Definitivament aquest any no està sent el meu any. Em van trencar l'ànima pel mig fa uns mesos, estic en una feina que no m'agrada especialment i no em motiva, amb alguns maldecaps derivats de la festa del dissabte (que no és que siguin la gran cosa, però tot i que a mi no m'agrada la gent, no m'agrada gens fer-los sentir malament o fer-los mal) i, ara, em fan fora del pis (al març, per això).
Així que el que ara em toca afrontar són encara més canvis, perquè el contracte laboral se m'acaba al desembre i no sé si em renovaran. I tampoc sé si vull que em renovin. El que sí sembla més o menys clar és que si em fan fora, ara que ni tan sols tinc casa meva, doncs és més probable que marxi d'aquí. El que encara em fa tornar més boja.
Però tot això ja s'anirà veient. Aquest cap de setmana hauré d'enfrontar-me a un parell de situacions incòmodes, a veure com me'n surto. I després tocarà pensar en el pis i la feina. Qualsevol amb un problema real pensarà que això són tonteries, i tindrà raó, però és el que ara com ara em fa ballar el cap i sempre senta bé escriure-ho per a treure-hi importància.
Així que per a relaxar-se... què millor que anar descobrint nous grups?
Ja fa un temps que vaig descobrir Ghost & Writer, però sense fer-los gaire cas. Just quan es rumorejava sobre la seva separació, vaig fixar-me més en ells.
Els hi vaig començar a donar una oportunitat quan em vaig adonar que el cantant era Frank M. Spinath (el de Seabound). En aquest cas està acompanyat perl Jimmyjoe Snark III (que també pertany a un grup anomenat The Weathermen). Van començar aquesta aventura el 2006, tot i que el seu primer cd, Shipwrecks, no va sortir fins el 2010. El disc consta de 8 cançons i, a continuació, les mateixes remixades per altres grups de l'escena com: Iris, Edge of Dawn (del mateix Spinath), Diskonnekted, etc.
Aquest 2013 han tret a la venda el seu segon disc, Red Flags, amb la mateixa tècnica que l'anterior: 8 cançons originals i els seus corresponents 8 remixos.
No seria una experta de la seva música encara, però em sona a música electrònica bastant experimental, tranquil·la, relaxada, majoritàriament fosca, però sense agressivitat aparent. Amb la característica veu del Frank i unes lletres, que pel que he llegit, insipirades en Edgar Allan Poe i Oscar Wilde.
A la pàgina web de Reflecions of Darkness hi ha una entrevista en anglès bastant interessant d'abans de la sortida de l'àlbum Red Flags. Potser la part més destacable és en la que comenten la impossibilitat de recrear-ho en viu i també de les poques ganes que en té el Jean-Marc Lederman (que suposo que deu ser el mateix que abans anomenàvem Jimmyjoe Snark III).
Per a acabar, m'agradaria compartir alguna cançó del grup. Com que els conec poc, al final he optat per escollir una de les més escoltades a Lastfm, que està a Youtube i que em sembla que val la pena: Never Take Fire:
Així que el que ara em toca afrontar són encara més canvis, perquè el contracte laboral se m'acaba al desembre i no sé si em renovaran. I tampoc sé si vull que em renovin. El que sí sembla més o menys clar és que si em fan fora, ara que ni tan sols tinc casa meva, doncs és més probable que marxi d'aquí. El que encara em fa tornar més boja.
Però tot això ja s'anirà veient. Aquest cap de setmana hauré d'enfrontar-me a un parell de situacions incòmodes, a veure com me'n surto. I després tocarà pensar en el pis i la feina. Qualsevol amb un problema real pensarà que això són tonteries, i tindrà raó, però és el que ara com ara em fa ballar el cap i sempre senta bé escriure-ho per a treure-hi importància.
Així que per a relaxar-se... què millor que anar descobrint nous grups?
Ja fa un temps que vaig descobrir Ghost & Writer, però sense fer-los gaire cas. Just quan es rumorejava sobre la seva separació, vaig fixar-me més en ells.
Els hi vaig començar a donar una oportunitat quan em vaig adonar que el cantant era Frank M. Spinath (el de Seabound). En aquest cas està acompanyat perl Jimmyjoe Snark III (que també pertany a un grup anomenat The Weathermen). Van començar aquesta aventura el 2006, tot i que el seu primer cd, Shipwrecks, no va sortir fins el 2010. El disc consta de 8 cançons i, a continuació, les mateixes remixades per altres grups de l'escena com: Iris, Edge of Dawn (del mateix Spinath), Diskonnekted, etc.
Aquest 2013 han tret a la venda el seu segon disc, Red Flags, amb la mateixa tècnica que l'anterior: 8 cançons originals i els seus corresponents 8 remixos.
No seria una experta de la seva música encara, però em sona a música electrònica bastant experimental, tranquil·la, relaxada, majoritàriament fosca, però sense agressivitat aparent. Amb la característica veu del Frank i unes lletres, que pel que he llegit, insipirades en Edgar Allan Poe i Oscar Wilde.
A la pàgina web de Reflecions of Darkness hi ha una entrevista en anglès bastant interessant d'abans de la sortida de l'àlbum Red Flags. Potser la part més destacable és en la que comenten la impossibilitat de recrear-ho en viu i també de les poques ganes que en té el Jean-Marc Lederman (que suposo que deu ser el mateix que abans anomenàvem Jimmyjoe Snark III).
Per a acabar, m'agradaria compartir alguna cançó del grup. Com que els conec poc, al final he optat per escollir una de les més escoltades a Lastfm, que està a Youtube i que em sembla que val la pena: Never Take Fire:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada