Vaig a començar a escriure la crònica per parts perquè sinó veig que no la podré fer mai. Així doncs, som-hi! Aquí ve la crònica del primer dia, dissabte 20 de juliol de 2013, de l'Amphi Festival.
El dissabte va començar d'hora perquè el Jugenherberge de Colònia no té cortines i a partir de les 6h del matí un sol infernal ja entrava a través de les fines cortines. A les 7.15h esmorzava i abans de les 8h ja sortia camí de la catedral. Una volteta i de nou a l'hotel per tal d'acabar de preparar-me per al festival.
Poc després de les 10h obrien les portes, em posaven la pulsera que em permetria entrar i sortir durant tot el cap de setmana i ja es podia veure el meu somriure d'orella a orella. Em vaig acostar a l'escenari principal per tal de saludar una noia de Berlin que conec des del setembre passat (sempre està a primera fila) i vaig aprofitar per anar a visitar totes les paradetes i anar pensant què compraria.
A les 11h obrien l'Staatenhaus, l'altre escenari. I com que fora feia una calor impressionant i encara quedava 1 hora perquè comencés el primer concert del Mainstage, vaig fer una volteta per la part tancada del festival. Allà també hi ha paradetes.
Abans de les 12h em vaig situar a prop de l'escenari principal per veure a A Life [Divided]. Pel que vaig veure, tenen bastants seguidors (hi havia bastantes samarretes), sobretot noietes. Que al final els hi van acabar tirant calces i sostens. El grup hi deu estar acostumat i s'ho van penjar, fent que la cutrada que havien fet, tingués certa gràcia.
No va estar malament. 30 minuts de rock, amb un grup oferint el que podia en tan poc temps i aprofitant per fer la seva versió de la cançó Perpetual de VNV Nation. Que vulguis o no, sempre és maca d'escoltar. Justament aquesta cançó és la única que els vaig sentir tocar l'any passat. Van acabar amb aquest tema i van deixar pas a 20 minutets d'espera abans que sortís el següent grup.
A les 12.50 van aparèixer Stahlmann. D'aquest grup conec poca cosa i el seu major encant és que surten tots ben pintats de color platejat. Almenys els hi dóna un toc diferencial interessant. Jo diria que fan rock i el públic es coneixia prou bé les lletres.
Tocaven 40 minuts, però abans de què acabessin vaig sortir de les primeres files per anar una mica a l'altre escenari, per intentar veure alguna cançó de Frozen Plasma. Per cert, aquest any he descobert on cal anar al wc (molt poca cua i sempre amb una dona netejant) i on cal demanar la cervesa (ni una sola cua en tot el festival).
Tal i com comentava, vaig anar a l'Staatenhaus per a veure un parell de cançons de Frozen Plasma, que tocaven de 13.30h a 14.10h. Només vaig poder veure A Generation of the Lost i Earthling i ja vaig tornar a sortir cap a fora.
Tot i que em vaig quedar amb ganes de poder escoltar més temes de synthpop alegre i despreocupat de Frozen Plasma, la veritat és que són una mica sosos en directe i ja els havia escoltat alguna altra vegada, pel que vaig anar a pas lleuger a l'escenari principal a veure Solitary Experiments. Vaig agafar una cervesa i vaig fer el clàssin Entschuldigung, Sorry per a recuperar el meu lloc anterior.
Ja a prop de l'escenari, a les 13.50h van començar a sonar les primeres notes del grup. Ens esperaven 40 minuts de pop electrònic alegre per a saltar i cantar. La principal sorpresa va ser veure que enlloc de sortir els components del grup, sortien 4 noies mones a fer veure que tocaven i cantaven la primera cançó (crec que era Stars). Van estar fent playback fins que van acabar i ja van sortir els nois. Va ser original, però potser una mica llarg. Però sí, molt divertit igualment.
Va ser el primer dels concerts en el que realment vaig disfrutar. No els havia vist mai i tenen algunes cançons que m'agraden molt. Els altres grups fins llavors no havien estat malament, però era diferent. A aquests els esperava amb ganes. A les 14.30h van acabar i em va fer mandra esperar-me 25 minuts per a veure en Wesselsky, així que vaig tornar a endinsar-me a l'Staatenhaus per tal de veure què estava fent el Faderhead.
No era un moment que m'interessés en excés, però el públic estava animat i va estar bé poder sentir alguns dels seus temes més coneguts. Portava 3 acompanyants als teclats i ordinadors, que no paraven de moure's i ballar i animar al públic. Pel que era fàcil enganxar-s'hi. Crec que un d'ells era un dels components d'Straftanz.
Quan van acabar va ser senzill moure's fins al davant de tot (3a fila) per tal d'estar preparada per a veure Funker Vogt, que va ser un dels moments àlgids del festival, així com un dels més durs també. M'explico. Hi ha una cosa que es coneix com a pogo o mosh i bé a ser que la gent (sobretot homes forts i drets), que comencen a ballar com a bojos i a empènyer amb totes les seves forces. Doncs em vaig trobar just al davant d'aquesta zona. Va estar bé perquè no em vaig acabar de fer mal en excés (un cop de puny involuntari al nas, però sense conseqüències) i vaig repartir i empènyer tant com vaig poder.
A part, la música va estar molt bé. Juraria que no van tocar Fire and Forget, però van tocar algunes de les cançons que conec i m'agraden i van estar molt actius dalt de l'escenari. M'agradaria saber com es deu veure aquesta situació des de dalt. A fora segurament farien uns 30º. A dins no hi tocava el sol, però l'ambient estava carregadet. Tenint en compte l'esforç que vaig haver de fer, estava tan suada que el cabell el portava moll. Vaig sortir un moment a fora per a respirar aire pur, wc i cervesa, i vaig tornar a endinsar-me a l'interior per tal d'estar preparada per a Grendel.
Ja eren les 16.30h però seguíem amb les mateixes ganes inicials. Per sort, aquí el pogo va ser una mica més delicat i no em va tocar tan de ple. Del grup en vaig disfrutar sobretot el tema Hate this. La resta pràcticament no els coneixia, però tenen molta energia en directe.
A les 17.25h van acabar i era necessari esperar-se 35 minuts fins al següents, així que vaig sortir a fer la ruta habitual: wc, cervesa. Però passejant una mica vaig veure que Solitary Experiments estaven firmant i fent-se fotos al lloc oficial, així que m'hi vaig deixar caure i, com que quasi no hi havia cua, em vaig esperar. Ja he comentat en un altre post que m'havia fet una foto amb ells.
Ja quasi a les 18h vaig tornar a acostar-me a l'escenari per tal de poder veure De/Vision. Potser és un dels grups que més vegades he vist, però sempre m'agrada veure'ls de nou.
Van tocar alguns clàssics de sempre (Try to Forget, My Hands on your Skin, I regret) i algunes cançons més noves (Binary Soldier). La combinació va ser prou bona i van sonar bé, com sempre. Aquesta vegada portaven una bateria en directe per a acompanyar-los.
Vaig tenir alguns moments de dubte de si sortir abans o no del concert perquè Frozen Plasma estaven firmant discs. Al final em vaig quedar fins a la darrera cançó i em va saber una mica de greu, perquè van acabar 10 minuts abans de la seva hora i això va ser just el suficient perquè no arribés a la firma. Però què hi farem. El concert va estar bé i el vaig disfrutar com sempre, així que cap problema important.
Ja eren les 19h i tot i que m'hagués agradat disfrutar d'una part del concert de Suicide Commando, vaig preferir sortir al Main Stage per tal d'anar-me situant per al darrer concert. En aquells moments estaven tocant Phillip Boa and the Voodoo Club. Hi havia molta gent fora i la majoria ballant i corejant les lletres. Va ser alegre i animat.
Vaig situar-me al mig, davant de l'escenari, tot i que allunyada. Perquè, per quan acabés, poder entrar ràpidament fins a les primeres files. La veritat és que tot i que la meva intenció era únicament situar-me bé, em va agradar com sonaven i l'alegria que anaven contagiant a la gent.
Van acabar a les 20.05h i, després de 30 minuts d'espera, van sortir a l'escenari VNV Natin. Teníem per endavant 1h i 20 minuts del clàssic show vnvnationero. El Mark i el Ronan van sortir acompanyats ja pels clàssics teclats de SITD i va començar l'espectacle.
Van tocar molts dels seus clàssics i jo juraria que fins i tot un tema nou, en el qual el Ronan es va situar darrere d'un teclat. Per ara no he pogut trobar la confirmació per internet, però sí que van tocar, per exemple, Chrome, Epicentre, Illusion, Space and Time, etc.
Com sempre, el Ronan va estar xerraire i amable amb el públic. Incitant-nos a ballar més, a cridar més, a cantar més. Amb la seva ironia habitual fent-nos riure (va comentar que es tractava d'un concert internacional i que parlaria en anglès) i amb les seves cares de sopresa quan corejàvem lletres o melodies. Sempre fa el mateix, però sempre s'agraeix, perquè et fa sentir bé.
Eren només les 22h, però ja portava 12h al recinte de l'Amphi i la meva esquena estava destrossada. Vaig donar una volta, però el que hi havia a l'Staatenhaus a partir d'aquell moment no m'interessava. Tot i el cansament, com que l'any passat no havia vist el Teatre, vaig entrar-hi. Vaig agafar una cervesa i vaig estar escoltant mitja horeta com punxaven música. Volia esperar-me per a veure el Ronan a les 0h, però encara faltava bastant i no sabia si valdria la pena (després em van comentar que no gaire) i al final vaig marxar sense ni acabar-me la cervesa. Això sí, abans de marxar, vaig asseure'm a un costadet a mirar a la gent:
Vaig tornar a l'hotel, vaig sopar un entrepà que m'havia portat de Barcelona i a dormir. Que l'endemà seria mogudet també.
El dissabte va començar d'hora perquè el Jugenherberge de Colònia no té cortines i a partir de les 6h del matí un sol infernal ja entrava a través de les fines cortines. A les 7.15h esmorzava i abans de les 8h ja sortia camí de la catedral. Una volteta i de nou a l'hotel per tal d'acabar de preparar-me per al festival.
Poc després de les 10h obrien les portes, em posaven la pulsera que em permetria entrar i sortir durant tot el cap de setmana i ja es podia veure el meu somriure d'orella a orella. Em vaig acostar a l'escenari principal per tal de saludar una noia de Berlin que conec des del setembre passat (sempre està a primera fila) i vaig aprofitar per anar a visitar totes les paradetes i anar pensant què compraria.
A les 11h obrien l'Staatenhaus, l'altre escenari. I com que fora feia una calor impressionant i encara quedava 1 hora perquè comencés el primer concert del Mainstage, vaig fer una volteta per la part tancada del festival. Allà també hi ha paradetes.
Abans de les 12h em vaig situar a prop de l'escenari principal per veure a A Life [Divided]. Pel que vaig veure, tenen bastants seguidors (hi havia bastantes samarretes), sobretot noietes. Que al final els hi van acabar tirant calces i sostens. El grup hi deu estar acostumat i s'ho van penjar, fent que la cutrada que havien fet, tingués certa gràcia.
No va estar malament. 30 minuts de rock, amb un grup oferint el que podia en tan poc temps i aprofitant per fer la seva versió de la cançó Perpetual de VNV Nation. Que vulguis o no, sempre és maca d'escoltar. Justament aquesta cançó és la única que els vaig sentir tocar l'any passat. Van acabar amb aquest tema i van deixar pas a 20 minutets d'espera abans que sortís el següent grup.
A les 12.50 van aparèixer Stahlmann. D'aquest grup conec poca cosa i el seu major encant és que surten tots ben pintats de color platejat. Almenys els hi dóna un toc diferencial interessant. Jo diria que fan rock i el públic es coneixia prou bé les lletres.
Tocaven 40 minuts, però abans de què acabessin vaig sortir de les primeres files per anar una mica a l'altre escenari, per intentar veure alguna cançó de Frozen Plasma. Per cert, aquest any he descobert on cal anar al wc (molt poca cua i sempre amb una dona netejant) i on cal demanar la cervesa (ni una sola cua en tot el festival).
Tal i com comentava, vaig anar a l'Staatenhaus per a veure un parell de cançons de Frozen Plasma, que tocaven de 13.30h a 14.10h. Només vaig poder veure A Generation of the Lost i Earthling i ja vaig tornar a sortir cap a fora.
Tot i que em vaig quedar amb ganes de poder escoltar més temes de synthpop alegre i despreocupat de Frozen Plasma, la veritat és que són una mica sosos en directe i ja els havia escoltat alguna altra vegada, pel que vaig anar a pas lleuger a l'escenari principal a veure Solitary Experiments. Vaig agafar una cervesa i vaig fer el clàssin Entschuldigung, Sorry per a recuperar el meu lloc anterior.
Ja a prop de l'escenari, a les 13.50h van començar a sonar les primeres notes del grup. Ens esperaven 40 minuts de pop electrònic alegre per a saltar i cantar. La principal sorpresa va ser veure que enlloc de sortir els components del grup, sortien 4 noies mones a fer veure que tocaven i cantaven la primera cançó (crec que era Stars). Van estar fent playback fins que van acabar i ja van sortir els nois. Va ser original, però potser una mica llarg. Però sí, molt divertit igualment.
Va ser el primer dels concerts en el que realment vaig disfrutar. No els havia vist mai i tenen algunes cançons que m'agraden molt. Els altres grups fins llavors no havien estat malament, però era diferent. A aquests els esperava amb ganes. A les 14.30h van acabar i em va fer mandra esperar-me 25 minuts per a veure en Wesselsky, així que vaig tornar a endinsar-me a l'Staatenhaus per tal de veure què estava fent el Faderhead.
No era un moment que m'interessés en excés, però el públic estava animat i va estar bé poder sentir alguns dels seus temes més coneguts. Portava 3 acompanyants als teclats i ordinadors, que no paraven de moure's i ballar i animar al públic. Pel que era fàcil enganxar-s'hi. Crec que un d'ells era un dels components d'Straftanz.
Quan van acabar va ser senzill moure's fins al davant de tot (3a fila) per tal d'estar preparada per a veure Funker Vogt, que va ser un dels moments àlgids del festival, així com un dels més durs també. M'explico. Hi ha una cosa que es coneix com a pogo o mosh i bé a ser que la gent (sobretot homes forts i drets), que comencen a ballar com a bojos i a empènyer amb totes les seves forces. Doncs em vaig trobar just al davant d'aquesta zona. Va estar bé perquè no em vaig acabar de fer mal en excés (un cop de puny involuntari al nas, però sense conseqüències) i vaig repartir i empènyer tant com vaig poder.
A part, la música va estar molt bé. Juraria que no van tocar Fire and Forget, però van tocar algunes de les cançons que conec i m'agraden i van estar molt actius dalt de l'escenari. M'agradaria saber com es deu veure aquesta situació des de dalt. A fora segurament farien uns 30º. A dins no hi tocava el sol, però l'ambient estava carregadet. Tenint en compte l'esforç que vaig haver de fer, estava tan suada que el cabell el portava moll. Vaig sortir un moment a fora per a respirar aire pur, wc i cervesa, i vaig tornar a endinsar-me a l'interior per tal d'estar preparada per a Grendel.
Ja eren les 16.30h però seguíem amb les mateixes ganes inicials. Per sort, aquí el pogo va ser una mica més delicat i no em va tocar tan de ple. Del grup en vaig disfrutar sobretot el tema Hate this. La resta pràcticament no els coneixia, però tenen molta energia en directe.
A les 17.25h van acabar i era necessari esperar-se 35 minuts fins al següents, així que vaig sortir a fer la ruta habitual: wc, cervesa. Però passejant una mica vaig veure que Solitary Experiments estaven firmant i fent-se fotos al lloc oficial, així que m'hi vaig deixar caure i, com que quasi no hi havia cua, em vaig esperar. Ja he comentat en un altre post que m'havia fet una foto amb ells.
Ja quasi a les 18h vaig tornar a acostar-me a l'escenari per tal de poder veure De/Vision. Potser és un dels grups que més vegades he vist, però sempre m'agrada veure'ls de nou.
Van tocar alguns clàssics de sempre (Try to Forget, My Hands on your Skin, I regret) i algunes cançons més noves (Binary Soldier). La combinació va ser prou bona i van sonar bé, com sempre. Aquesta vegada portaven una bateria en directe per a acompanyar-los.
Vaig tenir alguns moments de dubte de si sortir abans o no del concert perquè Frozen Plasma estaven firmant discs. Al final em vaig quedar fins a la darrera cançó i em va saber una mica de greu, perquè van acabar 10 minuts abans de la seva hora i això va ser just el suficient perquè no arribés a la firma. Però què hi farem. El concert va estar bé i el vaig disfrutar com sempre, així que cap problema important.
Ja eren les 19h i tot i que m'hagués agradat disfrutar d'una part del concert de Suicide Commando, vaig preferir sortir al Main Stage per tal d'anar-me situant per al darrer concert. En aquells moments estaven tocant Phillip Boa and the Voodoo Club. Hi havia molta gent fora i la majoria ballant i corejant les lletres. Va ser alegre i animat.
Vaig situar-me al mig, davant de l'escenari, tot i que allunyada. Perquè, per quan acabés, poder entrar ràpidament fins a les primeres files. La veritat és que tot i que la meva intenció era únicament situar-me bé, em va agradar com sonaven i l'alegria que anaven contagiant a la gent.
Van acabar a les 20.05h i, després de 30 minuts d'espera, van sortir a l'escenari VNV Natin. Teníem per endavant 1h i 20 minuts del clàssic show vnvnationero. El Mark i el Ronan van sortir acompanyats ja pels clàssics teclats de SITD i va començar l'espectacle.
Van tocar molts dels seus clàssics i jo juraria que fins i tot un tema nou, en el qual el Ronan es va situar darrere d'un teclat. Per ara no he pogut trobar la confirmació per internet, però sí que van tocar, per exemple, Chrome, Epicentre, Illusion, Space and Time, etc.
Com sempre, el Ronan va estar xerraire i amable amb el públic. Incitant-nos a ballar més, a cridar més, a cantar més. Amb la seva ironia habitual fent-nos riure (va comentar que es tractava d'un concert internacional i que parlaria en anglès) i amb les seves cares de sopresa quan corejàvem lletres o melodies. Sempre fa el mateix, però sempre s'agraeix, perquè et fa sentir bé.
Eren només les 22h, però ja portava 12h al recinte de l'Amphi i la meva esquena estava destrossada. Vaig donar una volta, però el que hi havia a l'Staatenhaus a partir d'aquell moment no m'interessava. Tot i el cansament, com que l'any passat no havia vist el Teatre, vaig entrar-hi. Vaig agafar una cervesa i vaig estar escoltant mitja horeta com punxaven música. Volia esperar-me per a veure el Ronan a les 0h, però encara faltava bastant i no sabia si valdria la pena (després em van comentar que no gaire) i al final vaig marxar sense ni acabar-me la cervesa. Això sí, abans de marxar, vaig asseure'm a un costadet a mirar a la gent:
Vaig tornar a l'hotel, vaig sopar un entrepà que m'havia portat de Barcelona i a dormir. Que l'endemà seria mogudet també.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada