dimecres, 24 d’agost del 2011

Blutengel - Reich mir die Hand

Aquests darrers dies he estat escoltant bastant el grup Blutengel. Digue-li grup gòtic, electrodark, etc.

És un grup alemany (el nom ve de Blut que vol dir sang, i Engel que significa àngel en aquest idioma) format el 1999. Ha tingut diferents components, però sempre conservant en Chris Pohl com a cantant i imatge del grup.

Es caracteritza per una imatge molt fosca, rodejada de negre, gris, d'època medieval, espelmes, foc i sang. Vestits, cabells, sombra d'ulls negres... El que seria el clàssic d'un grup gòtic. La música té unes bases dures, però un to general més animat. La veu d'en Chris Pohl és profunda, però està sempre acompanyada d'una o dues veus femenines que li donen el toc més agut.


Canten tant en alemany, la seva llengua materna, com en anglès, on es nota que potser no el dominen tant (en part, perquè se'ls entèn molt bé).


Coneixia algunes cançons d'altres cds (que em pensava que havia penjat al blog, però sembla que no és així), però cap cd no m'acabava de convèncer del tot. Amb el darrer cd, Tränenherz, que han tret aquest any, m'han atrapat.

He tingut alguns dubtes a l'hora d'escollir una cançó. Al final m'he decidit per una de les dues que tenen video oficial: Reich mir die Hand:




L'altra que té video oficial és Über den Horizont, però com a segona cançó a compartir, preferia posar-ne una altra, en aquest cas en anglès: Undone:



Si escolteu aquesta segona cançó veureu perquè comentava el tema de l'idioma. Per suposat en saben més que jo, però això no treu que es noti que no són anglesos.

2 comentaris:

música: ni temps ni espai ha dit...

lo poc que havia sentit d'aquest "grup" m'havia semblat una mica . . . rudimentari. mes preocupats per la imatge que per les cançons. Però el que has (vas) posat (posar) m'ha agradat força. Tot i això, em sorprendria molt que la cosa m'agrades mes d'un CD o alguna cosa semblant. Aquests grups tant Romantics-edgaralanpoenians-vampirics, els trobo una mica . . . . vuits
Salutacions

btretze ha dit...

Sí que es miren molt l'estètica, però la veritat és que trobo que es preocupen prou per les cançons, i el darrer disc té autèntics temzos :)

Tens raó que en general tiren una mica enrere quan veus tant maquillatge, ullals, lentilles, sang i color negre, però aquests m'han acabat atrapant.