dilluns, 6 de juny del 2011

Kerobia (Bilbao)

La setmana passada vam anar en plan família gitana a visitar a mon germà a Bilbao. Com sempre, em va demanar que li portés algunes pel·lícules i música. Entre la música que em va demanar hi havia un grup de per aquelles zones: Kerobia.


Ja que tenia els cds els hi vaig donar alguna oportunitat i la veritat és que no em van desagradar. És un grup de pop/rock que canten majoritàriament en basc, creat el 2001 a Pamplona i actualment format per: Xabi Fernandez (veu i guitarra), Mikel Zorrilla (bateria), Alberto Isaba (baix), Mikel Isaba (teclats) i Rubén Matilla (guitarra).

El 2003 van guanyar un concurs de maquetes de la radio pública basca i van treure el seu primer disc. Des de llavors ja n'han tret 5 al mercat: Kerobia (2004), Rose Escargot (2006), Materia organikoa eta gainerakoak (2008), Papera eta Kartoia (2009) i Ontziak (2010).


No conec gaire encara la seva discografia, així que he escollit una cançó una mica a l'atzar, una que he trobat que tenia un videoclip oficial: Esaldi Sinple bat galdera handiegirako de l'àlbum Papera eta Kartoia.



La lletra és la següent, amb la seva traducció al català extreta de la pàgina web:

Esaldi sinple bat galdera handiegirako
Una simple frase per a massa pregunta
Esaldi sinple batekin hasiko naiz, kafea erre da baina. egun onak eman dizkidazu, hotz egiten du gaur etxean. beste era batetan hasiko naiz, goizero fragantzi ta formak zure ilean, gauza ederra da kaosa gauza txikitan. zer da zure ilusioez gaurkoan? galdera handiegia agian gauza sinple baterako. etxea momentu zoriontsuez bete dugu baina batzutan korapilo bat eztarrian, lasai elkarrekin gaude eta.Començaré amb una senzilla frase, però s'ha cremat el cafè. M'has dit bon dia, fa fred avui a casa. Ho diré d'una altra manera; les fragàncies i formes al teu cabell cada matí, el caos és una cosa maca quan es troba a les petites coses. Que n'és de les teves il·lusions avui? Potser una pregunta massa gran per a una cosa tant simple. Hem omplert la nostra casa amb moments feliços però, de tant en tant, un nus a l'estomac, tranquil·la, estem junts.


Com que la cançó que he escollit era molt lenta, encara que maca, al final també he pensat en posar-ne una altra de més animada, justament perquè no crec que es converteixi en un dels meus grups preferits, però sí que tenen una música animada que no va malament mentre intentes sobreviure a l'avorriment d'alguns dies de feina.

L'altra que he escollit és Asteroideen antzokian artista eraila del disc Materia organikoa eta gainerakoak:



La lletra d'aquest tema està aquí, però no trobo la traducció.

1 comentari:

música: ni temps ni espai ha dit...

Ei!!! no estan malament!!!
La "lenta" m'ha agradat molt.
Salutacions