I va arribar l'hora d'anar cap al concert d'Erasure. Eren prop de les 18h i obrien les portes a les 19h.
No tenia l'entrada a les meves mans perquè em convidaven uns amics a qui els hi havien sortit gratis. Vinga trucar-los i no aconseguia localitzar-los. Havia escrit el número malament al nou mòbil, perfecte. Quan ja començava a estar desesperada, els vaig veure sortir per la porta, després d'un meet&greet amb el grup.
Ells estaven davant de tot de la cua i vaig anar amb ells. Em van donar el paper i el DNI que confirmava que podia entrar i vaig anar cap una altra cua. Mentre tothom s'esperava davant de la porta del The Roundhouse, ja a dins i intentant entrar els primers, a mi no em deixaven passar. Fins les 19h deien que no em donarien l'entrada.
A les 18.50h me la van donar i vaig poder pujar les escales fins on estava tothom. No negarem que em vaig colar i em vaig posar al costat dels meus amics i vam poder estar a primera fila, just una mica a la dreta del micro.
La sala, tal com indica el nom, era rodona. Constava de dos espais, el de pista, i un més amunt que em sembla recordar que podies estar assegut. Era maca i es va sentir molt bé.
Allà vam esperar pacientment fins que va sortir el teloner, Frankmusik, que la veritat, és que no em va dir gran cosa. Estava el cantant i a darrere un bateria i una noia al teclat. Pràctiament només se sentia la bateria.
Després de mitja horeta de música i mitja més de canvi d'escenari, ja eren les 22h i tot estava preparat.
L'escenari representava una catedral, tipus Notre Dame de París, amb gàrgoles.
En Vince Clarke estava darrera d'una d'aquestes gàrgoles, pel que pràcticament no se'l veia. Darrera de l'Andy Bell hi havia 5 petites plataformes. En una estaven les dues noies que els acompanyen, en una altra en Vince i en les que estaven al mig a vegades també s'hi posaven les noies.
Com a última decoració, hi havia una vidrera darrera que al final va tenir colors.
Crec que puntuals, van sortir Erasure a l'escenari. L'Andy amb un barret que no li va durar ni una sola cançó.
Em va impressionar, sobretot, com se sentia a tothom cantar. Podies sentir veus de tot arreu corejant totes les cançons. Vaig acabar rodejada d'argentins i crec que es va notar que no érem anglesos, per l'idioma en què parlaven, és clar, però també perquè estàvem com més moguts que la resta.
La veu de l'Andy impressionant en directe. És capaç de fer totes les notes sense grans problemes, tot i que les lletres a vegades se li escapen una mica. Com que tampoc són la fan #1 diferents vegades ni me'n vaig adonar.
Els temes que més em van agradar són els de sempre: Love to Hate You i Sometimes. El setlist va ser el següent:
Al final del concert vam estar cridant a veure si l'aconseguíem i tot i que era un home que els donava, un de seguretat va passar per allà i es va assegurar que jo n'agafés un, suposo que perquè li havia demanat abans educadament i ell no podia arrencar-lo del terra, però si acostar-me'l.
Per suposat, tenint en compte que jo estava allà gràcies als meus amics, els hi vaig regalar.
Quan ja estàvem comentant d'anar a algun lloc a prendre una pinta, van començar a passar coses. com que un parell dels argentins que em rodejaven, els 2 que ja coneixia d'abans, havien estat al meet&greet, ja coneixien una mica qui movia els fils per allà.
Així que van aconseguir alguns passes de Backstage. Jo me'n vaig quedar sense, però vaig anar amb ells i quan ens els van demanar, vam suplicar que em deixessin passar i s'ho van prendre a broma. Ja estava dins també.
Ens van demanar que ens comportessim, així que res d'autògrafs ni fotos. Estàvem en un bar molt petit en un dels costat alçats de la sala, que vèiem com l'anaven desmontant.
Allà va aparèixer l'Andy Bell, al que vam poder saludar, però no en Vince, que sí que sembla més de passar una mica de tot. També hi havia per allà: en Daniel Miller, en Gareth Jones, en Richard que és qui porta la pàgina web del grup i és un encant..
Després d'un parell de pintes, ens vam retirar al bar de davant a menjar un hot dog i passada la 1h a dormir, que m'havia de llevar a les 3h per tornar a la feina...
No tenia l'entrada a les meves mans perquè em convidaven uns amics a qui els hi havien sortit gratis. Vinga trucar-los i no aconseguia localitzar-los. Havia escrit el número malament al nou mòbil, perfecte. Quan ja començava a estar desesperada, els vaig veure sortir per la porta, després d'un meet&greet amb el grup.
Ells estaven davant de tot de la cua i vaig anar amb ells. Em van donar el paper i el DNI que confirmava que podia entrar i vaig anar cap una altra cua. Mentre tothom s'esperava davant de la porta del The Roundhouse, ja a dins i intentant entrar els primers, a mi no em deixaven passar. Fins les 19h deien que no em donarien l'entrada.
A les 18.50h me la van donar i vaig poder pujar les escales fins on estava tothom. No negarem que em vaig colar i em vaig posar al costat dels meus amics i vam poder estar a primera fila, just una mica a la dreta del micro.
La sala, tal com indica el nom, era rodona. Constava de dos espais, el de pista, i un més amunt que em sembla recordar que podies estar assegut. Era maca i es va sentir molt bé.
Allà vam esperar pacientment fins que va sortir el teloner, Frankmusik, que la veritat, és que no em va dir gran cosa. Estava el cantant i a darrere un bateria i una noia al teclat. Pràctiament només se sentia la bateria.
Després de mitja horeta de música i mitja més de canvi d'escenari, ja eren les 22h i tot estava preparat.
L'escenari representava una catedral, tipus Notre Dame de París, amb gàrgoles.
En Vince Clarke estava darrera d'una d'aquestes gàrgoles, pel que pràcticament no se'l veia. Darrera de l'Andy Bell hi havia 5 petites plataformes. En una estaven les dues noies que els acompanyen, en una altra en Vince i en les que estaven al mig a vegades també s'hi posaven les noies.
Com a última decoració, hi havia una vidrera darrera que al final va tenir colors.
Crec que puntuals, van sortir Erasure a l'escenari. L'Andy amb un barret que no li va durar ni una sola cançó.
Em va impressionar, sobretot, com se sentia a tothom cantar. Podies sentir veus de tot arreu corejant totes les cançons. Vaig acabar rodejada d'argentins i crec que es va notar que no érem anglesos, per l'idioma en què parlaven, és clar, però també perquè estàvem com més moguts que la resta.
La veu de l'Andy impressionant en directe. És capaç de fer totes les notes sense grans problemes, tot i que les lletres a vegades se li escapen una mica. Com que tampoc són la fan #1 diferents vegades ni me'n vaig adonar.
Els temes que més em van agradar són els de sempre: Love to Hate You i Sometimes. El setlist va ser el següent:
Al final del concert vam estar cridant a veure si l'aconseguíem i tot i que era un home que els donava, un de seguretat va passar per allà i es va assegurar que jo n'agafés un, suposo que perquè li havia demanat abans educadament i ell no podia arrencar-lo del terra, però si acostar-me'l.
Per suposat, tenint en compte que jo estava allà gràcies als meus amics, els hi vaig regalar.
Quan ja estàvem comentant d'anar a algun lloc a prendre una pinta, van començar a passar coses. com que un parell dels argentins que em rodejaven, els 2 que ja coneixia d'abans, havien estat al meet&greet, ja coneixien una mica qui movia els fils per allà.
Així que van aconseguir alguns passes de Backstage. Jo me'n vaig quedar sense, però vaig anar amb ells i quan ens els van demanar, vam suplicar que em deixessin passar i s'ho van prendre a broma. Ja estava dins també.
Ens van demanar que ens comportessim, així que res d'autògrafs ni fotos. Estàvem en un bar molt petit en un dels costat alçats de la sala, que vèiem com l'anaven desmontant.
Allà va aparèixer l'Andy Bell, al que vam poder saludar, però no en Vince, que sí que sembla més de passar una mica de tot. També hi havia per allà: en Daniel Miller, en Gareth Jones, en Richard que és qui porta la pàgina web del grup i és un encant..
Després d'un parell de pintes, ens vam retirar al bar de davant a menjar un hot dog i passada la 1h a dormir, que m'havia de llevar a les 3h per tornar a la feina...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada