Finalment, el moment que tothom esperava. And One entra en escena.
En Joke Jay, en Rick Schah i un home desconegut que no sé si van dir que es deia Stephen. Suposo que ara per ara és el que anomenen Mr. X. Al final, l'Steve Naghavi, que cada vegada que el veig en directe, i ja en van unes quantes, em sorprèn que és molt baixet.
Just abans que sortissin, hi havia la típica música de fons per a l'espera. Van tallar la canço Shake the disease de Depeche Mode i el públic va continuar cantant aquella estrofa a capella, bastant emocionant, la veritat.
Primer va sonar una intro que haig de buscar, perquè quan va sonar vaig pensar que allò em sonava, que venia d'un altre grup segur, però no podia identificar-la en aquell moment i ara ni la recordo.
Després, i ja sobre un escenari a la seva mida, sense els instruments dels altres grups, només amb els seus: uns quants teclats per al Rick (en plan Nacho Cano, una llàstima no poder-ho comentar amb ningú allà), un teclat per al noi nou i una bateria i un micro per a segones veus per al Joke, i una bandera al darrera que deia "And One Back Home" van engegar molt amunt.
Crec que l'escollida va ser Technoman i encara que haguessin tocat la pitjor cançó, ja ens tenia a tots a la butxaca. Un públic entregadíssim a tot, i vivint la majoria de cançons com si fos la última.
Van escollir posar dos nous temes que van refredar una mica l'ambient, però ja ho sabien, és el que acostuma a passar perquè la gent no sap què esperar. Tot i això, l'Steve va dir alguna cosa tipus "la primera vegada que vam tocar Technoman també va passar això".
El no saber alemany em va limitar moltíssim, perquè tot i que la majoria de cançons de tots els grups són en anglès, parlaven amb el públic en alemany, lògicament, i noentenia més que algunes paraules soltes.
Intentar fer un llistat de les cançons és complicat, ja que van tocar més de 2 hores.
L'Steve tenia uns papers sota el micro. Un el típic setlist que ja es va encarregar d'espatllar tirant a sobre el vodka o el tequila que s'estava prenent, i els altres eren uns papers plastificats amb les lletres de les noves cançons i... del Tanzomat! Que encara no domina.
El que he pogut treure fins ara és: Deutschemaschine, So kling Liebe (que crec que va ser en versió acústica), The aim is in your head i High que les va cantar el Joke, Schwarz, Shining Star, Sometimes, Traumfrau, Military Fashion Show, Love you until the end, Metalhammer, Für, Speichesbar (?), Elektrocution, Playing Dead (amb una versió que no m'acaba de convèncer, tan maca que és al cd), Zerstörer, Recover you, Get you closer...
No va poder evitar fer covers, algunes intercalades amb cançons: Personal Jesus, Sweet Dreams i d'altres de ple: Timekiller, The Walk...
Això arribava al final i el públic en volia més, demanava Klaus i realment sembla que l'Steve la va improvitzar una mica. Va estar parlant molta estona i l'únic que vaig entendre va ser que faran una gira al maig-juny amb 50% And One - Depeche Mode, o similar.
Llavors, es van passar a cantar So kling Liebe (crec) i una versió d'Enjoy the Silence. Com que tampoc n'hi havia prou, va cantar Pimmelman, a capella, improvitzant amb el Joke, va ser cutrillo però gració.
Pel que fa a l'ambient a l'escenari el vaig veure de molt bon rotllo. No semblava forçat. Suposo que l'Steve s'ha tret un pes de sobre i està relaxat. Amb en Joke van fer moltes bromes, la majoria per a fer riure el públic també, però, és clar, no en vaig entendre quasi cap.
Va estar molt molt bé, però vaig acabar rendida. Tot i això, m'estic plantejant anar a veure'ls de nou a Frankfurt. El cap de setmana que ve ho decidiré, però pinta bé perquè l'avió és barat i els concerts sempre cauen en dissabte.
El meu avió de tornada surt en breu, tanco i després ho penjo tot!
SEGUEIXO DIENT QUE VULL EL CINTURÓ QUE PORTA L'STEVE!!! Crec que el portaven tots, o almenys l'Steve i en Joke, i és el del dibuix amb l'home/la dona amb el martell. Me l'hauré de fer jo.
En Joke Jay, en Rick Schah i un home desconegut que no sé si van dir que es deia Stephen. Suposo que ara per ara és el que anomenen Mr. X. Al final, l'Steve Naghavi, que cada vegada que el veig en directe, i ja en van unes quantes, em sorprèn que és molt baixet.
Just abans que sortissin, hi havia la típica música de fons per a l'espera. Van tallar la canço Shake the disease de Depeche Mode i el públic va continuar cantant aquella estrofa a capella, bastant emocionant, la veritat.
Primer va sonar una intro que haig de buscar, perquè quan va sonar vaig pensar que allò em sonava, que venia d'un altre grup segur, però no podia identificar-la en aquell moment i ara ni la recordo.
Després, i ja sobre un escenari a la seva mida, sense els instruments dels altres grups, només amb els seus: uns quants teclats per al Rick (en plan Nacho Cano, una llàstima no poder-ho comentar amb ningú allà), un teclat per al noi nou i una bateria i un micro per a segones veus per al Joke, i una bandera al darrera que deia "And One Back Home" van engegar molt amunt.
Crec que l'escollida va ser Technoman i encara que haguessin tocat la pitjor cançó, ja ens tenia a tots a la butxaca. Un públic entregadíssim a tot, i vivint la majoria de cançons com si fos la última.
Van escollir posar dos nous temes que van refredar una mica l'ambient, però ja ho sabien, és el que acostuma a passar perquè la gent no sap què esperar. Tot i això, l'Steve va dir alguna cosa tipus "la primera vegada que vam tocar Technoman també va passar això".
El no saber alemany em va limitar moltíssim, perquè tot i que la majoria de cançons de tots els grups són en anglès, parlaven amb el públic en alemany, lògicament, i noentenia més que algunes paraules soltes.
Intentar fer un llistat de les cançons és complicat, ja que van tocar més de 2 hores.
L'Steve tenia uns papers sota el micro. Un el típic setlist que ja es va encarregar d'espatllar tirant a sobre el vodka o el tequila que s'estava prenent, i els altres eren uns papers plastificats amb les lletres de les noves cançons i... del Tanzomat! Que encara no domina.
El que he pogut treure fins ara és: Deutschemaschine, So kling Liebe (que crec que va ser en versió acústica), The aim is in your head i High que les va cantar el Joke, Schwarz, Shining Star, Sometimes, Traumfrau, Military Fashion Show, Love you until the end, Metalhammer, Für, Speichesbar (?), Elektrocution, Playing Dead (amb una versió que no m'acaba de convèncer, tan maca que és al cd), Zerstörer, Recover you, Get you closer...
No va poder evitar fer covers, algunes intercalades amb cançons: Personal Jesus, Sweet Dreams i d'altres de ple: Timekiller, The Walk...
Això arribava al final i el públic en volia més, demanava Klaus i realment sembla que l'Steve la va improvitzar una mica. Va estar parlant molta estona i l'únic que vaig entendre va ser que faran una gira al maig-juny amb 50% And One - Depeche Mode, o similar.
Llavors, es van passar a cantar So kling Liebe (crec) i una versió d'Enjoy the Silence. Com que tampoc n'hi havia prou, va cantar Pimmelman, a capella, improvitzant amb el Joke, va ser cutrillo però gració.
Pel que fa a l'ambient a l'escenari el vaig veure de molt bon rotllo. No semblava forçat. Suposo que l'Steve s'ha tret un pes de sobre i està relaxat. Amb en Joke van fer moltes bromes, la majoria per a fer riure el públic també, però, és clar, no en vaig entendre quasi cap.
Va estar molt molt bé, però vaig acabar rendida. Tot i això, m'estic plantejant anar a veure'ls de nou a Frankfurt. El cap de setmana que ve ho decidiré, però pinta bé perquè l'avió és barat i els concerts sempre cauen en dissabte.
El meu avió de tornada surt en breu, tanco i després ho penjo tot!
SEGUEIXO DIENT QUE VULL EL CINTURÓ QUE PORTA L'STEVE!!! Crec que el portaven tots, o almenys l'Steve i en Joke, i és el del dibuix amb l'home/la dona amb el martell. Me l'hauré de fer jo.
Entrades
1 comentari:
And one amb bateria? osti!!! això s'hade veure!!!!
Gràcies per les cròniques que fas.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada