Em pensava que l'any passat ja havia parlat de Tyske Ludder en el llistat de l'Amphi Festival. Però mirant i rebuscant, no ho he trobat.
M'ha estranyat que, ja havent tocat l'any passat, aquest any repetissin, doncs no ho acostumen a fer i més aviat, entre els festivals alemanys, es van rotant aquest tipus de grups, anomenem-los més aviat secundaris. Tot i això, és una de les darreres incorporacions a l'Amphi i ara en parlarem.
Breu descripció: el grup es va formar el 1989 a Alemanya i el seu nom, en norueg significa: Tyske alemany i Ludderputa. Així de clar... Els seus membres són: Claus Albers, Olaf A. Reimers i Ralf Homann. El seu so es pot definir entre industrial i EBM. Tenen una base fosca i dura i una veu desgastada, com molt gutural, acompanyant-la. Potser pot semblar que hagin de sonar malament, però no és així. No són tant durs com d'altres malgrat aquesta veu com mig ronca, perquè hi ha sons més aguts de fons, més melodia acompanyant i no només foscor.
Discografia
Temes més coneguts:
Al perdre el disc dur extern l'últim dia de feina de l'any passat, vaig perdre molta de la música que tenia allà arxivada i, amb ella, alguna que una altra cosa d'aquest grup. Aquesta vegada he tirat bastant d'Spotify, però recordo algunes cançons que sé que m'agradaven, però no recordo quines.
Tot i això, mirant mirant, n'he trobat una que em feia somriure sempre: Reiscräcker, que ve a ser una d'aquelles galetes d'arrós que tenen bastant gust a plàstic:
Fins avui no havia mirat la lletra per internet, però sempre havia tingut la idea de què es tractava d'una cançó mig burla, que va parlant d'ingredients i tonteries similars. I si fa no fa crec que sí que es tracta d'això. Potser no és el seu millor tema, però no està malament i el so és prou representatiu. Sense entendre gaire la lletra, podria estar parlant perfectament de la guerra i ens semblaria molt més profunda.
Continuarà...
M'ha estranyat que, ja havent tocat l'any passat, aquest any repetissin, doncs no ho acostumen a fer i més aviat, entre els festivals alemanys, es van rotant aquest tipus de grups, anomenem-los més aviat secundaris. Tot i això, és una de les darreres incorporacions a l'Amphi i ara en parlarem.
Breu descripció: el grup es va formar el 1989 a Alemanya i el seu nom, en norueg significa: Tyske alemany i Ludderputa. Així de clar... Els seus membres són: Claus Albers, Olaf A. Reimers i Ralf Homann. El seu so es pot definir entre industrial i EBM. Tenen una base fosca i dura i una veu desgastada, com molt gutural, acompanyant-la. Potser pot semblar que hagin de sonar malament, però no és així. No són tant durs com d'altres malgrat aquesta veu com mig ronca, perquè hi ha sons més aguts de fons, més melodia acompanyant i no només foscor.
Discografia
- Bombt die Mörder? (1994)
- Dalmarnock (1995)
- Sojus (2006)
- Anonymous (2009)
- Diaspora (2011)
Temes més coneguts:
Al perdre el disc dur extern l'últim dia de feina de l'any passat, vaig perdre molta de la música que tenia allà arxivada i, amb ella, alguna que una altra cosa d'aquest grup. Aquesta vegada he tirat bastant d'Spotify, però recordo algunes cançons que sé que m'agradaven, però no recordo quines.
Tot i això, mirant mirant, n'he trobat una que em feia somriure sempre: Reiscräcker, que ve a ser una d'aquelles galetes d'arrós que tenen bastant gust a plàstic:
Fins avui no havia mirat la lletra per internet, però sempre havia tingut la idea de què es tractava d'una cançó mig burla, que va parlant d'ingredients i tonteries similars. I si fa no fa crec que sí que es tracta d'això. Potser no és el seu millor tema, però no està malament i el so és prou representatiu. Sense entendre gaire la lletra, podria estar parlant perfectament de la guerra i ens semblaria molt més profunda.
Continuarà...
Entrades
2 comentaris:
m'agraden. te'ls "compro" :)
salutacions
I en directe amb molta força!
Publica un comentari a l'entrada