Aquest cap de setmana he vist dos concerts de Depeche Mode i al Vince Clarke punxar en directe. Intentaré fer les cròniques per ordre cronològic i sense que el que va passar més tard, afecti la meva visió del que va passar abans. A veure si ho aconsegueixo.
El divendres 17 de gener va començar com qualsevol altre divendres, anant a treballar fins a les 15h. A partir d'aquest moment, ja tot era tot diferent. A les 15.25h agafava l'AVE en direcció Madrid. A les 18h estava a Atocha i vaig decidir agafar un taxi perquè amb el metro calia donar molta volta per arribar a l'hotel.
Després de fer-ho tot corrent, a les 18.40h ja estava a la cua per entrar al Palacio de los Deportes. Puntualment, les portes es van obrir a les 19h i van començar a deixar entrar a la gent en l'ordre que havien arribat. Molt semblant a Barcelona. Feia fresca, però com que no havia estat més de mitja hora al carrer, ho vaig aguantar sense problemes.
A l'accedir a la pista la vaig veure ja bastant plena, però cap a la dreta, al costat de la pasarel·la, hi havia lloc a prop, com a cinquena fila. Vaig situar-me allà i vaig veure els teloners, altra vegada Feathers, des d'aquella situació. L'únic problema era que hi havia un noi molt alt que em tapava quasi tot l'escenari. Però allà davant hi havia una noia de Barcelona, i xerrant xerrant, els nois que la rodejaven em van dir que si no veia res, passés darrere de la meva amiga. Així que vaig quedar-me a segona fila, al costat dret de la pasarel·la, i des d'allà vaig poder disfrutar de tot el concert amb una vista privilegiada i diferent de la de Barcelona.
Em va tocar estar rodejada de gent molt fan, així que ho estaven disfrutant tant com jo. Vam cantar, ballar, saltar i cridar com a bojos. I vam aplaudir amb efusivitat cada vegada que el Dave o el Martin es passejaven per la pasarel·la. Però tornem al començament del concert.
A les 21.35h van sonar els primers acords de Welcome to my World i Depeche Mode va aparèixer per la dreta de l'escenari, just on ens trobàvem nosaltres. Vestits igual que el dimecres a Barcelona i amb el mateix escenari, van sortir igual d'animats que sempre. El públic ja entregat, tot i que segueixo pensant que aquest començament, amb Angel, et fa baixar una mica l'exitació, ja que són temes lents i molt nous.
Tot i això, amb les primeres notes de Walking in my shoes, ens vam tornar a entonar de seguida. El concert va ser molt similar al de Barcelona, ja que van repetir exactament el mateix setlist:
Tot i que els temes van ser els mateixos i el grup els interpreta de manera molt similar, em va agradar molt igualment. L'ambient era molt bo i em trobava a un costat de l'escenari, lloc on no hi havia estat mai, i es veia perfectament. Hagués estat bé algun canvi, però això ho van deixar per a l'endemà.
Per cert, l'encadenament de 3 clàssics com A Question of Time, Enjoy the Silence i Personal Jesus, és un dels moments àlgids del concert. Són tres temes que coneix tothom, que sempre han tingut molt d'èxit i, a més, tenen molta força en viu. El mateix, amb les 3 darreres cançons, per tal de deixar el llistó ben amunt. I, altra vegada, després de 2 hores de música, pràcticament sense pausa, el grup es va acomiadar fins a l'endemà.
Un cop es va acabar, vaig sortir corrent per anar cap a la sala Riviera per al següent event de la nit...
El divendres 17 de gener va començar com qualsevol altre divendres, anant a treballar fins a les 15h. A partir d'aquest moment, ja tot era tot diferent. A les 15.25h agafava l'AVE en direcció Madrid. A les 18h estava a Atocha i vaig decidir agafar un taxi perquè amb el metro calia donar molta volta per arribar a l'hotel.
Després de fer-ho tot corrent, a les 18.40h ja estava a la cua per entrar al Palacio de los Deportes. Puntualment, les portes es van obrir a les 19h i van començar a deixar entrar a la gent en l'ordre que havien arribat. Molt semblant a Barcelona. Feia fresca, però com que no havia estat més de mitja hora al carrer, ho vaig aguantar sense problemes.
A l'accedir a la pista la vaig veure ja bastant plena, però cap a la dreta, al costat de la pasarel·la, hi havia lloc a prop, com a cinquena fila. Vaig situar-me allà i vaig veure els teloners, altra vegada Feathers, des d'aquella situació. L'únic problema era que hi havia un noi molt alt que em tapava quasi tot l'escenari. Però allà davant hi havia una noia de Barcelona, i xerrant xerrant, els nois que la rodejaven em van dir que si no veia res, passés darrere de la meva amiga. Així que vaig quedar-me a segona fila, al costat dret de la pasarel·la, i des d'allà vaig poder disfrutar de tot el concert amb una vista privilegiada i diferent de la de Barcelona.
Em va tocar estar rodejada de gent molt fan, així que ho estaven disfrutant tant com jo. Vam cantar, ballar, saltar i cridar com a bojos. I vam aplaudir amb efusivitat cada vegada que el Dave o el Martin es passejaven per la pasarel·la. Però tornem al començament del concert.
A les 21.35h van sonar els primers acords de Welcome to my World i Depeche Mode va aparèixer per la dreta de l'escenari, just on ens trobàvem nosaltres. Vestits igual que el dimecres a Barcelona i amb el mateix escenari, van sortir igual d'animats que sempre. El públic ja entregat, tot i que segueixo pensant que aquest començament, amb Angel, et fa baixar una mica l'exitació, ja que són temes lents i molt nous.
Tot i això, amb les primeres notes de Walking in my shoes, ens vam tornar a entonar de seguida. El concert va ser molt similar al de Barcelona, ja que van repetir exactament el mateix setlist:
- Welcome to My World
- Angel
- Walking in My Shoes
- Precious
- Black Celebration
- Should Be Higher
- Policy of Truth
- Slow
- But Not Tonight
- Heaven
- Behind the Wheel
- A Pain That I'm Used To
- A Question of Time
- Enjoy the Silence
- Personal Jesus
- Shake the Disease
- Halo
- Just Can't Get Enough
- I Feel You
- Never Let Me Down Again
Tot i que els temes van ser els mateixos i el grup els interpreta de manera molt similar, em va agradar molt igualment. L'ambient era molt bo i em trobava a un costat de l'escenari, lloc on no hi havia estat mai, i es veia perfectament. Hagués estat bé algun canvi, però això ho van deixar per a l'endemà.
Per cert, l'encadenament de 3 clàssics com A Question of Time, Enjoy the Silence i Personal Jesus, és un dels moments àlgids del concert. Són tres temes que coneix tothom, que sempre han tingut molt d'èxit i, a més, tenen molta força en viu. El mateix, amb les 3 darreres cançons, per tal de deixar el llistó ben amunt. I, altra vegada, després de 2 hores de música, pràcticament sense pausa, el grup es va acomiadar fins a l'endemà.
Un cop es va acabar, vaig sortir corrent per anar cap a la sala Riviera per al següent event de la nit...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada