Pink Floyd són un clàssic del rock britànic dels 70. Qui més, que menys, els coneix, doncs han tingut numerosos èxits al llarg de la seva trajectòria (1965-1995 i una nova reunió el 2005).
El grup estava inicialment format per: Bob Klose (guitarrista que va deixar el grup fins i tot abans de què tinguessin aquest nom), Nick Mason (bateria), Richard Wright (teclista i vocalista), Roger Waters (baixista i vocalista) i Syd Barret (guitarrista i vocalista principal). Aquest darrer, va ser substituït el 1968, degut al seu excessiu consum de LSD, pel David Gilmour, obtenint així la formació clàssica de la banda.
Aquests dies, al cines Verdi, estan fent una reposició de la pel·lícula Pink Floyd The Wall. Es tracta d'un film del 1982, dirigit per l'Alan Parker basat en el disc del mateix nom. El guió va ser escrit pel Roger Waters.
La pel·lícula es basa en Pink, el cantant d'un grup musical, amb una sèrie de traumes (pare mort a la guerra, mare sobreprotectora, bullying a l'escola...) i que s'acaba refugiant en les drogues per a trencar el mur metafòric que l'omprimeix. És una pel·lícula amb pocs diàlegs i guiada, principalment, per la música de Pink Floyd.
Espero trobar un moment per anar-hi demà al vespre. Aquí es pot veure una de les imatges més conegudes del film:
El grup estava inicialment format per: Bob Klose (guitarrista que va deixar el grup fins i tot abans de què tinguessin aquest nom), Nick Mason (bateria), Richard Wright (teclista i vocalista), Roger Waters (baixista i vocalista) i Syd Barret (guitarrista i vocalista principal). Aquest darrer, va ser substituït el 1968, degut al seu excessiu consum de LSD, pel David Gilmour, obtenint així la formació clàssica de la banda.
Aquests dies, al cines Verdi, estan fent una reposició de la pel·lícula Pink Floyd The Wall. Es tracta d'un film del 1982, dirigit per l'Alan Parker basat en el disc del mateix nom. El guió va ser escrit pel Roger Waters.
La pel·lícula es basa en Pink, el cantant d'un grup musical, amb una sèrie de traumes (pare mort a la guerra, mare sobreprotectora, bullying a l'escola...) i que s'acaba refugiant en les drogues per a trencar el mur metafòric que l'omprimeix. És una pel·lícula amb pocs diàlegs i guiada, principalment, per la música de Pink Floyd.
Espero trobar un moment per anar-hi demà al vespre. Aquí es pot veure una de les imatges més conegudes del film:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada