Sempre que sona Morrissey a l'mp3 sento com si estigués a Anglaterra. Realment no en sé el motiu. El fet que siguin d'allà pot ajudar, però no és indispensable. Molts altres grups també ho són i no em generen aquesta sensació.
Més que res, això em permet parlar sobre el fet que demà i passat tinc festa i me'n vaig a Londres. Finalment tindré pràcticament tot el dijous per a passejar i un tros del matí del divendres. La meva idea és dormir molt poc i aprofitar al màxim el temps. Després tindré el cap de setmana per a reposar, que realment també ho necessito.
Així doncs, per anar fent boca, comparteixo la cançó I have forgiven Jesus:
Podria haver-ne posat alguna que tingués més relació amb Londres, tipus Come Back To Camden, però aquesta és preciosa, tant la música com la lletra.
Bon final de setmana!
Més que res, això em permet parlar sobre el fet que demà i passat tinc festa i me'n vaig a Londres. Finalment tindré pràcticament tot el dijous per a passejar i un tros del matí del divendres. La meva idea és dormir molt poc i aprofitar al màxim el temps. Després tindré el cap de setmana per a reposar, que realment també ho necessito.
Així doncs, per anar fent boca, comparteixo la cançó I have forgiven Jesus:
Podria haver-ne posat alguna que tingués més relació amb Londres, tipus Come Back To Camden, però aquesta és preciosa, tant la música com la lletra.
Bon final de setmana!
Entrades
2 comentaris:
Ostres!!!
En Morrissey i els Smith, per mi són un d'aquells fenòmens que no acabo d'entendre. A mi, no m'agraden gens. Trobo que les seves orquestracions són excessivament grises, i que fan uns arranjaments tan apagats com puguin per tal de ressaltar la veu d'en Morrissey, que acostuma a fer unes melodies . . . no ho sé. No m'agraden.
Però mira. Aquesta cançó (que no havia escoltat fins ara) m'ha sorprès gratament. No sona com el que penso que acostuma a sonar Morrissey. La melodia és perfecte i la orquestració està perfectament lligada, sempre al servei de la melodia però amb vida pròpia. Qui sap!?!?! potser hauré de donar una oportunitat a aquest home!!! gràcies. Una cançó molt maca.
Salutacions.
A mi m'agraden molt. En Morrissey és un pedant, però bé, tampoc hem de ser amics :)
Aquesta cançó és brutal. En tenen unes quantes que de debò valen molt la pena.
Publica un comentari a l'entrada