Ahir va ser el concert de Glasvegas a la sala Bikini de Barcelona.
No era un concert al que tingués previst anar. Glasvegas és un grup que tenia bastant abandonat. Però vaig veure que venien de casualitat. Me'n vaig enrecordar un dia a la feina i el nou cd també em va agradar. Vaig estar escoltant els temes més típics i en tenien molts de bons, així que em vaig animar. Un amic es va apuntar i allà que vam anar.
Primer van sortir Miss Caffeina, un grup de pop-rock de Madrid, i tot i que el començament va ser una mica dubitatiu (per part meva) ja que canten en castellà, després no va estar malament del tot. Hi va haver algun tema que no va estar malament i van ser entretinguts i bastant animats.
Amb una mica de retard, van sortir Glasvegas a l'escenari. La noia que tocava la bateria, dreta darrere, a un costat el baix, a l'altre el guitarra, i al mig el cantant. Portaven els amplificadors i altaveus decorats, però al darrere de l'escenari només hi havia un llençol blanc tapant alguna cosa. Poca decoració, però també és cert que a Bikini sempre n'hi ha poca i, a més, és un cost extra pel grup, que tenint en compte que viatgen tots junts en bus, ja els hi deu venir bé estalviar-se.
La sala estava bastant buida. El que ens donava comoditat per moure'ns per on vulguéssim, però sabia una mica de greu pel grup, que ho veurien una mica desangelat. Tot i això, els pocs que hi erem, jo diria que ens ho vam passar molt bé. És un grup que sona molt molt bé en directe, el cantant toca la guitarra i no es mou gaire per l'escenari, però aconsegueix mantenir aquesta veu increïble que té en el directe, que deu costar bastant.
La noia que toca la bateria, espectacular. De peu. Amb ulleres de sol. Tota xula (després hi vam parlar i va resultar ser un encant). I donant-li a la bateria amb totes les seves forces. Només parant en un tema en el que es va posar al piano.
El setlist va ser el següent (una noia ens el va deixar fotografiar i per això el sé):
Per a mi els moments estelars van ser amb Euphoria, Dream Dream Dreaming i Lots sometimes per a tancar amb una força espectacular. No he trobat cap video del concert d'ahir, ni tampoc cap altre on es pugui apreciar com comença calmada i després es va accelerant fins que no pots evitar saltar i saltar. Potser és que simplement al viure-ho en directe, ho sents molt més, i en un video, queda com desdibuixat.
Un cop acabat el concert i havent comprat una samarreta, la noia de la bateria corria per allà i ens va firmar tot el que li vam demanar, es va deixar fer fotos, va xerrar amb nosaltres... i quan ja només quedàvem 4 persones i els de seguretat ens feien fora, ens va preguntar si volíem saludar a la resta del grup. Vam tornar a baixar cap a la part del concert i els va anar a buscar. Van sortir tots i també espectacularment propers i amables: fotos, coronitas, firmes i una mica de conversa. Abraçades, petons i agraïments i tot. Les fotos en el següent post.
No era un concert al que tingués previst anar. Glasvegas és un grup que tenia bastant abandonat. Però vaig veure que venien de casualitat. Me'n vaig enrecordar un dia a la feina i el nou cd també em va agradar. Vaig estar escoltant els temes més típics i en tenien molts de bons, així que em vaig animar. Un amic es va apuntar i allà que vam anar.
Primer van sortir Miss Caffeina, un grup de pop-rock de Madrid, i tot i que el començament va ser una mica dubitatiu (per part meva) ja que canten en castellà, després no va estar malament del tot. Hi va haver algun tema que no va estar malament i van ser entretinguts i bastant animats.
Amb una mica de retard, van sortir Glasvegas a l'escenari. La noia que tocava la bateria, dreta darrere, a un costat el baix, a l'altre el guitarra, i al mig el cantant. Portaven els amplificadors i altaveus decorats, però al darrere de l'escenari només hi havia un llençol blanc tapant alguna cosa. Poca decoració, però també és cert que a Bikini sempre n'hi ha poca i, a més, és un cost extra pel grup, que tenint en compte que viatgen tots junts en bus, ja els hi deu venir bé estalviar-se.
La sala estava bastant buida. El que ens donava comoditat per moure'ns per on vulguéssim, però sabia una mica de greu pel grup, que ho veurien una mica desangelat. Tot i això, els pocs que hi erem, jo diria que ens ho vam passar molt bé. És un grup que sona molt molt bé en directe, el cantant toca la guitarra i no es mou gaire per l'escenari, però aconsegueix mantenir aquesta veu increïble que té en el directe, que deu costar bastant.
La noia que toca la bateria, espectacular. De peu. Amb ulleres de sol. Tota xula (després hi vam parlar i va resultar ser un encant). I donant-li a la bateria amb totes les seves forces. Només parant en un tema en el que es va posar al piano.
El setlist va ser el següent (una noia ens el va deixar fotografiar i per això el sé):
- Later... When the TV turns to Static
- Youngblood
- Cheating Heart
- Euphoria
- I Feel Wrong
- If
- Secret Truth
- The World Is Yours
- Dream Dream Dreaming
- Geraldine
- Ice Cream Van
- Go Square Go
- Solo
- I'd Rather Be Dead
- Daddy's Gone
- Lots Sometimes
Per a mi els moments estelars van ser amb Euphoria, Dream Dream Dreaming i Lots sometimes per a tancar amb una força espectacular. No he trobat cap video del concert d'ahir, ni tampoc cap altre on es pugui apreciar com comença calmada i després es va accelerant fins que no pots evitar saltar i saltar. Potser és que simplement al viure-ho en directe, ho sents molt més, i en un video, queda com desdibuixat.
Un cop acabat el concert i havent comprat una samarreta, la noia de la bateria corria per allà i ens va firmar tot el que li vam demanar, es va deixar fer fotos, va xerrar amb nosaltres... i quan ja només quedàvem 4 persones i els de seguretat ens feien fora, ens va preguntar si volíem saludar a la resta del grup. Vam tornar a baixar cap a la part del concert i els va anar a buscar. Van sortir tots i també espectacularment propers i amables: fotos, coronitas, firmes i una mica de conversa. Abraçades, petons i agraïments i tot. Les fotos en el següent post.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada