Aprofito el primer post del concert Fulltimeshow per a explicar també una mica la sala.
El concert era a la sala Backstage de Múnich. La veritat és que no està al centre, però tampoc excessivament lluny. Agafant la S-Bahn i baixant a Hirschgarten (on hi ha un parc que vaig anar a veure l'any passat) ja hi ets. Potser són només 3 parades des de l'estació centrarl i unes 5 des de Marienplatz, que és d'on el vaig agafar jo.
Un cop arribes a la parada, puges unes escales que et deixen en un pont. Des d'aquí mateix has de veure la sala. Si no la veus, és que has de creuar el carrer o mirar en l'altra direcció. Baixes les escales de nou i per un caminet de sorra vas a parar a l'entrada del recinte. Entres una mica més i allà hi ha la porta.
La sala està a peu de carrer, així que com que estaven preparant els últims detalls dels concerts, vam poder escoltar com De/Vision tocaven Rage i Minerve diverses cançons que ara veurem.
A les 16.30h puntuals van obrir les portes i la gent va anar entrant amb calma. Ensenyaves l'entrada, la trencaven per la ratlleta de punts amb compte per no fer-la malbé i mostraves també la motxilla. Un cop a dins, una primera ullada a tot per a saber què fer.
A l'esquerra el merchandising, a la dreta el bar, una mica més endavant els wc. Just davant et quedava con un petit recinte enfonsat que era la pista, però davant de la pista hi havia una petita zona delimitada que era el "First Class". Vaig anar cap allà i un noi molt amable, em va explicar, primer en alemany i després en anglès, que em feia una creu a l'entrada perquè ningú més l'utilitzés i que em posava una pulsera per a poder entrar i sortir. Perfecte.
Vaig entrar i primera fila, una mica a la dreta del micròfon central. La millor posició per a veure-ho tot. Després de comentar amb la parella del costat que ella sortia i tornava, els hi vaig dir que jo també. Primer, el merchandising. El de De/Vision ja el tenia, així que mirava el d'And One. Les samarretes de noia tenien fotos del grup o de l'Steve, però antigues, de fa 15 o 20 anys? Massa per a mi. La típica samarreta negra duia la inscripció Naghavis Schlampe que després del concert vaig preguntar què volia dir i em van dir que sluts, així que vaig agrair haver preguntat.
Cap fortuna aquí. Vaig passar a la part de beguda i el més senzill de demanar era una Hells i després de demanar-la com a König, al final la noia em va entendre. Et feien pagar 2€ més per un vas cutre de plàstic, però així s'asseguren que no el tires porai. Et donen un fitxa i has de tornar les dues coses. Al final em vaig quedar la fitxa de record.
Vaig tornar al meu lloc de primera fila sense problemes i amb puntualitat espanyola, és a dir, uns 10 minuts tard, van sortir a l'escenari Minerve. Tots vestits de rigurós blanc. En aquell moment vaig pensar que recordaria les cançons perfectament, fins i tot l'ordre, però ara ja és impossible.
Més o menys recordo el següent: Don't ask me why, Crush, My universe, Take me higher, Phoenix...
Alguna més en deurien tocar, però tampoc gaires més perquè va ser molt curt. Tot i que la sala no estava plena, potser una mica menys de la meitat, van estar molt animats i intentant fer participar a la gent. La veritat és que, tot i les pintes que portaven, van sonar molt bé i molt nets en directe. És difícil obrir un concert on la majoria de la gent no et coneix, però han escollit, en general, cançons bones i que sonen fortes i animades en directe, així que molt bona nota per a ells.
La llàstima va ser la llum, que constantment enfocava al públic i ens encegava, cosa que va passar amb tots els grups. La resta tot molt bé.
El concert era a la sala Backstage de Múnich. La veritat és que no està al centre, però tampoc excessivament lluny. Agafant la S-Bahn i baixant a Hirschgarten (on hi ha un parc que vaig anar a veure l'any passat) ja hi ets. Potser són només 3 parades des de l'estació centrarl i unes 5 des de Marienplatz, que és d'on el vaig agafar jo.
Un cop arribes a la parada, puges unes escales que et deixen en un pont. Des d'aquí mateix has de veure la sala. Si no la veus, és que has de creuar el carrer o mirar en l'altra direcció. Baixes les escales de nou i per un caminet de sorra vas a parar a l'entrada del recinte. Entres una mica més i allà hi ha la porta.
La sala està a peu de carrer, així que com que estaven preparant els últims detalls dels concerts, vam poder escoltar com De/Vision tocaven Rage i Minerve diverses cançons que ara veurem.
A les 16.30h puntuals van obrir les portes i la gent va anar entrant amb calma. Ensenyaves l'entrada, la trencaven per la ratlleta de punts amb compte per no fer-la malbé i mostraves també la motxilla. Un cop a dins, una primera ullada a tot per a saber què fer.
A l'esquerra el merchandising, a la dreta el bar, una mica més endavant els wc. Just davant et quedava con un petit recinte enfonsat que era la pista, però davant de la pista hi havia una petita zona delimitada que era el "First Class". Vaig anar cap allà i un noi molt amable, em va explicar, primer en alemany i després en anglès, que em feia una creu a l'entrada perquè ningú més l'utilitzés i que em posava una pulsera per a poder entrar i sortir. Perfecte.
Vaig entrar i primera fila, una mica a la dreta del micròfon central. La millor posició per a veure-ho tot. Després de comentar amb la parella del costat que ella sortia i tornava, els hi vaig dir que jo també. Primer, el merchandising. El de De/Vision ja el tenia, així que mirava el d'And One. Les samarretes de noia tenien fotos del grup o de l'Steve, però antigues, de fa 15 o 20 anys? Massa per a mi. La típica samarreta negra duia la inscripció Naghavis Schlampe que després del concert vaig preguntar què volia dir i em van dir que sluts, així que vaig agrair haver preguntat.
Cap fortuna aquí. Vaig passar a la part de beguda i el més senzill de demanar era una Hells i després de demanar-la com a König, al final la noia em va entendre. Et feien pagar 2€ més per un vas cutre de plàstic, però així s'asseguren que no el tires porai. Et donen un fitxa i has de tornar les dues coses. Al final em vaig quedar la fitxa de record.
Vaig tornar al meu lloc de primera fila sense problemes i amb puntualitat espanyola, és a dir, uns 10 minuts tard, van sortir a l'escenari Minerve. Tots vestits de rigurós blanc. En aquell moment vaig pensar que recordaria les cançons perfectament, fins i tot l'ordre, però ara ja és impossible.
Més o menys recordo el següent: Don't ask me why, Crush, My universe, Take me higher, Phoenix...
Alguna més en deurien tocar, però tampoc gaires més perquè va ser molt curt. Tot i que la sala no estava plena, potser una mica menys de la meitat, van estar molt animats i intentant fer participar a la gent. La veritat és que, tot i les pintes que portaven, van sonar molt bé i molt nets en directe. És difícil obrir un concert on la majoria de la gent no et coneix, però han escollit, en general, cançons bones i que sonen fortes i animades en directe, així que molt bona nota per a ells.
La llàstima va ser la llum, que constantment enfocava al públic i ens encegava, cosa que va passar amb tots els grups. La resta tot molt bé.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada