Segueixo amb els relats d'aquest cap de setmana. Tal i com comentava ahir, el divendres a la nit, el Vince Clarke punxava a Madrid. Primer, però, pels que havien pagat una mica més (en podríem dir VIPs), hi havia una petita sessió de firma de discos.
Els dies abans havia estat pensant què portar perquè em firmés. Tenia clar que el disc Speak & Spell de Depeche Mode en seria un. Només volia portar un parell de coses per a no ser la típica fan que porta mil coses i la resta de gent s'ha d'esperar, volent-la matar. Després d'agafar diversos discos, tant de Yazoo com d'Erasure, i de descartar els vinils perquè ocupen molt espai, vaig recordar que podia agafar l'entrada del concert d'Erasure al qual vaig anar fa uns anys.
Per suposat, també hi va haver el moment groupie:
Els dies abans havia estat pensant què portar perquè em firmés. Tenia clar que el disc Speak & Spell de Depeche Mode en seria un. Només volia portar un parell de coses per a no ser la típica fan que porta mil coses i la resta de gent s'ha d'esperar, volent-la matar. Després d'agafar diversos discos, tant de Yazoo com d'Erasure, i de descartar els vinils perquè ocupen molt espai, vaig recordar que podia agafar l'entrada del concert d'Erasure al qual vaig anar fa uns anys.
Per suposat, també hi va haver el moment groupie:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada