dilluns, 7 de febrer del 2011

Concert: Head-less, Colony 5, Covenant

Ja ha arribat l'hora d'escriure sobre el concert de dissabte: Covenant, Colony 5 i Head-less.


Últimament m'he acostumat a arribar a les sales de concerts quan els primers teloners ja han començat, han tocat un parell de cançons i puc escoltar les darreres. Així no se'm fa tan llarg i ja veig més o menys de quin estil són. En aquest cas va ser un error.

Només entrar em van impresionar dues coses de Head-less, els teloners:
  • sonaven molt bé
  • el cantant era una curiosa barreja entre Dave Gahan i Steve Naghavi, tan físicament com en els moviments

Sobre l'escenari hi havia el cantant, acompanyat per 2 nois més als sintetitzadors. Vaig escoltar poquetes cançons, però n'hi havia amb la lletra en alemany i d'altres en anglès. Em va agradar que ja fossin capaços d'animar el públic des d'un bon començament. La gent es movia una mica i els hi seguia el joc: aplaudint, movent els braços... És molt difícil obrir un concert on pràcticament ningú t'ha vingut a veure a tu i no et coneixen.

A l'acabar la seva part ens van donar les gràcies aproximadament mil vegades i ens van instar a comprar algun dels seus cds, cosa que vaig fer i amablement em van firmar.


Pocs minuts després de les 21.30h, van sortir Colony 5. Em va sorprendre que la gent no s'impliqués més, doncs són un grup prou conegut i amb molt bones cançons. Érem uns pocs els que cantàvem les cançons i saltàvem quan ens ho demanava el cos.

Portaven un video preparat per tal d'anar posant imatges al fons de l'escenari i la veritat és que encara els hi donava una mica més de vida. La resta de l'escenari no tenia res més, tal i com acostuma a ser sempre a Bikini.


No recordo quines cançons van tocar, però sí els temes més celebrats: Plastic World, Accelerate, My World i Hate, amb la que van tancar un gran concert. A part, també van tocar cançons del darrer disc: Knives, Ghosts, Absolute Religion... entre d'altres que no acabo de recordar bé o que no coneixia.

Sobre l'escenari van estar actius. El cantant, P-O Svensson, es movia i com que la majoria de les seves cançons tenen una tornada animada, saltava i ens feia partíceps de la cançó, però com ja he comentat, érem pocs els que ens hi sentíem part. A part, estàvem una mica dispersos, enlloc de fer una pinya.

Tot i això, jo els vaig disfrutar i espero que tornin aviat amb un nou disc sota el braç.


Finalment, uns minuts més tard del previst, van sortir a escena Covenant i la gent ja es va animar del tot. Ara que hi penso, comentar que la música que posaven entre grup i grup era d'And One.

L'escenari no estava decorat, però a l'aixecar-se les cortines, es va poder veure que els dos teclats estaven molt a prop del públic, quan normalment sempre es segueix un mateix estil: el cantant a primera fila i els teclats una mica més enrere, per a donar espai al frontman.


Com que l'Eskil Simonsson tampoc és el frontmant més ballarí, tampoc li feia falta. I així també se'ls donava més protagonisme, ja que en aquest cas el tenen, hi ha bastantes parts on ells van afegint sorollets a la cançó.

Tampoc recordo el setlist, però algunes de les cançons que van tocar són: Happy Man, The Men, 20Hz, The Beauty and the Grace, Lightbringer, Dynamo clock, Dead Stars, etc.

Durant una bona estona, vam tenir un grupet de gent que semblava més disposada a molestar que a passar-s'ho bé. Primer de tot, si vas a un concert on hi ha gent que s'està esforçant a tocar bé la seva música, si pot ser, no et posis d'esquena a l'escenari, menys si estàs tan a prop. Però, un cop una de les noies va caure al terra ja van desaparèixer. No sé què va passar exactament, però ho vam agraïr. A partir de llavors, vam poder disfrutar amb més tranquil·litat.

De sobte, van aparèixer dos nois, venint de l'esquerra, centrant-se a l'escenari, barrejant-se entre la gent. Per suposat eren els components de Colony 5, que també volien disfrutar d'algunes de les cançons. Ens van donar el plaer de comentar un parell de coses amb ells i de fer-nos unes fotos, com comentava aquí. (Gràcies!)

Es van quedar entre nosaltres unes quantes cançons i es van retirar abans de què s'acabés. Em va semblar genial que estiguessin allà per diversos motius:

(1) els fa molt propers. Humilitat!
(2) són els teloners de Covenant, pel que probablement els han vist diverses vegades, però tot i això els veies disfrutar de les cançons com un més
(3) van tenir la paciència d'aguantar un parell de fricks que corríem per allà


Tornant a Covenant... Tenen molta energia en directe, li donen molta força a les cançons amb una base forta i ràpida. El cantant no serà el més animat del món, però el vam veure donar saltets i no es va excedir amb els Beautiful! com la darrera vegada que pràcticament ho va dir dues vegades per cançó. Va començar més apagat, però es va anar accelerant.

La veritat és que l'últim cd, Modern Ruin, em va decepcionar bastant en un inici, però li he anat trobant detalls que m'han agradat i li donaré alguna oportunitat més, perquè potser va ser simplement un moment erroni per a escoltar-lo o necessitava més paciència de la que tenia en aquell moment. És un so una mica més fosc del que jo m'esperava i potser per això no em va acabar de fer el pes. Per ara em segueix semblant que està una mica per sota d'alguns anteriors, però va millorant.