dissabte, 28 de gener del 2012

Viatge a Londres (versió 2)

A l'octubre vaig anar un dia a Londres i com que tenia tan poc temps per a visitar coses, em vaig quedar amb ganes de tornar-hi. Al final, els dos dies de vacances que em quedaven del 2011, els he aprofitat per a visitar la ciutat de nou amb una mica més de calma.

Vaig sortir dijous a primera hora, aquesta vegada molt puntuals, i vaig tornar ahir divendres a la tarda. Tampoc el gran viatge, però suficient per a passejar sense parar i acabar d'entretenir-me en les coses que m'havien quedat pendents.

Encara recuperant-me del partit del Barça dimecres a la nit (de debò és necessari jugar tan tard?), llevar-me a les 5h el dijous, començar a caminar per Londres a les 10.30h i no parar fins a les 21.30h i divendres caminar des de les 7h fins les 12h, aprofito per comentar quatre coses i posar un altre video.

La ruta va ser similar a l'anterior, però afegint coses pel camí i entrant a totes les esglésies i catedrals. Tenint en compte que no crec en Déu, és curiós com m'apassionen igualment.

Una mica la ruta va ser: Westminster Cathedral, Buckingham Palace, Houses of Parliament, Big Ben, Westmister Abbey, Trafalgar Square, Picadilly Circus, etc. Tot el que seria el centre i rodejant el Thames. Un cop creuat el pont de Londres, vaig anar de nou a Camden i després de disfrutar donant voltes per allà, vaig acabar comprant-me una samarreta del Morrissey amb el següent dibuix. Per tant, aprofito per a posar el videoclip de Bigmouth Strikes Again:



Després vaig decidir pujar al London Eye de nit i va valdre la pena per tal de veure el Parlament tot il·luminat.



El divendres vaig aprofitar per anar al Hyde Park i a Harrods i visitar tot el que hi havia pel camí. Això sí, era tant d'hora que tot estava tancat, però es respirava una tranquil·litat preciosa. Ja a s'acostava l'hora de marxar, així que vaig anar corrents fins al Tower Bridge per tal de poder creuar-lo i veure'l de més a prop.


I d'aquí ja cap a Barcelona. Realment val la pena escapar-se un parell de dies per visitar la ciutat i fer-se'n una idea. Després, si es volen visitar museus, ja se'n necessiten bastants més.

1 comentari:

música: ni temps ni espai ha dit...

Veus?!?! aquesta es la típica cançó de Morrissey o dels Smith a les que em referia abans. les trobo excessivament planes i grises.

Salutacions.