Crec que ja fa una setmana que podem escoltar alguns trossets més de cançons d'And One, però encara no ho havia comentat.
Per un costat, tenim un nou EP, Treibwerk, amb les següents cançons:
La veritat és que no em convenç en excés. També és cert que només són snippets i que no els he escoltat gaire, però a la primera no m'acaben de fer el pes. Potser és simplement perquè sonen bastant diferent del que ens tenien acostumats. Potser és un canvi a bo, perquè ja fa temps que repeteixen la mateixa fórmula, però en un inici pot ser difícil de fer-se'n a la idea.
D'altra banda, tenim els talls del disc sencer, S.T.O.P., amb el següent tracklist:
La setmana passada en vaig llegir comentaris que el deixaven per terra. Potser per això m'ha semblat que estava prou bé. Anava amb les expectatives molt baixes.
Mirant una a una... sense entendre encara les lletres: Shouts Of Joy em segueix semblant bastant una cançó depechera, però no per això dolenta, al contrari, té molta força i a mesura que la vas escoltant, tot i que no em sona a nova o original, em va agradant més. Seguim amb Killing the Mercy, que pel que he llegit per internet sembla ser una de les preferides dels seguidors, però encara no li trobo el secret, potser la tornada? Encara no n'estic segura. Memory ja l'havíem pogut escoltar abans i a mi m'agrada bastant. Per ara és de les meves preferides. També és el que fa el fet d'haver-la escoltat més vegades, no ho negarem. El mateix em passa amb Back Home segurament. Trobo que el single ha estat molt ben escollit.
A You without a me hi ha com moltes segones veus una mica cursis i també em recorda a Depeche Mode, però ara no sabria dir exactament a quina cançó, però no pas de les més inspirades. Don't Get me Wrong té una base ràpida i una veu potser una mica més profunda de l'habitual, però la tornada potser sona molt típica. Aigua no sé benbé quin tipus de cançó és. Hi ha una noia xiuxiuejant i és molt lenta, podria ser de qualsevol altre grup. El que més em crida l'atenció és que es digui "aigua", no sé si significarà alguna altra cosa.
S.T.O.P. the sun comença molt animada i és una típica cançó d'And One. M'agrada. The 4 no acaba de cridar l'atenció per cap motiu concret. Sobre Back Home ja ho he comentat abans i, després, segueix Everybody Dies Tonight, una cançó, pel tros que hem pogut escoltar, instrumental. The End of Your Life és tranquil·la però no acaba de transmetre res. Finalment, tanquem amb No Words, també instrumental.
Sembla que el disc no m'hagi agradat gens, però és que estic una mica crítica amb el grup. Hi ha grups que tenen molt de crèdit ja guanyat per la seva història i And One n'és un d'ells. També està bé que els altres membres del grup hagin participat en la grabació de segones veus, que li dóna més vida en alguns moments.
Teòricament, a la venda aquest divendres dia 25!
Per un costat, tenim un nou EP, Treibwerk, amb les següents cançons:
- Get it!
- H.A.T.E.
- One And
- My Mission
- Low
- Dark Heart
La veritat és que no em convenç en excés. També és cert que només són snippets i que no els he escoltat gaire, però a la primera no m'acaben de fer el pes. Potser és simplement perquè sonen bastant diferent del que ens tenien acostumats. Potser és un canvi a bo, perquè ja fa temps que repeteixen la mateixa fórmula, però en un inici pot ser difícil de fer-se'n a la idea.
D'altra banda, tenim els talls del disc sencer, S.T.O.P., amb el següent tracklist:
- Shouts Of Joy
- Killing The Mercy
- Memory
- You Without a Me
- Don't Get Me Wrong
- Aigua
- S.T.O.P. The Sun
- The 4
- Back Home
- Everybody Dies Tonight
- The End Of Your Life
- No Words
La setmana passada en vaig llegir comentaris que el deixaven per terra. Potser per això m'ha semblat que estava prou bé. Anava amb les expectatives molt baixes.
Mirant una a una... sense entendre encara les lletres: Shouts Of Joy em segueix semblant bastant una cançó depechera, però no per això dolenta, al contrari, té molta força i a mesura que la vas escoltant, tot i que no em sona a nova o original, em va agradant més. Seguim amb Killing the Mercy, que pel que he llegit per internet sembla ser una de les preferides dels seguidors, però encara no li trobo el secret, potser la tornada? Encara no n'estic segura. Memory ja l'havíem pogut escoltar abans i a mi m'agrada bastant. Per ara és de les meves preferides. També és el que fa el fet d'haver-la escoltat més vegades, no ho negarem. El mateix em passa amb Back Home segurament. Trobo que el single ha estat molt ben escollit.
A You without a me hi ha com moltes segones veus una mica cursis i també em recorda a Depeche Mode, però ara no sabria dir exactament a quina cançó, però no pas de les més inspirades. Don't Get me Wrong té una base ràpida i una veu potser una mica més profunda de l'habitual, però la tornada potser sona molt típica. Aigua no sé benbé quin tipus de cançó és. Hi ha una noia xiuxiuejant i és molt lenta, podria ser de qualsevol altre grup. El que més em crida l'atenció és que es digui "aigua", no sé si significarà alguna altra cosa.
S.T.O.P. the sun comença molt animada i és una típica cançó d'And One. M'agrada. The 4 no acaba de cridar l'atenció per cap motiu concret. Sobre Back Home ja ho he comentat abans i, després, segueix Everybody Dies Tonight, una cançó, pel tros que hem pogut escoltar, instrumental. The End of Your Life és tranquil·la però no acaba de transmetre res. Finalment, tanquem amb No Words, també instrumental.
Sembla que el disc no m'hagi agradat gens, però és que estic una mica crítica amb el grup. Hi ha grups que tenen molt de crèdit ja guanyat per la seva història i And One n'és un d'ells. També està bé que els altres membres del grup hagin participat en la grabació de segones veus, que li dóna més vida en alguns moments.
Teòricament, a la venda aquest divendres dia 25!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada