dilluns, 25 de març del 2013

Amphi Festival 2013: Suicide Commando

Nova setmana, mateixa rutina. Els dilluns no em senten bé, definitivament. A veure si m'entretinc una estona tot ampliant el llistat de l'Amphi.

Mirant una mica els grups sobre els que parlar, n'hi ha alguns que ja conec i d'altres sobre els que ja vaig parlar l'any passat, així que he pensat escriure sobre un dels que conec, però més aviat poc, que sempre és interessant buscar més informació a internet. En aquest cas el guanyador ha estat Suicide Commando.


Breu descripció: només començar a mirar la wikipedia ja veig el primer dels meus errors, creure que quasi tots els grups són alemanys... En aquest cas es tracta d'un grup belga, format el 1986 pel Johan Van Roy. La música que realitza ja la definiria simplement com a EBM. En general és bastant dura i es nota la influència dels seus compatriotes Front 242.

Discografia
  1. Critical Stage (1994)
  2. Stored Images (1995)
  3. Contamination (1996)
  4. Construct-Destruct (1998)
  5. Re-construction (1998)
  6. Chromdioxyde (1999)
  7. Mindstrip (2000)
  8. Anthology (2002)
  9. Axis of Evil (2003)
  10. Bind, Torture, Kill (2006)
  11. X20 (2007)
  12. Implements of Hell (2010)
  13. When Evil Speaks (2013)

Temes més coneguts:
  1. Die Motherfucker Die (video)
  2. Bind, Torture, Kill (video)
  3. Conspiracy With The Devil (video)
  4. Love Breeds Suicide (video)
  5. Come Down With Me (video)

Escollir la cançó ha estat complicat perquè no en conec gaires, però m'he decidit per , que amb la frase inicial "There is much killing to be done" em té guanyada des de la primera vegada que la vaig escoltar:



Continuarà...

3 comentaris:

música: ni temps ni espai ha dit...

Ho sento, però és el primer cop que discrepem. De les 6 cançons que has posat, si tu no dius res, cap, cap cap, m'hagués recordat a FRONT 242. Si busques i vols trobar, segur que trobes. Però això passarà amb gaire bé tots els grups de música electrònica que voles ser mínimament contundents.

Des del meu punt de vista, aquest senyor, i FRONT 242 poca cosa tenen a veure a part de la nacionalitat.

És possible, que algun membre de FRONT 242 hagi col·laborat amb aquest senyor, però els que els senyors 242 tenen tota Bèlgica controlada.

Si aquest grup t'ha recordat FRONT 242, és que els has de tornar a escoltar.

En els meus temps, quan lo de EBM encara no se sentia, al EBM li dèiem TOMA TOMA o MAQUINA, i als Suicide Comando, els haguéssim dir “maquineta”.

És com Combichrist (TOMA TOMA) i Icon of Coil (maquineta)

Per fi discrepem!!!! :)

Salutacions.

btretze ha dit...

Ostres! Totalment d'acord amb la comparació entre Combichrist i Icon of Coil, però per a mi Suicide Commando i Front 242 no es podrien separar de la mateixa manera.

Potser es podrien fer 3 grups des del més "agressiu" al més "pop": (1) Front 242, (2) Suicide Commando, Combichrist, (3) Icon of Coil.

Potser els hi trobo l'assemblança perquè per a mi tant Front com Suicide són una mica massa durs. Ja saps que tant l'un com l'altre no acaben de ser sant de la meva devoció, pel que no els conec en excés.

A vegades trobes més semblances entre grups quan els coneixes poc. Després ja vas veient matissos que els diferencien. Però no sé si els acabaré de conèixer mai prou. A Front encara els escolto de tan en quan, però Suicide són massa durs. Tot i que en directe segur que seran interessants.

música: ni temps ni espai ha dit...

bé, segueixo pensant que no tenen res a veure. Per mi FRONT 242 són deus, i Suicide Comando no tenen cap interes, i són una altre grup que juguen a ser nen dolents i que confonen la velocitat amb el "tusinu".
Penso que Suicide Comandpo son mes de la onda Hocico o Alien vampires o the retrosic.

:)

Salutacions.