Després d'un parell de setmanes més decents, de cop tot s'ha tornat a fer fosc. Per ara no en puc sortir. Necessito més temps.
La gent et fa mal i no s'adona que el que necessites és un temps per a agafar distància. Tenen una edat i en fan gala constant, però això no els dóna ni la saviesa absoluta i, ni tan sols, el saber com actuar en certes circumstàncies. El que només provoca dolor i més dolor.
Necessito temps i distància. He marxat el cap de setmana fora i ha estat molt bé, però he tornat pitjor. Sense ganes de fer res, de veure a ningú, de parlar amb ningú. Per sort la família sempre hi és. La meva sempre. La necessitis o no. I això no té preu.
Però tinc l'ànima destrossada de nou i no sé com sortir-ne. Per ara intento dormir, intento menjar alguna cosa i escoltar música. Tot i que aquesta darrera part és més complicada, pels records, pel que implica. Per ara el repòs físic que em va dir el fisio que havia de fer queda descartat, serien masses coses a la vegada.
Només volia desfogar-me una mica i deixar això per escrit perquè quan hagi sortit del pou i hi torni a caure, veuré que ja hi vaig ser una altra vegada i en vaig sortir.
PD: Ara he trobat això per internet i he pensat que era ben adequat al meu cas:
"Si decides realizarte un tattoo del ave fénix, éste es un símbolo de fortaleza y voluntad. Una persona con este diseño sabe sobreponerse a las dificultades y renacer ante las situaciones más difíciles de la vida. Muchas personas eligen estos diseños para recordar que deben ser fuertes y seguir adelante."
La gent et fa mal i no s'adona que el que necessites és un temps per a agafar distància. Tenen una edat i en fan gala constant, però això no els dóna ni la saviesa absoluta i, ni tan sols, el saber com actuar en certes circumstàncies. El que només provoca dolor i més dolor.
Necessito temps i distància. He marxat el cap de setmana fora i ha estat molt bé, però he tornat pitjor. Sense ganes de fer res, de veure a ningú, de parlar amb ningú. Per sort la família sempre hi és. La meva sempre. La necessitis o no. I això no té preu.
Però tinc l'ànima destrossada de nou i no sé com sortir-ne. Per ara intento dormir, intento menjar alguna cosa i escoltar música. Tot i que aquesta darrera part és més complicada, pels records, pel que implica. Per ara el repòs físic que em va dir el fisio que havia de fer queda descartat, serien masses coses a la vegada.
Només volia desfogar-me una mica i deixar això per escrit perquè quan hagi sortit del pou i hi torni a caure, veuré que ja hi vaig ser una altra vegada i en vaig sortir.
PD: Ara he trobat això per internet i he pensat que era ben adequat al meu cas:
Entrades
2 comentaris:
Espero trobar una entrada mes endavant que t'hagis animat.
Ara me'n adono que et tenia una mica oblidada. el temps que tots ens falta!!!!
Be, ja han passat dies des de que vas escriure això, i suposo que ja ho has superat, però m'agradaria dir-te una cosa, tot i que jo no soc ningú per donar consells a ningú.
Per respirar, no necessites a ningú. Ni per menjar, ni per dormir, ni per veure. Per viure, no necessites a ningú. Només a tu.
Salutacions i ànims.
El ànims van i venen, però sí, ja estic molt millor.
No és el fet de necessitar algú, si jo sola estic la mar de feliç, que m'organitzo com vull. És el moment de perdre'l el que fa mal, però bé, la veritat és que el temps que hi he compartit no ha valgut la pena, així que tampoc tenia cap sentit.
Publica un comentari a l'entrada