Després d'una setmana trobant-me malament, tornava a ser dissabte, però em vaig despertar amb forces i trobant-me molt millor. Això sí, el pit i el coll seguien a la seva. Tot i això, vaig poder aprofitar el dia al màxim: caixes i caixes per al trasllat (beneït insomni), gimnàs, passejar tot el matí amb uns amics de Madrid, dinar a la Barceloneta i seguir passejant fins les 19h de la tarda, quan el sol ja s'havia acomiadat i començava a fer fresca.
La veu em començava a fallar (no m'havia passat mai!) però jugava el Barça. Bon partit al bar, sopar a casa qualsevol cosa i direcció a Razzmatazz vora les 23.45h de la nit. Sí, el concert començava a la 1h, una meravella... Però vaig aguantar i, tot i no ser el meu grup preferit, m'ho vaig passar bé.
Després d'una horeta d'un DJ punxant música rock (se'm va fer una mica llarg) i quan la sala ja estava ben plena, van aparèixer Kaiser Chiefs a l'escenari. Primer, un tema del disc, Education, Education, Education & War, que sortirà a la venda en breu i tot més o menys normal. Després, però, van encadenar 3 temes més clàssics i la gent va embogir, literalment. Pràcticament no ens podíem moure, rebies i donaves per tot arreu. Em van empènyer unes quantes posicions més enrere i tot es va tranquil·litzar una mica. Molt millor.
L'escenari crec recordar que no tenia res especial i a sobre hi estaven els 4 nois (veu, guitarra, baix i bateria) oferint nous temes (amb un públic més aviat parat) entre els més antics (corejats i ballats per tots. Almenys tots els que m'envoltaven). La foto no és meva, està treta d'aquí, però ens dóna una idea de com va anar la cosa:
El concert va durar 1h i 30 minuts, més o menys, i se'm va passar bastant ràpid. Van fer una petita pausa abans de tancar amb les dues darreres cançons. El setlist va ser el següent:
Un cop acabat el concert et podies quedar a la sala escoltant com punxaven els DJs, però entre que estava morta i la música tampoc m'entusiasmava, vaig preferir marxar. Abans, però, vaig passar un moment pel wc i vaig flipar al veure que hi havia un altre DJ allà abaix, a l'entrada dels lavabos de dones, al passadís on hi ha les piques per rentar-se les mans. No ho vaig acabar d'entendre...
Després de superar l'ensurt del DJ, ja vaig marxar cap a casa amb encara menys veus, però contenta d'haver-me animat a anar-hi.
La veu em començava a fallar (no m'havia passat mai!) però jugava el Barça. Bon partit al bar, sopar a casa qualsevol cosa i direcció a Razzmatazz vora les 23.45h de la nit. Sí, el concert començava a la 1h, una meravella... Però vaig aguantar i, tot i no ser el meu grup preferit, m'ho vaig passar bé.
Després d'una horeta d'un DJ punxant música rock (se'm va fer una mica llarg) i quan la sala ja estava ben plena, van aparèixer Kaiser Chiefs a l'escenari. Primer, un tema del disc, Education, Education, Education & War, que sortirà a la venda en breu i tot més o menys normal. Després, però, van encadenar 3 temes més clàssics i la gent va embogir, literalment. Pràcticament no ens podíem moure, rebies i donaves per tot arreu. Em van empènyer unes quantes posicions més enrere i tot es va tranquil·litzar una mica. Molt millor.
L'escenari crec recordar que no tenia res especial i a sobre hi estaven els 4 nois (veu, guitarra, baix i bateria) oferint nous temes (amb un públic més aviat parat) entre els més antics (corejats i ballats per tots. Almenys tots els que m'envoltaven). La foto no és meva, està treta d'aquí, però ens dóna una idea de com va anar la cosa:
El concert va durar 1h i 30 minuts, més o menys, i se'm va passar bastant ràpid. Van fer una petita pausa abans de tancar amb les dues darreres cançons. El setlist va ser el següent:
- The Factory Gates
- Never Miss a Beat
- Everything Is Average Nowadays
- Everyday I Love You Less and Less
- Bows & Arrows
- Little Shocks
- Coming Home
- You Can Have It All
- Modern Way
- Ruffians On Parade
- I Predict a Riot
- Ruby
- Misery Company
- The Angry Mob
- Cannons
- Oh My God
Un cop acabat el concert et podies quedar a la sala escoltant com punxaven els DJs, però entre que estava morta i la música tampoc m'entusiasmava, vaig preferir marxar. Abans, però, vaig passar un moment pel wc i vaig flipar al veure que hi havia un altre DJ allà abaix, a l'entrada dels lavabos de dones, al passadís on hi ha les piques per rentar-se les mans. No ho vaig acabar d'entendre...
Després de superar l'ensurt del DJ, ja vaig marxar cap a casa amb encara menys veus, però contenta d'haver-me animat a anar-hi.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada