I va arribar el dissabte 18 de gener. Segon concert de Depeche Mode a Madrid, i tercer d'aquest 2014.
El dia es va despertar gris i amb una mica de pluja. Vaig aprofitar el matí per donar una volteta pel Retiro i anar al super a comprar alguna cosa per dinar a l'hotel. Com que només havia dormit unes 4 hores, em vaig quedar mig adormida al llit. Cap a les 14.30h ja em vaig dutxar i preparar per al concert i, quan a les 15h, aixecava la persiana, vaig veure que havia sortit el sol. Potser no passaria tant de fred a la cua...
Abans de les 15.30h ja estava fent cua. Des del primer moment ja vaig veure que hi hauria molta més gent que el divendres. Unes 3 hores abans ja hi havia quasi tanta cua com el dia anterior. Però estava en una posició relativament bona. No estaríem a primera fila, però sí a prop. Mentres feia cua i esperava uns amics, vaig comprar l'entrada que ens faltava a la reventa, al mateix preu que l'original. Així podíem entrar tots.
Cap a les 17.30h van aparèixer els meus amics i amb prou feines podia aguantar-me de tant de fred. Vaig anar a fer un te en un bar i a calentar-me una mica. Per si no n'hi havia prou, cap a les 18h va començar a ploure de manera important i vam acabar tots ben molls. Tot i això, a les 19h, a l'obrir les portes, van desaparèixer tots els mals i vam moure'ns ràpidament cap a la pista. Ens vam situar a 3-4 metres davant del Martin, per tal de disfrutar del concert. Almenys a dins no feia fred ni plovia, tot i que estàvem com a sardines.
I la veritat és que en aquest moment és quan vaig començar a entendre l'opinió de ntne, que ja no va a concerts multitudinaris. Em vaig començar a agobiar de tanta gent com hi havia. Els de davant un encant, tot cal dir-ho. Xerrant, fent bromes, comentant qualsevol tonteria. Tot molt bé. Però una noia a darrere fent pressió constant durant més d'una hora i queixant-se de què quan parlàvem, li tapàvem l'escenari... I, després, un noi a l'esquerra que ens va demanar que no ballessim tant. Perdó??? Aquí ja saps a què vas i què passarà. Et trepitjaran, et donaran cops i t'hauràs de disculpar perquè tu també ho faràs. Els nervis de la gent són excessius ja que han estat molta estona fent cua i passant fred i per a qualsevol cosa es veuen males cares.
Però bé, centrem-nos en els concerts. Altra vegada, Feathers com a teloners i altra vegada de manera decent. Sonen bé, tot i que potser els hi falta una mica de rodatge. Però és comprensible ja que tot just acaben de treure el seu primer cd. A mi em segueixen convencent, tot i que veure'ls 3 vegades en una setmana, potser ja era un excés i vaig dedicar-me a mirar el públic i a veure com s'anaven omplint les grades.
De nou, a les 21.35h van sortir Depeche Mode a l'escenari. Mateix decorat i indumentària i totalment recuperats del concert del dia anterior. El que avui esperàvem amb candeletes eren les sorpreses musicals que ens depararien, ja que sent el segon dia que tocaven en una mateixa ciutat, el setlist variaria una mica. Encara que només fos una mica. I així va ser:
El Martin va canviar els tres temes que canta: The Child Inside, Judas i Home. La primera, d'aquest darrer disc, per a mi és de les més avorrides del cd. No m'aporta res i és dels temes que acabo saltant-me més sovint. La segona, Judas, és un clàssic que m'agrada especialment i em va fer il·lusió escoltar-la. Finalment, el clàssic dels clàssics del Martin, Home. Crec que és un tema que val la pena que tothom escolti en directe alguna vegada, el que passa és que n'hi ha que ja l'hem escoltat moltíssimes vegades i potser ens agradaria alguna sorpresa.
Pel que fa a la resta de canvis, vam embogir, literalment, quan vam desxifrar que el que estava sonant no era Black Celebration, sinó Stripped. Sí, la primera m'encanta, però la segona també, és la primera cançó del grup que vaig escoltar concientment i que em va fer decantar-me cap a aquesta música i va ser una gran sorpresa perquè encara no l'havien tocat en aquesta gira! L'altre canvi va ser Policy of Truth per In Your Room. Un bon canvi per a posar-hi una mica de novetat.
I no es van arriscar més. Jo esperava un canvi de Just Can't Get Enough per Photographic, o I Feel You per a qualsevol altra. Variar una mica els bisos. Però ja es van mantenir la resta de temes. A part, cal dir que les versiones de A Pain That I'm Used To i Halo és una llàstima que no les canviïn, perquè són molt millors les originals.
Tot i que són molt conservadors, també cal dir que cada dia s'entreguen completament i fan partíceps als seguidors del públic. També crec que no deu ser el mateix veure'ls des de la grada i menys aquest any on hi ha unes quantes cançons especialment lentes i que baixen una mica els ànims. Després de 2 hores de concert, es van acomiadar i, en el meu cas, segurament ja fins la següent gira.
Un cop al carrer, no podíem amb les nostres ànimes. Vam anar a buscar algun lloc per sopar i jo ja vaig dir que no tenia forces per sortir de festa, que després de menjar em quedava allà, que a més el meu hotel estava al costat del Palacio de los Deportes. Gran decisió perquè l'endemà, tot i havent dormit 8 hores (de manera intermitent), no podia amb la meva ànima. Avui, dimarts, encara segueixo intentant recuperar-me...
Però com a conclusió final, molt contenta d'haver fet aquest mini tour seguint a Depeche Mode. Cada concert va tenir les seves coses. El primer a Barcelona per ser a casa meva, per haver aconseguit un bon lloc a pista, perquè hi era ma mare i perquè les cançons feia mesos que no les escoltava en directe. El segon, el primer de Madrid, perquè vaig situar-me a la dreta de l'escenari, al costat de la passarel·la, un lloc en el que no hi havia estat mai i que em va agradar molt. I el darrer concert per anar-hi amb uns amics i que les hores de cues es passessin més ràpid i per les sorpreses musicals que ens va deparar.
El dia es va despertar gris i amb una mica de pluja. Vaig aprofitar el matí per donar una volteta pel Retiro i anar al super a comprar alguna cosa per dinar a l'hotel. Com que només havia dormit unes 4 hores, em vaig quedar mig adormida al llit. Cap a les 14.30h ja em vaig dutxar i preparar per al concert i, quan a les 15h, aixecava la persiana, vaig veure que havia sortit el sol. Potser no passaria tant de fred a la cua...
Abans de les 15.30h ja estava fent cua. Des del primer moment ja vaig veure que hi hauria molta més gent que el divendres. Unes 3 hores abans ja hi havia quasi tanta cua com el dia anterior. Però estava en una posició relativament bona. No estaríem a primera fila, però sí a prop. Mentres feia cua i esperava uns amics, vaig comprar l'entrada que ens faltava a la reventa, al mateix preu que l'original. Així podíem entrar tots.
Cap a les 17.30h van aparèixer els meus amics i amb prou feines podia aguantar-me de tant de fred. Vaig anar a fer un te en un bar i a calentar-me una mica. Per si no n'hi havia prou, cap a les 18h va començar a ploure de manera important i vam acabar tots ben molls. Tot i això, a les 19h, a l'obrir les portes, van desaparèixer tots els mals i vam moure'ns ràpidament cap a la pista. Ens vam situar a 3-4 metres davant del Martin, per tal de disfrutar del concert. Almenys a dins no feia fred ni plovia, tot i que estàvem com a sardines.
I la veritat és que en aquest moment és quan vaig començar a entendre l'opinió de ntne, que ja no va a concerts multitudinaris. Em vaig començar a agobiar de tanta gent com hi havia. Els de davant un encant, tot cal dir-ho. Xerrant, fent bromes, comentant qualsevol tonteria. Tot molt bé. Però una noia a darrere fent pressió constant durant més d'una hora i queixant-se de què quan parlàvem, li tapàvem l'escenari... I, després, un noi a l'esquerra que ens va demanar que no ballessim tant. Perdó??? Aquí ja saps a què vas i què passarà. Et trepitjaran, et donaran cops i t'hauràs de disculpar perquè tu també ho faràs. Els nervis de la gent són excessius ja que han estat molta estona fent cua i passant fred i per a qualsevol cosa es veuen males cares.
Però bé, centrem-nos en els concerts. Altra vegada, Feathers com a teloners i altra vegada de manera decent. Sonen bé, tot i que potser els hi falta una mica de rodatge. Però és comprensible ja que tot just acaben de treure el seu primer cd. A mi em segueixen convencent, tot i que veure'ls 3 vegades en una setmana, potser ja era un excés i vaig dedicar-me a mirar el públic i a veure com s'anaven omplint les grades.
De nou, a les 21.35h van sortir Depeche Mode a l'escenari. Mateix decorat i indumentària i totalment recuperats del concert del dia anterior. El que avui esperàvem amb candeletes eren les sorpreses musicals que ens depararien, ja que sent el segon dia que tocaven en una mateixa ciutat, el setlist variaria una mica. Encara que només fos una mica. I així va ser:
- Welcome to My World
- Angel
- Walking in My Shoes
- Precious
- Stripped
- Should Be Higher
- In Your Room
- The Child Inside
- Judas
- Heaven
- Behind the Wheel
- A Pain That I'm Used To
- A Question of Time
- Enjoy the Silence
- Personal Jesus
- Home
- Halo
- Just Can't Get Enough
- I Feel You
- Never Let Me Down Again
El Martin va canviar els tres temes que canta: The Child Inside, Judas i Home. La primera, d'aquest darrer disc, per a mi és de les més avorrides del cd. No m'aporta res i és dels temes que acabo saltant-me més sovint. La segona, Judas, és un clàssic que m'agrada especialment i em va fer il·lusió escoltar-la. Finalment, el clàssic dels clàssics del Martin, Home. Crec que és un tema que val la pena que tothom escolti en directe alguna vegada, el que passa és que n'hi ha que ja l'hem escoltat moltíssimes vegades i potser ens agradaria alguna sorpresa.
Pel que fa a la resta de canvis, vam embogir, literalment, quan vam desxifrar que el que estava sonant no era Black Celebration, sinó Stripped. Sí, la primera m'encanta, però la segona també, és la primera cançó del grup que vaig escoltar concientment i que em va fer decantar-me cap a aquesta música i va ser una gran sorpresa perquè encara no l'havien tocat en aquesta gira! L'altre canvi va ser Policy of Truth per In Your Room. Un bon canvi per a posar-hi una mica de novetat.
I no es van arriscar més. Jo esperava un canvi de Just Can't Get Enough per Photographic, o I Feel You per a qualsevol altra. Variar una mica els bisos. Però ja es van mantenir la resta de temes. A part, cal dir que les versiones de A Pain That I'm Used To i Halo és una llàstima que no les canviïn, perquè són molt millors les originals.
Tot i que són molt conservadors, també cal dir que cada dia s'entreguen completament i fan partíceps als seguidors del públic. També crec que no deu ser el mateix veure'ls des de la grada i menys aquest any on hi ha unes quantes cançons especialment lentes i que baixen una mica els ànims. Després de 2 hores de concert, es van acomiadar i, en el meu cas, segurament ja fins la següent gira.
Un cop al carrer, no podíem amb les nostres ànimes. Vam anar a buscar algun lloc per sopar i jo ja vaig dir que no tenia forces per sortir de festa, que després de menjar em quedava allà, que a més el meu hotel estava al costat del Palacio de los Deportes. Gran decisió perquè l'endemà, tot i havent dormit 8 hores (de manera intermitent), no podia amb la meva ànima. Avui, dimarts, encara segueixo intentant recuperar-me...
Però com a conclusió final, molt contenta d'haver fet aquest mini tour seguint a Depeche Mode. Cada concert va tenir les seves coses. El primer a Barcelona per ser a casa meva, per haver aconseguit un bon lloc a pista, perquè hi era ma mare i perquè les cançons feia mesos que no les escoltava en directe. El segon, el primer de Madrid, perquè vaig situar-me a la dreta de l'escenari, al costat de la passarel·la, un lloc en el que no hi havia estat mai i que em va agradar molt. I el darrer concert per anar-hi amb uns amics i que les hores de cues es passessin més ràpid i per les sorpreses musicals que ens va deparar.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada