Dissabte vaig anar a la sala Bikini de concert.
Cap a les 20.30h van sortir Culture Kultür. Va sonar prou bé. Hi havia una noia als teclats i un noi cantant, el qual, estranyament, se sentia prou bé. I això que els baixos estaven tan forts que feien tremolar el terra.
Després d'unes quantes cançons, van tancar amb una versió de Love Will Tear Us Apart de Joy Division. Tenien uns quants fans a l'esquerra de l'escenari, però amb aquesta cançó es va animar més gent.
Al cap de mitja horeta, van sortir a escena de/vision amb un dels seus temes nous. A diferència de Madrid, aquí no tenien projeccions darrere.
El concert va estar molt bé, la sala no estava del tot plena i no era agobiant. Tot i això, com que darrerament els he vist bastant en directe i van tocar molts temes del darrer disc, em va semblar molt similar als anteriors.
Tot i això, van tocar els clàssics imprescindibles (Try to Forget, Your Hands On My Skin, I regret) i ens van presentar 3 nous temes: Superhuman, Boy Toy, Binary Soldier.
Els nous temes, a l'escoltar-los per primera vegada sempre és complicat donar-ne una opinió. Per ara, destacar que en Thomas va fer cors i va cantar un bon tros d'una d'elles.
Pel que fa al concert en sí, cal destacar que l'Steffan sempre aconsegueix cantar perfecte en directe, mantenir una veu espectacular i ballant i animant el públic constantment. El que sí que va estar rient tota l'estona va ser el Thomas, però no somrient, rient, descollonant-se tot sovint.
Vaig experimentar el que deu sentir molta gent quan em té darrere. Una noia cantant, bastant malament i molt alt, just a darrere. Tampoc em molestava, però vaig pensar que ja hagués pogut ser jo, com una boja cantant...
A l'acabar, cap a casa, que el mal d'estómac que tenia des de ja feia 3 dies tampoc em permetia gran cosa més.
Cap a les 20.30h van sortir Culture Kultür. Va sonar prou bé. Hi havia una noia als teclats i un noi cantant, el qual, estranyament, se sentia prou bé. I això que els baixos estaven tan forts que feien tremolar el terra.
Després d'unes quantes cançons, van tancar amb una versió de Love Will Tear Us Apart de Joy Division. Tenien uns quants fans a l'esquerra de l'escenari, però amb aquesta cançó es va animar més gent.
Al cap de mitja horeta, van sortir a escena de/vision amb un dels seus temes nous. A diferència de Madrid, aquí no tenien projeccions darrere.
El concert va estar molt bé, la sala no estava del tot plena i no era agobiant. Tot i això, com que darrerament els he vist bastant en directe i van tocar molts temes del darrer disc, em va semblar molt similar als anteriors.
Tot i això, van tocar els clàssics imprescindibles (Try to Forget, Your Hands On My Skin, I regret) i ens van presentar 3 nous temes: Superhuman, Boy Toy, Binary Soldier.
Els nous temes, a l'escoltar-los per primera vegada sempre és complicat donar-ne una opinió. Per ara, destacar que en Thomas va fer cors i va cantar un bon tros d'una d'elles.
Pel que fa al concert en sí, cal destacar que l'Steffan sempre aconsegueix cantar perfecte en directe, mantenir una veu espectacular i ballant i animant el públic constantment. El que sí que va estar rient tota l'estona va ser el Thomas, però no somrient, rient, descollonant-se tot sovint.
Vaig experimentar el que deu sentir molta gent quan em té darrere. Una noia cantant, bastant malament i molt alt, just a darrere. Tampoc em molestava, però vaig pensar que ja hagués pogut ser jo, com una boja cantant...
A l'acabar, cap a casa, que el mal d'estómac que tenia des de ja feia 3 dies tampoc em permetia gran cosa més.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada