Concert Front 242 (Sala Apolo)

Cap de setmana curiós en molts aspectes. Alguns de realment positius, d'altres complicats, d'altres que hagués preferit no haver de viure mai... Però, la veritat, ha estat tot bastant entretingut. Però centrem-nos en el més important, el concert de Front 242 a la sala Apolo de Barcelona.

Al final els meus amics van arribar de València cap a les 19.30h, així que vam anar a fer una cerveseta al paki de sempre. Qui diu una, diu unes quantes. Cap a les 19.55h ens encaminàvem cap a l'Apolo, havent-nos oblidat de pagar el que havíem begut (sort que després del concert ens en vam adonar i vam tornar a pagar-ho). El paki, que ens coneix ja bastant, ens va rebre amb els braços oberts igualment. Pobre.

Vam entrar que Architect, és a dir, el Daniel Myer, estava preparant les seves coses per a punxar. Crec que no li vam acabar de fer gaire cas. Primer vam passar pel merchandising, que era abundant i, sí, allà hi havia la meva samarreta, i ja està a casa. Després vam aprofitar per anar a buscar alguna cervesa, anar al lavabo... Teníem la música de fons, però sense prestar-li l'atenció que potser es mereixia. Més aviat mirant qui hi havia pel nostre voltant, saludant i tal. Això sí, a veure qui em pot explicar perquè portava una samarreta que posava Front 424, què significa? Perquè té els números del revés?


Després, van sortir Interfront. El Julio Nexus anava acompanyat de l'Abert Code, cosa que ens va sorprendre, ja que no n'estàvem al cas. Tampoc vam estar gaire pel que passava per dalt de l'escenari. Seguíem saludant a gent: un noi amb un tatuatge genial d'And One, uns argentins (com sempre, que s'acaben trobant sempre entre ells), uns alemanys, etc. Tot i això, la sala s'anava omplint i la música que teníem de fons acompanyava i ens anava animant.


Finalment, van sortir a l'escenari Front 242. La sala ja plena. Sort que m'havia tret una samarreta i ja anava només amb una de màniga curta, perquè feia molta calor. Haureu de disculpar la meva ignorància, però conec molt poc el grup, com per a identificar els seus membres, però dalt de l'escenari hi havia 4 homes (suposo que: Jean-Luc De Meyer [veu], Patrick Codenys [teclat], Richard Jonckheere [Richard 23, veu] i Tim Kroker [bateria]) i un altre darrere, dirigint el so i les llums (Daniel Bressanutti). Corregiu-me si no és així!

Sobre l'escenari, una bateria a l'esquerra i dos teclats a la dreta: un sempre ocupat pel Patrick i l'altre només en ocasions, quan només hi havia una persona cantant. Al darrere seu, una pantalla amb diferents tipus de projeccions per a ampliar una mica més l'espectacle.


Tal i com comentava, potser no conec especialment bé els membres del grup, però això no em va semblar una part important del concert. Tal i com deia en ntne, són un exemple d'entrega, d'intensitat, d'energia. Sí, els anys passen per tothom, però ja m'agradaria a mi aguantar aquest ritme a la seva edat. Entre el públic hi havia una barreja també, de velles glòries (gent que els segueix des de fa molts anys) i gent que, com jo, potser una mica més jove, que els ha atrapat més tard, però no per això menys il·lusionats de poder-los disfrutar.


Sobre el setlist, per suposat, el que més em va agradar va ser Headhunter, que és un tema que m'encanta, però em va semblar que la posaven massa al començament. He buscat el setlist per internet, però no l'he trobat. Tot i això, suposo que van tocar temes com en d'altres concerts.

Després vam continuar la festa a l'Undead, on hi havia un tal DJ Pepebilly (?) que no havíem vist mai i ens va agradar especialment. Després de veure'ns unes quantes cerveses i quan van obrir la llum per a deixar-nos cecs a tots (sí, ja eren les 6h), vam anar tirant cap a casa. Li van robar el mòbil i diners a una amiga pel camí, així que la nit encara es va allargar una mica més intentant trobar una comissaria pel metro oberta o algú de seguretat que ens ajudés. Impossible. Al final vam tornar a casa, vam dormir una estona i al cap d'unes hores de descans intermitent, vam seguir amb les gestions. No va ser el millor final, però esperem que una assegurança ho acabi cobrint tot.

Tot i això, el concert va estar molt bé i la festa posterior no va estar tampoc gens malament. De dissabte a diumenge, però, vaig necessitar 12 hores de son per a recuperar-me. Feia temps que no dormia tant.