Filmin és un portal d'internet des d'on es poden veure sèries i pel·lícules de forma legal. És a dir, ells tenen els drets per a compartir aquestes pel·lícules, i tu pagues uns diners per a poder-les veure. Un cop has pagat, diposes d'unes 72 hores per al seu visionat complet.
Avui en volia parlar perquè ara estan fent un especial amb diferents documentals relacionats amb la música. Es diu Filmin music festival i ofereixen 37 pel·lícules diferents per a veure-les durant 30 dies (del 15 de juliol al 15 d'agost).
Abans d'ahir em vaig decidir a comprar-ho (només 7€) i ja he vist un dels primers documentals. Aquesta tarda espero tenir temps (i trobar-me suficientment bé) per a poder seguir amb el llistat.
Destaco alguns dels documentals. Uns perquè els he vist i m'han agradat. I d'altres, perquè tinc ganes de veure'ls.
Un dels que ja he vist a l'In-edit Beefeater de fa uns anys i em va encantar és el de Strange Powers: Stephin Merrit i The Magnetic Fields, on s'explica la vida d'aquest curiós compositor, ànima del grup The Magnetic Fields, amb mil manies diferents i totalment adicte a crear música amb diferents instruments i tècniques. Ens apropa a la seva manera de crear música i a la seva forma de ser, perfeccionista i solitari.
Una de les altres que he vist a l'Inèdit és George Harrison: Living in the material World. Com comentava a la crònica del festival d'aquell any, jo no he estat mai una gran fan de The Beatles, de fet, m'avorreixen, però es tracta d'un documental dirigit pel Martin Scorsese i, tot i que sense crítica, bastant interessant. A més, no parla del mateix de sempre: John Lennon i Paul McCartney. Sinó que dóna veu a un altre dels membres del grup i, pel que explica, també una peça important del seu èxit.
El mateix any vaig veure De Mao a Mozart: Isaac Stern in China i The Ballad of Genesis and Lady Jaye. Aquí hi ha algunes explicacions del que em van semblar. La primera, De Mao a Mozart: Isaac Stern in China, em va agradar bastant tot i tractar-se de música clàssica, que no és el meu estil preferit. Però la barreja de cultura xinesa, política, música, és interessant. La passió que hi posa l'Isaac Stern per contra de la perfecció i l'intensitat gèlida dels xinesos és un gran contrast.
La segona, The Ballad of Genesis and Lady Jaye, tracta sobre una parella que es va operant fins que cada cop s'assemblen més l'un a l'altre. Aquí em va decepcionar una mica el documental perquè no es centra gens en la part musical de l'home, que va ser un dels pioners del so industrial i, a més, la part personal que és sobre la que gira tota la pel·lícula, no acaba d'estar ben explicada. Jo el deixaria pel final, per si no hi ha gran cosa més, però tot i això, només dura 1h, pel que tampoc és una gran pèrdua de temps.
Passant ja a les que vull veure podem seguir amb I'm not a Rock Star, que és la primera que he vist i que feia temps que la tenia pendent, on s'explica la vida d'una noia que és un prodigi amb el piano des de petita i com va canviant la seva vida des dels 12 fins als 20 anys. Com viu, pateix i com evoluciona com a persona, com la presionen els seus pares i com afecten aquests temes a la seva visió de la seva carrera professional com a pianista.
Per exemple, també em sembla interessant Eminem AKA, on s'explica la vida d'aquest raper. No és una música que m'agradi, però els diferents documentals que he vist sempre m'han semblat interessants per tot els que els rodeja: la vida de carrer, les bandes, les drogues, etc. A més, qui més qui menys coneix a l'Eminem, ha tingut molt èxit i realment crec que ha fet cançons bones.
Per suposat, tinc pendent de fa mil anys veure Metropolis i potser seria una bona opció per a fer-ho. Sempre em tira enrere la seva durada (quasi 3 hores), però si m'hi poso, la puc dividir en un parell de dies i segur que és una d'aquelles pel·lícules que m'agraden. Tanta gent no pot estar equivocada.
També tinc l'oportunitat de veure A film about kids and music que tracta sobre un grup de nens que fan música jazz a Sant Andreu i que va guanyar el premi al millor documental a l'Inèdit. Tot el que n'he sentit és bo i tot i que el jazz és probablement dels pocs estils musicals que no m'agraden gens, al tractar-se de nens suposo que no s'hi centrarà tant.
A part, hi ha documentals sobre els que no havia sentit parlar-ne abans, però que al llegir la seva temàtica m'han semblat interessants. Com Touch the Sound que ens explica la història d'una percussionista sorda, Pulp: The Beat is the Law que explica com va triomfar el grup en un concert davant de 80.000 persones (substituint als Stone Roses) i aquella època fortament creativa (1995) tot i els problemes econòmics a Sheffield, o Glastonbury on es detalla la vida del festival, entre d'altres.
Crec que els 7€ valdran la pena!
Avui en volia parlar perquè ara estan fent un especial amb diferents documentals relacionats amb la música. Es diu Filmin music festival i ofereixen 37 pel·lícules diferents per a veure-les durant 30 dies (del 15 de juliol al 15 d'agost).
Abans d'ahir em vaig decidir a comprar-ho (només 7€) i ja he vist un dels primers documentals. Aquesta tarda espero tenir temps (i trobar-me suficientment bé) per a poder seguir amb el llistat.
Destaco alguns dels documentals. Uns perquè els he vist i m'han agradat. I d'altres, perquè tinc ganes de veure'ls.
A part, hi ha documentals sobre els que no havia sentit parlar-ne abans, però que al llegir la seva temàtica m'han semblat interessants. Com Touch the Sound que ens explica la història d'una percussionista sorda, Pulp: The Beat is the Law que explica com va triomfar el grup en un concert davant de 80.000 persones (substituint als Stone Roses) i aquella època fortament creativa (1995) tot i els problemes econòmics a Sheffield, o Glastonbury on es detalla la vida del festival, entre d'altres.
Crec que els 7€ valdran la pena!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada