 anys a futbol sala.

Però el realment emocionant va ser veure com un nen de 2 anys i mig vivia el cagatió i s'ho passava en gran picant-lo, obrint els seus regals i repartint la resta als altres amb la mateixa alegria.

1 comentari:

música: ni temps ni espai ha dit...

Doncs vaja amb la intoxicació alimentaria!!!

molt bons regals . . . però tens raó. El millor és la màgia en la que creuen ens infants cant el tió.

Salutacions.