Com deia en el post anterior, comparteixo les meves fotos amb el cantant d'Assemblage 23, en Tom Shear (les he retallat les dues una mica per a què no sortís altra gent que hi havia, per si no volien aparèixer):
Un cop acabat el concert ens vam esperar una estona fora, crec que al voltant d'una hora. Primer va sortir Assemblage 23, per la porta principal, sense grans dificultats però amb unes quantes persones rodejant-los i intentant aconseguir algun autògraf o alguna foto. Ja li vaig deixar clar: "You have to come back again and play more songs. It was great and we will be there". Em va dir que sí que tornarien... No sé jo.
Una estona després van sortir els 4 components dels Mirrors i tot i que tinc el seu disc i em va agradar el concert, em va guanyar la vergonya. Ni tan sols sé els seus noms, pel que em va semblar un excés.
I una altra amb el d'OMD, l'Andy McCluskey:
Finalment, ja quedava molt poca gent i tothom s'anava bellugant una mica. Per tal d'evitar que massa gent es tirés sobre del grup, van moure la furgoneta i van sortir per darrera. Just uns metres abans d'arribar-hi és quan vam poder veure l'Andy. Que ens va saludar i semblava reconèixer-nos del mateix concert. Potser una primera fila entregada no s'oblida en una estona.
A vegades han de tenir molta paciència amb nosaltres, però dic jo que també deu fer una mica d'il·lusió. A més, no es poden queixar que viuen del que els agrada!
Un cop acabat el concert ens vam esperar una estona fora, crec que al voltant d'una hora. Primer va sortir Assemblage 23, per la porta principal, sense grans dificultats però amb unes quantes persones rodejant-los i intentant aconseguir algun autògraf o alguna foto. Ja li vaig deixar clar: "You have to come back again and play more songs. It was great and we will be there". Em va dir que sí que tornarien... No sé jo.
Una estona després van sortir els 4 components dels Mirrors i tot i que tinc el seu disc i em va agradar el concert, em va guanyar la vergonya. Ni tan sols sé els seus noms, pel que em va semblar un excés.
I una altra amb el d'OMD, l'Andy McCluskey:
Finalment, ja quedava molt poca gent i tothom s'anava bellugant una mica. Per tal d'evitar que massa gent es tirés sobre del grup, van moure la furgoneta i van sortir per darrera. Just uns metres abans d'arribar-hi és quan vam poder veure l'Andy. Que ens va saludar i semblava reconèixer-nos del mateix concert. Potser una primera fila entregada no s'oblida en una estona.
A vegades han de tenir molta paciència amb nosaltres, però dic jo que també deu fer una mica d'il·lusió. A més, no es poden queixar que viuen del que els agrada!
Entrades
1 comentari:
Bé. el meu habitual: "Fas molta ràbia"
:)
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada