No havia pensat en escoltar el nou disc Soulsavers, The Light The Dead See, i això que en Dave Gahan hi col·labora tant amb algunes lletres com aportant-hi la veu.
El tracklist és el següent:
Just Try també sona molt a cançó de banda sonora, de pel·lícula de l'América profunda, on la gent va a resar i a cantar a l'església. Tot plegat sona a folk-gospel i no és que sigui el meu estil preferit, però reconèixer la veu d'en Dave li dóna aquest plus per a seguir-lo escoltant. Sembla com si el disc fos una mica religiós. Gone Too Far segueix el tempo pausat de la majoria de cançons que hem escoltat fins ara. No té gran cosa a destacar. Point Sru - Pt. 1 és una altra instrumental sense res a destacar.
Take Me Back Home comença ja una mica més animada que les anteriors i et fa esperar una segona part del disc més optimista. Fins ara tot sona una mica a depressió. Bitterman torna al to més trist, així que ja acceptem que és un disc pausat. I Can't Say sembla una nana, almenys inicialment, Take encara comença més tranquil·la que les anteriors, s'accelera una mica i torna al començament. I, finalment, Tonight que té els mateixos cors gospels i el mateix estil, però una mica més animada.
En general el disc m'ha semblat molt pausat, potser en excés. També és cert que el grup Soulsavers té un estil molt diferent al d'en Dave en solitari i amb Depeche Mode i te n'has de fer a la idea.
El disc va sortir a la venda ahir, així que tinc feina pendent: Peter Heppner, And One i Soulsavers (per aquest darrer m'esperaré a què estigui d'oferta).
El tracklist és el següent:
- La Ribera
- In The Morning
- Longest Day
- Presence of God
- Just Try
- Gone Too Far
- Point Sur - Pt. 1
- Take Me Back Home
- Bitterman
- I Can't Stay
- Take
- Tonight
Just Try també sona molt a cançó de banda sonora, de pel·lícula de l'América profunda, on la gent va a resar i a cantar a l'església. Tot plegat sona a folk-gospel i no és que sigui el meu estil preferit, però reconèixer la veu d'en Dave li dóna aquest plus per a seguir-lo escoltant. Sembla com si el disc fos una mica religiós. Gone Too Far segueix el tempo pausat de la majoria de cançons que hem escoltat fins ara. No té gran cosa a destacar. Point Sru - Pt. 1 és una altra instrumental sense res a destacar.
Take Me Back Home comença ja una mica més animada que les anteriors i et fa esperar una segona part del disc més optimista. Fins ara tot sona una mica a depressió. Bitterman torna al to més trist, així que ja acceptem que és un disc pausat. I Can't Say sembla una nana, almenys inicialment, Take encara comença més tranquil·la que les anteriors, s'accelera una mica i torna al començament. I, finalment, Tonight que té els mateixos cors gospels i el mateix estil, però una mica més animada.
En general el disc m'ha semblat molt pausat, potser en excés. També és cert que el grup Soulsavers té un estil molt diferent al d'en Dave en solitari i amb Depeche Mode i te n'has de fer a la idea.
El disc va sortir a la venda ahir, així que tinc feina pendent: Peter Heppner, And One i Soulsavers (per aquest darrer m'esperaré a què estigui d'oferta).
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada