Com ja comentava a l'anterior post, el concert de divendres va deparar molts moments fricks i, a més, va estar molt bé.
Vaig arribar pocs minuts després de les 20h i acabaven d'obrir les portes. Vaig baiaxr al wc i per l'escala ja em vaig creuar amb el Volker, el cantant de T.O.Y., al que no vaig poder dir res més que "ei" i "hi".
Ja un cop a dins de la sala, em vaig posar centrada a l'escenari per tal de veure-ho bé. Des d'aquest punt vaig veure T.O.Y.. A l'impàs entre grups, un conegut em va cridar des de més endavant a la dreta perquè m'unís als que estaven allà i deixés de ballar sola. Així que vaig passar a disfrutar d'And One acompanyada... Tots dos llocs estaven molt ben situats, ben aprop de l'escenari.
A les 20.30 va començar a tocar T.O.Y. amb Welcome to Spaceradio. Val a dir que els que estaven pel meu voltant no estaven gaire entusiasmats però a mi em va agradar molt.
Sobre un escenari tot negre, un home barbut tocant la bateria, un home que no podia parar de moure's (molt divertit) al teclat i en Volker al davant, amb aquesta veu impressionant que no se sap benbé d'on treu. Crec que podria cantar El Sol Solet i me'l seguiria escoltant.
Com sempre, el setlist és difícil de recordar-lo. A part de la que ja he anomenat, que és amb la que van començar, van tocar: Strange Modern Art, Passion Game, Fly Away!, Fairytale, Dream With Me, True Lovers que estarà al nou cd, Hear You Calling i van acabar amb We Are Electric que ens va deixar amb ganes de més.
Amb un bon retard, passades les 22h, va sortir a escena And One. Tots vestits foscos i amb ulleres de sol. No amb una estètica tan radical com els hem vist en d'altres concerts, però amb l'Steve Naghavi amb el cinturó amb l'home amb el martell que crec ques i possessin a la venda, tindria bastanta sortida.
Van encadenar totes les cançons seguides, després ens ho van explicar. Pel que jo vaig entendre, ho havien fet d'aquesta manera perquè estaven cansats. El concert va tenir molta força, sobretot en les cançons en que en Chris Ruiz s'uneix al davant de l'escenari a cantar. És tot un personatge. En aquestes cançons es van creuant amb l'Steve contínuament i es van alternant en la lletra. Crec que això li dóna descans a l'Steve pel que fa a aguantar el pes de l'escenari. Així comparteix la responsabilitat d'animar el públic i se'l veu més suelto.
El setlist és fàcil escriure'l doncs el tinc aquí al costat:
Les noves cançons no sonen malament, però tenint en compte que el disc havia sortit a la venda aquell mateix dia, era difícil que la gent se les sapigués i col·laborés. El disc ja està per internet i es pot comprar als llocs de sempre. Com a primeres conclusions: sona a And One i algunes cançons recorden clarament a Depeche Mode. Només l'he escoltat una vegada fins ara, però pinta bé, sense grans novetats.
Pel que fa al concert, va ser al que ja ens tenen acostumats: molta energia, complicitat amb el públic, bones cançons. Aquest vegada em va semblar que se sentia milor que anteriors concerts però no sabria dir-ne la raó, la veritat.
A l'acabar el concert, va aparèixer un homenet amb 3 setlists i ens els vam repartir.
Al sortir em vaig deixar caure per l'Undead i la veritat és que em va agradar. No hi havia estat mai i va valdre la pena. No estava ple i per tant no t'agobiaves. La música que van punxar molt adequada per a l'ocasió: And One, Depeche Mode, VNV Nation, Apoptygma Berzerk, Erasure... A més, vaig arribar de les primeres i al començament érem ben poca gent, potser érem 10 més els del grup, els quals els van portar en una furgo de lloguer ben cutre.
Després d'unes hores per allà, comentant amb diversa gent, amb els dels grups, etc. ja se'm tancaven els ulls i vaig decidir emprendre el camí cap a casa. Ja era tard, i al ser divendres, no hi havia metro. Com que el taxi sempre em raca pagar-lo, vaig anar xino-xano fins a casa, però amb un somriure als llavis.
Vaig arribar pocs minuts després de les 20h i acabaven d'obrir les portes. Vaig baiaxr al wc i per l'escala ja em vaig creuar amb el Volker, el cantant de T.O.Y., al que no vaig poder dir res més que "ei" i "hi".
Ja un cop a dins de la sala, em vaig posar centrada a l'escenari per tal de veure-ho bé. Des d'aquest punt vaig veure T.O.Y.. A l'impàs entre grups, un conegut em va cridar des de més endavant a la dreta perquè m'unís als que estaven allà i deixés de ballar sola. Així que vaig passar a disfrutar d'And One acompanyada... Tots dos llocs estaven molt ben situats, ben aprop de l'escenari.
A les 20.30 va començar a tocar T.O.Y. amb Welcome to Spaceradio. Val a dir que els que estaven pel meu voltant no estaven gaire entusiasmats però a mi em va agradar molt.
Sobre un escenari tot negre, un home barbut tocant la bateria, un home que no podia parar de moure's (molt divertit) al teclat i en Volker al davant, amb aquesta veu impressionant que no se sap benbé d'on treu. Crec que podria cantar El Sol Solet i me'l seguiria escoltant.
Com sempre, el setlist és difícil de recordar-lo. A part de la que ja he anomenat, que és amb la que van començar, van tocar: Strange Modern Art, Passion Game, Fly Away!, Fairytale, Dream With Me, True Lovers que estarà al nou cd, Hear You Calling i van acabar amb We Are Electric que ens va deixar amb ganes de més.
Amb un bon retard, passades les 22h, va sortir a escena And One. Tots vestits foscos i amb ulleres de sol. No amb una estètica tan radical com els hem vist en d'altres concerts, però amb l'Steve Naghavi amb el cinturó amb l'home amb el martell que crec ques i possessin a la venda, tindria bastanta sortida.
Van encadenar totes les cançons seguides, després ens ho van explicar. Pel que jo vaig entendre, ho havien fet d'aquesta manera perquè estaven cansats. El concert va tenir molta força, sobretot en les cançons en que en Chris Ruiz s'uneix al davant de l'escenari a cantar. És tot un personatge. En aquestes cançons es van creuant amb l'Steve contínuament i es van alternant en la lletra. Crec que això li dóna descans a l'Steve pel que fa a aguantar el pes de l'escenari. Així comparteix la responsabilitat d'animar el públic i se'l veu més suelto.
El setlist és fàcil escriure'l doncs el tinc aquí al costat:
- Ego
- Second Front
- Love & Fingers
- Sometimes
- Only Your Dreams
- Stand The Pain
- Seven
- Men In Uniform
- Deutschmaschine
- Metalhammer
- Panzermensch
- The Aim Is In Your Head
- Get You Closer
- Tramfrau
- The Sun Always Shines On TV
- Für
- High
- Techno Man
- Body Nerv
- Military Fashin Show
Les noves cançons no sonen malament, però tenint en compte que el disc havia sortit a la venda aquell mateix dia, era difícil que la gent se les sapigués i col·laborés. El disc ja està per internet i es pot comprar als llocs de sempre. Com a primeres conclusions: sona a And One i algunes cançons recorden clarament a Depeche Mode. Només l'he escoltat una vegada fins ara, però pinta bé, sense grans novetats.
Pel que fa al concert, va ser al que ja ens tenen acostumats: molta energia, complicitat amb el públic, bones cançons. Aquest vegada em va semblar que se sentia milor que anteriors concerts però no sabria dir-ne la raó, la veritat.
A l'acabar el concert, va aparèixer un homenet amb 3 setlists i ens els vam repartir.
Al sortir em vaig deixar caure per l'Undead i la veritat és que em va agradar. No hi havia estat mai i va valdre la pena. No estava ple i per tant no t'agobiaves. La música que van punxar molt adequada per a l'ocasió: And One, Depeche Mode, VNV Nation, Apoptygma Berzerk, Erasure... A més, vaig arribar de les primeres i al començament érem ben poca gent, potser érem 10 més els del grup, els quals els van portar en una furgo de lloguer ben cutre.
Després d'unes hores per allà, comentant amb diversa gent, amb els dels grups, etc. ja se'm tancaven els ulls i vaig decidir emprendre el camí cap a casa. Ja era tard, i al ser divendres, no hi havia metro. Com que el taxi sempre em raca pagar-lo, vaig anar xino-xano fins a casa, però amb un somriure als llavis.
Entrades
2 comentaris:
Com era d'espera, vas passar una bona estona en un bon concert.
La veu de Volker, realment es molt bona, tot i que la del Steve, es una de les meves favorites.
Van tocar "Love & fingers" i "man in uniform"? quina canya!!!! això encara em fa mes ràbia haver-m'ho perdut.
No havies estat en el Undead? A que paga la pena passar-s'hi una estoneta? A mi també em va agradar.
Salutacions
Tots dos tenen unes veus molt guapes, però és que la del Volker ves a saber d'on li surt, no sembla que hagi de cantar així i xoca més.
L'Undead em va agradar, no s'hi estava apretat i, és clar, al ser després d'un concert van posar música en relació a ell i va estar molt bé.
Publica un comentari a l'entrada