He renovat la meva subscripció a Spotify pel simple fet que m'hi he enganxat. Abans només el feia servir de tant en quan perquè tenia unes hores limitades per escoltar-los. Però ara el poso constantment, sobretot des del mòbil.
Avui he descobert que el nou cd d'OMD, English Electric, va sortir el 8 d'abril (fa 2 dies) i ja hi és per a poder escoltar-lo. He acabat d'escoltar el disc que tenia posat i li he donat al play per primera vegada.
La idea és anar-ho comentant mentre escolto les cançons per primera vegada. La portada és la següent:
I el tracklist el següent:
El disc comença amb una introducció (en japonès?) a Please Remain Seated i continua amb Metroland on podem distingir des del primer segon el so tan característic del grup. Aquesta cançó podria haver sortit de l'anterior disc, History of Modern, sense cap problema.
Seguidament podem escoltar Night Café, on tot i reconèixer la línia de la banda, ja es nota una mica d'evolució, no sembla una cançó passada reaprofitada, sinó una nova creació. The Future Will Be Silent és una cançó més curteta (no arriba a 3 minuts) i sembla una mica una anada de l'olla: amb sons molt metàl·lics i mecànics, veus deformades... Jo li treuria la veu robòtica que va repetint el títol de la cançó i guanyaria molt més. La veritat és que podria benbé ser Krafktwerk.
Quan comença Helen of Troy de seguida veus de nou un canvi de to, ja aproximant-se més al que ens té acostumats el grup. Una cançó correcta, amb una veu arriscada que li aporta la major part de l'interès que pugui generar. A continuació sona Our System, que és molt molt tranquil·la i, personalment, trobo que una mica avorrida.
Kissing the Machine torna a recuperar una mica el ritme però sense deixar-se impressionar. No ens enganyem, segueix sent una balada. I sense gran cosa, la veritat. La frickada de Decimal ja l'havíem pogut escoltar i és una anada d'olla important que ens serveix per a trencar el ritme i recuperar una (mitja) marxa més amb Stay With Me. És una bonica cançó.
Amb Dresden recuperen al 100% la típica veu d'OMD i un so més animat, que atrapa més que la resta. Amb Atomic Ranch tornem a tenir una cançó tipus Decimal que sembla més experimental i que personalment no em convenç gens. Per acabar li toca a Final Song on tenen la participació d'una veu feminina amb bastanta importància, però és tota ella sosa com ella sola.
Havent escoltat el cd només una vegada hi ha poca cosa a salvar: Night Café, potser Helen of Troy (a falta de res millor), Stay with Me i Dresden. Cap gran tema, però es deixa escoltar. Crec que estic una mica negativa últimament.
Avui he descobert que el nou cd d'OMD, English Electric, va sortir el 8 d'abril (fa 2 dies) i ja hi és per a poder escoltar-lo. He acabat d'escoltar el disc que tenia posat i li he donat al play per primera vegada.
La idea és anar-ho comentant mentre escolto les cançons per primera vegada. La portada és la següent:
I el tracklist el següent:
- Please Remain Seated
- Metroland
- Night Café
- The Future Will Be Silent
- Helen of Troy
- Our System
- Kissing the Machine
- Decimal
- Stay With Me
- Dresden
- Atomic Ranch
- Final Song
El disc comença amb una introducció (en japonès?) a Please Remain Seated i continua amb Metroland on podem distingir des del primer segon el so tan característic del grup. Aquesta cançó podria haver sortit de l'anterior disc, History of Modern, sense cap problema.
Seguidament podem escoltar Night Café, on tot i reconèixer la línia de la banda, ja es nota una mica d'evolució, no sembla una cançó passada reaprofitada, sinó una nova creació. The Future Will Be Silent és una cançó més curteta (no arriba a 3 minuts) i sembla una mica una anada de l'olla: amb sons molt metàl·lics i mecànics, veus deformades... Jo li treuria la veu robòtica que va repetint el títol de la cançó i guanyaria molt més. La veritat és que podria benbé ser Krafktwerk.
Quan comença Helen of Troy de seguida veus de nou un canvi de to, ja aproximant-se més al que ens té acostumats el grup. Una cançó correcta, amb una veu arriscada que li aporta la major part de l'interès que pugui generar. A continuació sona Our System, que és molt molt tranquil·la i, personalment, trobo que una mica avorrida.
Kissing the Machine torna a recuperar una mica el ritme però sense deixar-se impressionar. No ens enganyem, segueix sent una balada. I sense gran cosa, la veritat. La frickada de Decimal ja l'havíem pogut escoltar i és una anada d'olla important que ens serveix per a trencar el ritme i recuperar una (mitja) marxa més amb Stay With Me. És una bonica cançó.
Amb Dresden recuperen al 100% la típica veu d'OMD i un so més animat, que atrapa més que la resta. Amb Atomic Ranch tornem a tenir una cançó tipus Decimal que sembla més experimental i que personalment no em convenç gens. Per acabar li toca a Final Song on tenen la participació d'una veu feminina amb bastanta importància, però és tota ella sosa com ella sola.
Havent escoltat el cd només una vegada hi ha poca cosa a salvar: Night Café, potser Helen of Troy (a falta de res millor), Stay with Me i Dresden. Cap gran tema, però es deixa escoltar. Crec que estic una mica negativa últimament.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada