Ja fa un mes que va sortir a la venda el nou disc d'And One, Tanzomat, però encara no havia comentat res al respecte. Primer perquè abans volia que m'arribés l'original a casa i després, simplement per mandra i falta de temps.
Avui, però, m'he decidit ja que realment hi ha moltes coses a comentar. Comentar que hi ha dues versions del cd, la normal i la que conté un segon cd amb cançons en directe. Aquests són els tracklists:
CD1:
Pel que fa al disc, al principal, a mi m'està agradant bastant. Es noten uns quants samplers i baixos aprofitats d'altres cançons, però sonen molt bé. És una llàstima que no hagi estat més creatiu i innovador, però crec que segueix sent un bon disc.
Per exemple, Dancing in the Factory és clarament Just Can't Get Enough de Depeche Mode, però amb una altra lletra. Li treu això el bon rotllo que dóna aquesta cançó? No. Deixa de ser una bona cançó per aquest motiu? Tampoc. Et fa pensar que potser l'Steve Naghavi estava una mica baix d'inspiració? Potser sí... Però no treu que sigui una de les cançons que més m'apugen els ànims. Video al youtube.
Hi havia algunes cançons que ja les havíem pogut escoltar al single com Sex Drive que aguanta el tipus però es queda enrere en la comparació amb d'altres i No Song For You que és de les més tranquil·les. No està feta per a escoltar-la en un concert, sinó a casa, pausadament. És maca. El single en sí era Zerstörer, però estranyament no apareix al cd. On aquesta vegada no hi ha cap cançó en alemany.
També havíem pogut escoltar-ne algunes en directe com The Aim is in Your Head que va guanyant punts i cada cop m'agrada més, així com també Seven i Only Your Dreams, que no em semblen gaire destacables, per ara.
De la resta de cançons, les podríem classificar en tres grups. Les que no m'acaben de convèncer: Electrocution i especialment And I Love. Les que mantenen el disc en un alt nivell: Save the Hate i Shining Star que obren el cd, i Angel Eyes.
Finalment, al tercer grup hi tindríem la joia oculta del cd, Playing Dead, que potser no crida l'atenció com algunes de les anteriors, però quan t'hi fixes, ja t'ha atrapat.
Aprofito per posar aquesta cançó:
Comença amb una part instrumental molt pausada i delicada (que havíem pogut escoltar al final del video oficial de Sex Drive, on s'anunciaven els concerts), però al cap d'un minut ja es van afegint nous sons. Quan creus que es tracta d'una cançó totalment instrumental, comença la veu amb un to especial, diferent. Crec que val molt la pena.
Avui, però, m'he decidit ja que realment hi ha moltes coses a comentar. Comentar que hi ha dues versions del cd, la normal i la que conté un segon cd amb cançons en directe. Aquests són els tracklists:
CD1:
- Save the Hate
- Shining Star
- Only Your Dreams
- Dancing in the Factory
- Angel Eyes
- Seven
- The Aim is in Your Head
- Electrocution
- Sex Drive
- Playing Dead
- No Song for You
- And I Love
- Ego
- Second Front
- Love and Fingers
- Men in Uniform
- Sexkeit
- My Warrior
- Tanz Der Arroganz
- Klaus
- Anguish
- Over There
Pel que fa al disc, al principal, a mi m'està agradant bastant. Es noten uns quants samplers i baixos aprofitats d'altres cançons, però sonen molt bé. És una llàstima que no hagi estat més creatiu i innovador, però crec que segueix sent un bon disc.
Per exemple, Dancing in the Factory és clarament Just Can't Get Enough de Depeche Mode, però amb una altra lletra. Li treu això el bon rotllo que dóna aquesta cançó? No. Deixa de ser una bona cançó per aquest motiu? Tampoc. Et fa pensar que potser l'Steve Naghavi estava una mica baix d'inspiració? Potser sí... Però no treu que sigui una de les cançons que més m'apugen els ànims. Video al youtube.
Hi havia algunes cançons que ja les havíem pogut escoltar al single com Sex Drive que aguanta el tipus però es queda enrere en la comparació amb d'altres i No Song For You que és de les més tranquil·les. No està feta per a escoltar-la en un concert, sinó a casa, pausadament. És maca. El single en sí era Zerstörer, però estranyament no apareix al cd. On aquesta vegada no hi ha cap cançó en alemany.
També havíem pogut escoltar-ne algunes en directe com The Aim is in Your Head que va guanyant punts i cada cop m'agrada més, així com també Seven i Only Your Dreams, que no em semblen gaire destacables, per ara.
De la resta de cançons, les podríem classificar en tres grups. Les que no m'acaben de convèncer: Electrocution i especialment And I Love. Les que mantenen el disc en un alt nivell: Save the Hate i Shining Star que obren el cd, i Angel Eyes.
Finalment, al tercer grup hi tindríem la joia oculta del cd, Playing Dead, que potser no crida l'atenció com algunes de les anteriors, però quan t'hi fixes, ja t'ha atrapat.
Aprofito per posar aquesta cançó:
Comença amb una part instrumental molt pausada i delicada (que havíem pogut escoltar al final del video oficial de Sex Drive, on s'anunciaven els concerts), però al cap d'un minut ja es van afegint nous sons. Quan creus que es tracta d'una cançó totalment instrumental, comença la veu amb un to especial, diferent. Crec que val molt la pena.
Entrades
2 comentaris:
Hola.
Encara no he sentit el CD (Quina vergonya).
Penso que l'Steve, ja fa uns quants CD's que s'està autocopiant, i personalment crec que s'hauria d'arriscar una mica més.
Sobre les cançons que has penjat, la de Dancing in the Factory", realment "l'homenatge" a Depeche Mode és tant evident, que em caldrà més temps per assimilar-ho. També penso que And One, se'n miralla massa amb Depeche Mode.
L'altre, "Playing Dead", és simplement una veritable joia, que segur esdevindrà un clàssic. Un obra mestre.
Salutacions.
A mi el Bodypop em va agradar molt, però aquest últim sí que és una mica petardo, la veritat. Tot i això... sempre li acabo trobant cosetes que em fan escoltar-lo de nou.
Dóna-li una oportunitat, però no posis les espectatives gaire altes que llavors et decebrà.
Publica un comentari a l'entrada