Sí, sí. Finalment vaig aconseguir una entrada de pista al preu original per a poder veure Rammstein en viu. Si ja ho dic sempre que sóc una persona molt molt afortunada. De fet, sempre dic que som una família afortunada, però jo especialment.
Un noi no hi podia anar i vam quedar que si no l'aconseguia vendre a un preu més alt, me la vendria a mi al darrer moment pel preu original. I això mateix vam fer. Així doncs, diumenge, després de dinar tranquil·lament, vaig encaminar-me cap al Palau Sant Jordi.
Vaig arribar-hi cap a les 18h, una hora abans de què obrissin les portes i ja hi havia molta gent. Centenars. Feia bastant sol, pel que era graciós veure tanta gent vestida de negra exposada a aquella calor. Van obrir les portes puntuals i vaig poder entrar sense cap problema.
Un cop a pista vaig escollir un lloc tan aprop de l'escenari com era possible i vaig buscar el wc i el bar, uns clàssics.
El teloner va ser un dj que em sembla que deien que és el bateria de Combichrist, DJ Joe Letz. Personalment no em va acabar de convèncer per què només va punxar temes de Rammstein (pel que he vist per internet té un set de Rammstein i és el que va punxar). Va sonar bé i les versions que va posar van estar molt bé, però hagués agraït una mica de varietat.
Cap a les 21h ja van sortir Rammstein i el públic va embogir. Estàvem com a sardinetes i feia una calor important, que va anar una mica en augment quan encenien els diferents focs.
El cantant, el Till Lindemann, va baixar amb una plataforma des del sostre, amb una mena de jaqueta de plomes roses. Increïble:
També van anar canviant una mica de vestuari durant el concert i representant diferents escenes.
Estava bastant endavant, però bastant enrere pel que estic acostumada últimament. Mal acostumada, podria dir. Es veia prou bé encara que tenia bastanta gent davant. M'hagués agradat veure-ho de més aprop, però no vull ni pensar la calor que tindrien allà davant de tot. I, la veritat, sense ser una gran fan del grup em va fer mandra anar-hi més aviat.
El concert va ser bastant com m'esperava: molta força, molta energia, la gent molt entregada, foc, representacionss fàl·liques per part del grup, etc. Un gran espectacle, que és pel que més se'ls coneix.
Tot i que hi va haver bastantes flames, la veritat és que me n'esperava més, també per la llegenda que s'ha anat formant al voltant del grup, però cal dir que sí que n'hi va haver.
Per internet he pogut trobar el setlist:
Crec que van tocar 1 hora i 45 minuts, el que se'm va fer una mica curt. En part perquè m'ho estava passant bé, però també perquè tenen més temes interessants que van haver de suprimir. Al final, el públic demanava que toquessin Te quiero puta, però no hi va haver sort. Al sortir em va donar temps a baixar caminant fins a plaça Espanya i agafar dos metros per arribar a casa. És important que els concerts s'acabin a una hora prudent, més tenint en compte si es fan en diumenge.
En definitiva, una gran decisió improvitzada i uns diners ben invertits.
Un noi no hi podia anar i vam quedar que si no l'aconseguia vendre a un preu més alt, me la vendria a mi al darrer moment pel preu original. I això mateix vam fer. Així doncs, diumenge, després de dinar tranquil·lament, vaig encaminar-me cap al Palau Sant Jordi.
Vaig arribar-hi cap a les 18h, una hora abans de què obrissin les portes i ja hi havia molta gent. Centenars. Feia bastant sol, pel que era graciós veure tanta gent vestida de negra exposada a aquella calor. Van obrir les portes puntuals i vaig poder entrar sense cap problema.
Un cop a pista vaig escollir un lloc tan aprop de l'escenari com era possible i vaig buscar el wc i el bar, uns clàssics.
El teloner va ser un dj que em sembla que deien que és el bateria de Combichrist, DJ Joe Letz. Personalment no em va acabar de convèncer per què només va punxar temes de Rammstein (pel que he vist per internet té un set de Rammstein i és el que va punxar). Va sonar bé i les versions que va posar van estar molt bé, però hagués agraït una mica de varietat.
Cap a les 21h ja van sortir Rammstein i el públic va embogir. Estàvem com a sardinetes i feia una calor important, que va anar una mica en augment quan encenien els diferents focs.
El cantant, el Till Lindemann, va baixar amb una plataforma des del sostre, amb una mena de jaqueta de plomes roses. Increïble:
També van anar canviant una mica de vestuari durant el concert i representant diferents escenes.
Estava bastant endavant, però bastant enrere pel que estic acostumada últimament. Mal acostumada, podria dir. Es veia prou bé encara que tenia bastanta gent davant. M'hagués agradat veure-ho de més aprop, però no vull ni pensar la calor que tindrien allà davant de tot. I, la veritat, sense ser una gran fan del grup em va fer mandra anar-hi més aviat.
El concert va ser bastant com m'esperava: molta força, molta energia, la gent molt entregada, foc, representacionss fàl·liques per part del grup, etc. Un gran espectacle, que és pel que més se'ls coneix.
Tot i que hi va haver bastantes flames, la veritat és que me n'esperava més, també per la llegenda que s'ha anat formant al voltant del grup, però cal dir que sí que n'hi va haver.
Per internet he pogut trobar el setlist:
- Ich tu dir weh
- Wollt ihr das Bett in Flammen sehen?
- Keine Lust
- Sehnsucht
- Asche zu Asche
- Feuer frei!
- Wiener Blut
- Mein Teil
- Mein Herz brennt (Piano Version)
- Benzin
- Du riechst so gut
- Links 2-3-4
- Du hast
- Bück dich (Rammstein-Intro)
- Ohne dich
- Sonne
- Ich will
- Pussy
Crec que van tocar 1 hora i 45 minuts, el que se'm va fer una mica curt. En part perquè m'ho estava passant bé, però també perquè tenen més temes interessants que van haver de suprimir. Al final, el públic demanava que toquessin Te quiero puta, però no hi va haver sort. Al sortir em va donar temps a baixar caminant fins a plaça Espanya i agafar dos metros per arribar a casa. És important que els concerts s'acabin a una hora prudent, més tenint en compte si es fan en diumenge.
En definitiva, una gran decisió improvitzada i uns diners ben invertits.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada