Ha arribat el moment d'explicar el genial cap de setmana. Avui dilluns quasi no puc obrir els ulls i tinc tan poques ganes de treballar, que sembla que superen les poques ganes habituals, però, tal i com esperava, estic contenta per com ha anat tot. Començo pel divendres.
Un dia de molta feina, però espavilada amb bastanta solvència tot i els nervis. A les 18.30h ja estava camí de Bikini. Primer una cerveseta amb un amic al bar de iaios de davant i abans de les 20h ja a dins amb el cubata corresponent.
A les 20.15h sortien Frozen Plasma a l'escenari. Amb en Vasi Vallis darrere el seu teclat i el seu ordinador, i en Felix Marc al davant de tot amb el micro. Em pensava que serien més sosos, però vaig trobar que estava molt bé.
La sala s'anava omplint a poc a poc i ja teníem el nostre lloc cap a les primeres files, el qual intentaríem mantenir malgrat tenir els alemanys (dues noies i més tard també un noi) més pesats i maleducats del món. Em va faltar poc per partir un cap amb la càmara de fotos que portava a la mà. Però oblidem els mals moments i passem als bons.
El setlist no el puc recordar, però diria que no van faltar: Condense, The Speed of Life, Irony, Warmongers, Murderous Trap, Earthling, Tanz die Revolution (per acabar).
El públic crec que no se sabia gaire les lletres de les cançons, però van disfrutar i col·laborar en tot el que es demanava. Van grabar la cançó Irony mentre ens feien moure les mans a manera de Never Let Me Down Again de Depeche Mode. No sé si després penjaran aquests videos per algun lloc. Crec que van tocar uns 45 minuts i ja es van retirar. Per deixar pas a una tensa espera i aprofitar per anar corrents al wc.
La cançó Irony en directe a Barcelona:
A les 21.30h, també amb els 15 minuts de retard, sortien VNV Nation, tots de cop i al so de Chrome, a l'escenari. En Ronan Harris i en Mark Jackson, acompanyats per 2 teclistes i unes projeccions darrere l'escenari.
Amb un Ronan Harris, com sempre, molt xerraire i actuant constantment com si fóssim la millor audiència del món que, tot i que saps que ho fa, més o menys, a tot arreu, et fa sentir genial. Realment crec que a Barcelona hi posem molt de la nostra part, des del primer minut, quan ja estàvem tots acalorats de tant saltar i cridar.
El setlist tampoc el recordo del tot, però diria que va ser igual que el de Madrid, el qual sí que es pot trobar per internet:
Tot i que el concert havia de durar 2 hores, es va quedar en una mica menys perquè va començar tard. Tot i això, va estar genial i vam acabar cansadíssims.
Pel que fa al so, crec que si fa no fa com sempre. Crec que se sentia poc la veu, però no se sentia pas malament. Del que sí que es va queixar constantment en Ronan era de les llums, als que anava dient què havien de fer.
La cançó Ilusion al concert de Barcelona:
Després del concert i d'una odissea per Barcelona buscant superglue, vam anar a petar a l'Undead i allà vaig aconseguir les meves desitjades fotografies amb Frozen Plasma i els dos components de VNV Nation per separat, que no els vaig poder atrapar junts.
A part, tant en Felix Marc, com en Vasi Vallis, em van firmar el meu cd d'edició limitada, així que ara encara és més inusual. Quan aconsegueixin la fama que es mereixen, això valdrà diners :)
Cap a les 3h passades ja vaig decidir marxar cap a casa perquè l'endemà m'havia de llevar cap a les 7h per anar a Madrid. Com que patia per poder dormir tan poc, vaig agafar un taxi i en res ja estava a casa. Vaig menjar-me un entrepà mentre m'anava canviant i a dormir.
Dues hores després sonava el despertador i em tornava a la realitat. Encara amb el cap ofuscat dels cubates, vaig aconseguir menjar-me un altre entrepà per intentar asserenar l'estómac, una dutxa, la motxilla a l'esquena i cap a l'aeroport. Vaig arribar una mica abans i vaig intentar que em canviessin el vol, però una dona d'Iberia, que no destacava per la seva amabilitat, em va dir que no podia ser.
Una petita espera mentre llegia una revista i en 1 hora de vol ja estava a Madrid. Allà m'esperaven uns amics i l'anar a prendre una cervesa mentre esperàvem l'hora de dinar va ser una gran idea. Sembla ser que efectivament la cervesa és el millor per a la ressaca. Més tard es van unir més amics i vam dinar.
Cap a les 18.30h sortia en direcció cap a l'hotel, al qual vaig arribar a les 19h. Un temps molt just per a la meva habitual ànsia pre-concertil, però que també em va anar bé per tal de no atontar-me en excés tenint en compte la son que tenia. Com que la Sala Arena estava a 5 minuts de l'hotel, a les 19.45h, l'hora en què obrien les portes, ja estava allà. Em va sorprendre veure unes 40 persones esperant a fora, però veure que totes anaven vestides de negre em van ajudar a treure'm tots els dubtes de si estava al lloc correcte o no.
Al cap de 5 minuts ja ens deixaven entrar. Encara sort perquè feia una mica de fresca. Ja un cop a dins vaig fer una primera ullada a la sala i, instantàniament, em va recordar a la sala Backstage de Múnich. Hi havia com una primera zona, baixaves unes escales i hi havia una barra mirant a l'escenar i encara baixaves 3 o 4 escales més i hi havia la zona que seria la pista, així que la part exclusiva de pista era una mica petita, però estaves rodejat de gent que estava a un nivell una mica superior. Al final es va acabar omplint i feia goig.
Vaig "marcar el meu territori" deixant el meu jersei sota l'escenari, a primera fila, i vaig anar a buscar una cervesa. No em veia capaç de prendre un cubata, però la cervesa sí que em venia de gust. Al demanar-ho a la barra, ja va venir la primera pregunta: una caña (5€) o un mini (12€)? i d'aquí em vaig decantar pel mini i així pensava que em duraria tot el concert. Sorpresa la meva al veure el tamany del mini (0,75 litres) i al veure que no el podia ni pràcticament aixecar. El vaig haver de deixar sobre l'escenari perquè era impossible moure's amb allò a la mà. I, per suposat, no va durar pas tot el concert...
També amb uns 15 minuts de retard van sortir Frozen Plasma a l'escenari. Més abrigats que a Barcelona, van tocar crec que exactament les mateixes cançons. En part s'entèn ja que no estan de gira i segurament només van preparar unes quantes cançons.
El concert va ser similar al de Barcelona pel que fa a Frozen Plasma, tot i que, en el moment de grabar Irony amb la seva càmara, van dir que a Barcelona no havia sonat malament i que a veure si a Madrid encara ho fèiem millor. La gent es va volcar bastant i també va quedar molt bé. Com a premi va dir que tocarien una altra cançó, però era evident que era el mateix que a Barcelona.
Pel que fa al públic, crec que per si sol no es sabia gaire les cançons i, en general, coneixia menys al grup, però no per això mostraven menys interès. També, després de 45 minuts, van acomiadar-se. Aquí el so crec que era més nítid que a Barcelona. No sé si perquè el sostre era més alt, però em va donar la sensació de què podia sentir millor les lletres de les cançons.
La cançó Tanz die Revolution, de Frozen Plasma, a Madrid:
Una estona d'espera on la parella que tenia davant es va retirar i em van deixar en una primera fila envejable, sense estar apretada contra l'escenari i amb gent molt amable pel voltant, especialment els 2 nois de l'esquerra amb els que vaig estar rient una bona estona.
A les 21.30h de nou sortia VNV Nation tots junts i amb les notes de Chrome. Realment crec que, tal i com comentava en Ronan al Facebook, a Barcelona la gent s'entrega més durant les cançons, i a Madrid la bogeria també s'apoderava de la gent entre cançó i cançó.
El setlist va ser el que he posat més a dalt. Al final de concert vaig poder fer-me amb una de les còpies que hi havia a l'escenari i vaig poder veure que no havien tocat: Homeward i Sentinel, un dels encores que suposo que no van tenir temps de fer.
En Ronan també va estar molta estona xerrant, comentant diverses coses i en un moment donat em va senyalar, sense cap mena de dubte i em va preguntar per la samarreta. No ho vaig acabar d'entendre, però em va fer il·lusió... Portava la samarreta del Wrong de Depeche Mode.
Finalment, tancant amb Perpetual, el públic és molt més entregat a Barcelona, però crec que ho és molt més en comparació amb qualsevol altra ciutat. El 2006 el públic es va fer seva aquesta cançó i ja no l'ha deixat anar mai més.
Un cop acabat el concert i havent despatxat tot el líquid que havia ingerit, vaig començar a la caça i captura de la sala de on feien l'after-show party. Sabia que estava a prop, però no en recordava el nom ni el lloc exacte, així que vaig estar uns 45 minuts pel carrer, morta de fred i buscant sense solta ni volta.
Al final vaig veure la sortida "trasera" de la sala de concerts i allà vaig trobar un conegut que em va situar una mica. L'havia tingut tota l'estona tan a prop! La sala es diu Basstard, suposo que no se m'oblidarà més. La sala era gran i tenia llocs per estar sentat també, així com diverses barres repartides per tot arreu.
VNV Nation començant el concert amb Chrome:
Primer vaig optar per sentar-me una estona, demanar una cervesa i veure què tal anava la cosa. Quan es va començar a omplir més, al cap de només 10 minuts, ja vaig decidir aixecar-me i començar a disfrutar de la música en un costadet. Van encadenar tantes cançons que m'agradaven, que el temps em va passar rapidíssim: Assemblage 23, Covenant, And One, De/Vision, Frozen Plasma, VNV Nation, Ashbury Heights, IAMX, Depeche Mode... La música em va agradar molt més que la del dia anterior a l'Undead, on estaven molt més destroyers i foscos. Jo sóc més de synthpop alegre en general. Encara que a Barcelona estava acompanyada d'uns amics i això sempre ho fa més divertit, també.
A l'estar sola no em vaig atrevir a acostar-me gaire als grups, però no em vaig poder estar de parar un moment al Ronan, doncs tenia dubtes sobre perquè havia assenyalat la meva samarreta. Quan el vaig parar, el primer que va fer va ser riure's i dir-me alguna cosa tipus: "the lady from the concert!". Em va comentar que sempre llegeix les samarretes de la gent i que s'havia fixat en la meva. Res més.
Després d'un parell de Mahous, cap a les 2h i després de sentir punxar Personal Jesus, vaig considerar que ja era hora d'anar a descansar, doncs quasi no havia parat des de les 6h del matí de divendres.
Dos minuts i ja estava a l'hotel, això sí, sense sopar, així que l'endemà a l'esmorzar vaig arrassar.
El diumenge me'l vaig prendre amb calma. Em vaig llevar a les 9h, em vaig dutxar tranquil·lament, vaig esmorzar com una reina i vaig sortir a patejar unes hores per Madrid.
Al vespre i 45 minuts més tard de l'hora prevista, vaig sortir ja cap a Barcelona. Aquest matí no em podia despertar de cap manera, però un cop he anat recordant el cap de setmana, ja m'he pogut anar animant una mica. Ara a l'espera de la propera.
Un dia de molta feina, però espavilada amb bastanta solvència tot i els nervis. A les 18.30h ja estava camí de Bikini. Primer una cerveseta amb un amic al bar de iaios de davant i abans de les 20h ja a dins amb el cubata corresponent.
A les 20.15h sortien Frozen Plasma a l'escenari. Amb en Vasi Vallis darrere el seu teclat i el seu ordinador, i en Felix Marc al davant de tot amb el micro. Em pensava que serien més sosos, però vaig trobar que estava molt bé.
La sala s'anava omplint a poc a poc i ja teníem el nostre lloc cap a les primeres files, el qual intentaríem mantenir malgrat tenir els alemanys (dues noies i més tard també un noi) més pesats i maleducats del món. Em va faltar poc per partir un cap amb la càmara de fotos que portava a la mà. Però oblidem els mals moments i passem als bons.
El setlist no el puc recordar, però diria que no van faltar: Condense, The Speed of Life, Irony, Warmongers, Murderous Trap, Earthling, Tanz die Revolution (per acabar).
El públic crec que no se sabia gaire les lletres de les cançons, però van disfrutar i col·laborar en tot el que es demanava. Van grabar la cançó Irony mentre ens feien moure les mans a manera de Never Let Me Down Again de Depeche Mode. No sé si després penjaran aquests videos per algun lloc. Crec que van tocar uns 45 minuts i ja es van retirar. Per deixar pas a una tensa espera i aprofitar per anar corrents al wc.
La cançó Irony en directe a Barcelona:
A les 21.30h, també amb els 15 minuts de retard, sortien VNV Nation, tots de cop i al so de Chrome, a l'escenari. En Ronan Harris i en Mark Jackson, acompanyats per 2 teclistes i unes projeccions darrere l'escenari.
Amb un Ronan Harris, com sempre, molt xerraire i actuant constantment com si fóssim la millor audiència del món que, tot i que saps que ho fa, més o menys, a tot arreu, et fa sentir genial. Realment crec que a Barcelona hi posem molt de la nostra part, des del primer minut, quan ja estàvem tots acalorats de tant saltar i cridar.
El setlist tampoc el recordo del tot, però diria que va ser igual que el de Madrid, el qual sí que es pot trobar per internet:
- Intro: On-Air
- Chrome
- Space & Time
- Tomorrow Never Comes
- Testament
- Illusion
- Standing
- Gratitude
- Honour 2003
- Nemesis
- Fruther
- Epicentre
- Resolution
- Control
- Encore: Beloved
- Nova
- Perpetual
Tot i que el concert havia de durar 2 hores, es va quedar en una mica menys perquè va començar tard. Tot i això, va estar genial i vam acabar cansadíssims.
Pel que fa al so, crec que si fa no fa com sempre. Crec que se sentia poc la veu, però no se sentia pas malament. Del que sí que es va queixar constantment en Ronan era de les llums, als que anava dient què havien de fer.
La cançó Ilusion al concert de Barcelona:
Després del concert i d'una odissea per Barcelona buscant superglue, vam anar a petar a l'Undead i allà vaig aconseguir les meves desitjades fotografies amb Frozen Plasma i els dos components de VNV Nation per separat, que no els vaig poder atrapar junts.
A part, tant en Felix Marc, com en Vasi Vallis, em van firmar el meu cd d'edició limitada, així que ara encara és més inusual. Quan aconsegueixin la fama que es mereixen, això valdrà diners :)
Cap a les 3h passades ja vaig decidir marxar cap a casa perquè l'endemà m'havia de llevar cap a les 7h per anar a Madrid. Com que patia per poder dormir tan poc, vaig agafar un taxi i en res ja estava a casa. Vaig menjar-me un entrepà mentre m'anava canviant i a dormir.
Dues hores després sonava el despertador i em tornava a la realitat. Encara amb el cap ofuscat dels cubates, vaig aconseguir menjar-me un altre entrepà per intentar asserenar l'estómac, una dutxa, la motxilla a l'esquena i cap a l'aeroport. Vaig arribar una mica abans i vaig intentar que em canviessin el vol, però una dona d'Iberia, que no destacava per la seva amabilitat, em va dir que no podia ser.
Una petita espera mentre llegia una revista i en 1 hora de vol ja estava a Madrid. Allà m'esperaven uns amics i l'anar a prendre una cervesa mentre esperàvem l'hora de dinar va ser una gran idea. Sembla ser que efectivament la cervesa és el millor per a la ressaca. Més tard es van unir més amics i vam dinar.
Cap a les 18.30h sortia en direcció cap a l'hotel, al qual vaig arribar a les 19h. Un temps molt just per a la meva habitual ànsia pre-concertil, però que també em va anar bé per tal de no atontar-me en excés tenint en compte la son que tenia. Com que la Sala Arena estava a 5 minuts de l'hotel, a les 19.45h, l'hora en què obrien les portes, ja estava allà. Em va sorprendre veure unes 40 persones esperant a fora, però veure que totes anaven vestides de negre em van ajudar a treure'm tots els dubtes de si estava al lloc correcte o no.
Al cap de 5 minuts ja ens deixaven entrar. Encara sort perquè feia una mica de fresca. Ja un cop a dins vaig fer una primera ullada a la sala i, instantàniament, em va recordar a la sala Backstage de Múnich. Hi havia com una primera zona, baixaves unes escales i hi havia una barra mirant a l'escenar i encara baixaves 3 o 4 escales més i hi havia la zona que seria la pista, així que la part exclusiva de pista era una mica petita, però estaves rodejat de gent que estava a un nivell una mica superior. Al final es va acabar omplint i feia goig.
Vaig "marcar el meu territori" deixant el meu jersei sota l'escenari, a primera fila, i vaig anar a buscar una cervesa. No em veia capaç de prendre un cubata, però la cervesa sí que em venia de gust. Al demanar-ho a la barra, ja va venir la primera pregunta: una caña (5€) o un mini (12€)? i d'aquí em vaig decantar pel mini i així pensava que em duraria tot el concert. Sorpresa la meva al veure el tamany del mini (0,75 litres) i al veure que no el podia ni pràcticament aixecar. El vaig haver de deixar sobre l'escenari perquè era impossible moure's amb allò a la mà. I, per suposat, no va durar pas tot el concert...
També amb uns 15 minuts de retard van sortir Frozen Plasma a l'escenari. Més abrigats que a Barcelona, van tocar crec que exactament les mateixes cançons. En part s'entèn ja que no estan de gira i segurament només van preparar unes quantes cançons.
El concert va ser similar al de Barcelona pel que fa a Frozen Plasma, tot i que, en el moment de grabar Irony amb la seva càmara, van dir que a Barcelona no havia sonat malament i que a veure si a Madrid encara ho fèiem millor. La gent es va volcar bastant i també va quedar molt bé. Com a premi va dir que tocarien una altra cançó, però era evident que era el mateix que a Barcelona.
Pel que fa al públic, crec que per si sol no es sabia gaire les cançons i, en general, coneixia menys al grup, però no per això mostraven menys interès. També, després de 45 minuts, van acomiadar-se. Aquí el so crec que era més nítid que a Barcelona. No sé si perquè el sostre era més alt, però em va donar la sensació de què podia sentir millor les lletres de les cançons.
La cançó Tanz die Revolution, de Frozen Plasma, a Madrid:
Una estona d'espera on la parella que tenia davant es va retirar i em van deixar en una primera fila envejable, sense estar apretada contra l'escenari i amb gent molt amable pel voltant, especialment els 2 nois de l'esquerra amb els que vaig estar rient una bona estona.
A les 21.30h de nou sortia VNV Nation tots junts i amb les notes de Chrome. Realment crec que, tal i com comentava en Ronan al Facebook, a Barcelona la gent s'entrega més durant les cançons, i a Madrid la bogeria també s'apoderava de la gent entre cançó i cançó.
El setlist va ser el que he posat més a dalt. Al final de concert vaig poder fer-me amb una de les còpies que hi havia a l'escenari i vaig poder veure que no havien tocat: Homeward i Sentinel, un dels encores que suposo que no van tenir temps de fer.
En Ronan també va estar molta estona xerrant, comentant diverses coses i en un moment donat em va senyalar, sense cap mena de dubte i em va preguntar per la samarreta. No ho vaig acabar d'entendre, però em va fer il·lusió... Portava la samarreta del Wrong de Depeche Mode.
Finalment, tancant amb Perpetual, el públic és molt més entregat a Barcelona, però crec que ho és molt més en comparació amb qualsevol altra ciutat. El 2006 el públic es va fer seva aquesta cançó i ja no l'ha deixat anar mai més.
Un cop acabat el concert i havent despatxat tot el líquid que havia ingerit, vaig començar a la caça i captura de la sala de on feien l'after-show party. Sabia que estava a prop, però no en recordava el nom ni el lloc exacte, així que vaig estar uns 45 minuts pel carrer, morta de fred i buscant sense solta ni volta.
Al final vaig veure la sortida "trasera" de la sala de concerts i allà vaig trobar un conegut que em va situar una mica. L'havia tingut tota l'estona tan a prop! La sala es diu Basstard, suposo que no se m'oblidarà més. La sala era gran i tenia llocs per estar sentat també, així com diverses barres repartides per tot arreu.
VNV Nation començant el concert amb Chrome:
Primer vaig optar per sentar-me una estona, demanar una cervesa i veure què tal anava la cosa. Quan es va començar a omplir més, al cap de només 10 minuts, ja vaig decidir aixecar-me i començar a disfrutar de la música en un costadet. Van encadenar tantes cançons que m'agradaven, que el temps em va passar rapidíssim: Assemblage 23, Covenant, And One, De/Vision, Frozen Plasma, VNV Nation, Ashbury Heights, IAMX, Depeche Mode... La música em va agradar molt més que la del dia anterior a l'Undead, on estaven molt més destroyers i foscos. Jo sóc més de synthpop alegre en general. Encara que a Barcelona estava acompanyada d'uns amics i això sempre ho fa més divertit, també.
A l'estar sola no em vaig atrevir a acostar-me gaire als grups, però no em vaig poder estar de parar un moment al Ronan, doncs tenia dubtes sobre perquè havia assenyalat la meva samarreta. Quan el vaig parar, el primer que va fer va ser riure's i dir-me alguna cosa tipus: "the lady from the concert!". Em va comentar que sempre llegeix les samarretes de la gent i que s'havia fixat en la meva. Res més.
Després d'un parell de Mahous, cap a les 2h i després de sentir punxar Personal Jesus, vaig considerar que ja era hora d'anar a descansar, doncs quasi no havia parat des de les 6h del matí de divendres.
Dos minuts i ja estava a l'hotel, això sí, sense sopar, així que l'endemà a l'esmorzar vaig arrassar.
El diumenge me'l vaig prendre amb calma. Em vaig llevar a les 9h, em vaig dutxar tranquil·lament, vaig esmorzar com una reina i vaig sortir a patejar unes hores per Madrid.
Al vespre i 45 minuts més tard de l'hora prevista, vaig sortir ja cap a Barcelona. Aquest matí no em podia despertar de cap manera, però un cop he anat recordant el cap de setmana, ja m'he pogut anar animant una mica. Ara a l'espera de la propera.
Entrades
4 comentaris:
osti. Si m'he cansat jo només de llegir-te!!!!! :)
Això que has fet tu, jo no ho he fet mai. em resulta sorprenen.
A mi Frozen Plasma no m'acaben de . . . no ho sé.
VNV Nation, doncs com esperava, tot i que em fa gràcia veure que a Barcelona "guanyem" en entusiasme. Oh si toquen "Homeward" si hi soc present em moro. Quan vaig poder parlar amb en mark al Undead, li vaig demanar que la toquessin. És una cançó brutal.
Bé, gràcies per la teva crònica.
Salutacions.
Jajajajajaja! La veritat és que m'agrada molt viatjar, m'encanta la música i combinar-ho no té preu. A part, una amiga de Madrid acabava de tenir una nena i així tenia l'excusa perfecta.
Pensa, també, que vivint sola puc fer algunes coses amb relativa facilitat. Que vull anar un cap de setmana a Madrid? Doncs a menjar arrós que és més barat.
No sé on vaig llegir que VNV deien que estaven tocant moltes cançons que la gent portava anys demanant. Així que un d'aquests series tu :)
També vaig parlar un moment amb el Mark, que portava una samarreta de Combichrist i em va dir que li encantaven i que a vegades tocava la bateria amb ells, no en tenia ni idea. Però per a mi una mica massa foscos. Tot i això, corria el rumor per allà que tornaven Icon of Coil.
Em sap greu que no hi puguessis anar, que sé que t'agraden molt.
Sempre és bo viatjar. I si ho pots combinar amb la música. Dons la veritat es que es una excusa perfecte.
Sobre Combichrist, no és que siguin el millor grup del món, però crec que et sorprendrien. Són foscos en algunes cançons, no es totes.
I en Mark, crec que és un cul inquiet. A part d'això de Combichrist, també l'he vist col·laborar amb Faderhead.
Sobre Icon Of coil, hi ha això:
http://www.facebook.com/#!/events/101884913272843/
Però a la Sala Salamandra, encara no hi ha res.
Ni aquí tampoc.
http://www.facebook.com/IconOfCoilOfficial?sk=wall&filter=2#!/IconOfCoilOfficial?sk=app_123966167614127
Per això, jo encara no he dit res.
Salutacions.
Gràcies per la informació! El divendres corrien rumors al respecte del seu retorn, però no pas sobre que vinguessin a Barcelona.
A veure si els escolto una mica més i m'acabo animant a anar-hi.
Publica un comentari a l'entrada