Després del concert de Depeche Mode de divendres a Madrid, vaig sortir corrents (es podria dir que, en alguns moments, literalment) cap al metro. Plovia, feia fred i, a més, havia d'arribar quant abans millor a la sala Riviera, a l'altra punta de la ciutat.
Què hi havia allà? Doncs ni més ni menys que el Vince Clarke, que primer firmaria uns autògrafs i es faria unes fotos amb els que havíem pagat una mica més i, després, punxaria durant una bona estona.
Sort que em vaig donar pressa, perquè ja quan vaig arribar, poc després de les 0h, ja hi començava a haver cua. La firma d'autògrafs en teoria començava a la 1h i la sessió del Vince a les 2h. Un cop a dins, i localitzats els meus amics, no hi havia cap indicació d'on estaria el Vince. Després de preguntar, vam encertar en la nostra col·locació. Érem els primers de la cua.
A l'obrir la porta, vam entrar en una sala on no hi havia absolutament ningú, així que vam parar-nos a un costat a esperar. Al cap d'una estona, el Vince estava a l'altra punta d'on estàvem nosaltres, així que de primers, a quasi els darrers. Com que tot havia començat una mica tard, ens feia por que no ens donés temps a tots, així que la gent es va començar a agobiar, ens vam començar a apretar, etc. Va ser una mica un desastre.
A més, els de seguretat, van començar a empènyer i a cridar, a parlar de males maneres i a fer-se els xulos. Era al·lucinant. Un cop ja estava tothom enfadat, apretat i amb nervis, comencen a dir a veure si ens organitzem una mica. Tan difícil era preveure que 100 persones en una sala, si no hi havia res que marqués per on havíem d'anar, ens acabaríem empenyent? Era tan difícil posar una cordeta o una valla per a fer una cua? No hi va haver cap mena de previsió.
Per sort, vam aconseguir les fotos i les firmes. Un cop això, ja vam baixar a la pista a disfrutar del que punxaven l'AlbertCode (de Bcn) i el Paco DVT (de Valladolid, crec). Va estar bé. El Paco, d'un club de fans de Depeche, només va punxar música del grup, però va estar molt bé. L'Albert va afegir-ho alguna cosa més tipus Yazoo i Erasure, molt adequat.
A les 2h passades, va sortir el Vince Clarke. Personalment, la sessió va tenir alguns moments més fluixos, perquè no coneixia el que estava punxant, però va arribar a un punt increïble de bogeria amb temes d'Erasure, Yazoo i Depeche Mode. A internet han penjat un video amb un petit resum amb imatges molt bones:
Per internet he llegit moltes crítiques positives a la sessió de tots els DJs, i totes negatives pel que fa a l'organització, que a més, als que no tenien entrada, els hi van intentar cobrar més (cosa que van solucionar ràpidament, però hi va haver gent que va pagar de més), les cues es van fer molt llargues perquè enlloc de tenir un lector per a les entrades, buscaven els noms a mà en una llista...
Què hi havia allà? Doncs ni més ni menys que el Vince Clarke, que primer firmaria uns autògrafs i es faria unes fotos amb els que havíem pagat una mica més i, després, punxaria durant una bona estona.
Sort que em vaig donar pressa, perquè ja quan vaig arribar, poc després de les 0h, ja hi començava a haver cua. La firma d'autògrafs en teoria començava a la 1h i la sessió del Vince a les 2h. Un cop a dins, i localitzats els meus amics, no hi havia cap indicació d'on estaria el Vince. Després de preguntar, vam encertar en la nostra col·locació. Érem els primers de la cua.
A l'obrir la porta, vam entrar en una sala on no hi havia absolutament ningú, així que vam parar-nos a un costat a esperar. Al cap d'una estona, el Vince estava a l'altra punta d'on estàvem nosaltres, així que de primers, a quasi els darrers. Com que tot havia començat una mica tard, ens feia por que no ens donés temps a tots, així que la gent es va començar a agobiar, ens vam començar a apretar, etc. Va ser una mica un desastre.
A més, els de seguretat, van començar a empènyer i a cridar, a parlar de males maneres i a fer-se els xulos. Era al·lucinant. Un cop ja estava tothom enfadat, apretat i amb nervis, comencen a dir a veure si ens organitzem una mica. Tan difícil era preveure que 100 persones en una sala, si no hi havia res que marqués per on havíem d'anar, ens acabaríem empenyent? Era tan difícil posar una cordeta o una valla per a fer una cua? No hi va haver cap mena de previsió.
Per sort, vam aconseguir les fotos i les firmes. Un cop això, ja vam baixar a la pista a disfrutar del que punxaven l'AlbertCode (de Bcn) i el Paco DVT (de Valladolid, crec). Va estar bé. El Paco, d'un club de fans de Depeche, només va punxar música del grup, però va estar molt bé. L'Albert va afegir-ho alguna cosa més tipus Yazoo i Erasure, molt adequat.
A les 2h passades, va sortir el Vince Clarke. Personalment, la sessió va tenir alguns moments més fluixos, perquè no coneixia el que estava punxant, però va arribar a un punt increïble de bogeria amb temes d'Erasure, Yazoo i Depeche Mode. A internet han penjat un video amb un petit resum amb imatges molt bones:
Depeche Mode After Show Party in Madrid 17-01-2014 with Vince Clarke, Albert Code and Paco DVT from carlos de francisco on Vimeo.
Per internet he llegit moltes crítiques positives a la sessió de tots els DJs, i totes negatives pel que fa a l'organització, que a més, als que no tenien entrada, els hi van intentar cobrar més (cosa que van solucionar ràpidament, però hi va haver gent que va pagar de més), les cues es van fer molt llargues perquè enlloc de tenir un lector per a les entrades, buscaven els noms a mà en una llista...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada