Covenant ja ha publicat el seu darrer disc Modern Ruin i la veritat és que fins ara no sé molt bé què opinar-ne, no m'està convencent gaire.
El tracklist és el següent (hi ha una edició limitada que consta de dos cds):
CD 1:
01. Modern Ruin
02. Lightbringer
03. Judge of my Domain
04. Dynamo Clock
05. Kairos
06. The Beauty and the Grace
07. Get on
08. Worlds Collide
09. The Night
10. Beat the Noise
11. The Road
CD 2:
01. Wir sind die Nacht
02. Wir sind die Nacht (Oscar Holter remix)
03. Wir sind die Nacht (full instrumental)
04. Wir sind die Nacht (Henrik Bäckström remix)
05. Wir sind die Nacht (sample)
06. Ich war nichts (sample)
07. Wunder (sample)
Sobre el segon cd quasi no puc opinar perquè només l'he escoltat una vegada, però no em va acabar de fer el pes i per això l'he deixat bastant abandonat.
Del primer cd el tema més destacable sembla ser el primer single Lightbringer. La resta queden en un segon pla, amb uns moments que sonen bé, però molts d'altres que es fan pesats, fins i tot amb la necessitat de passar a la següent cançó.
La primera cançó dóna nom al disc Modern Ruin i és una introducció d'un minut i mig de durada, simplement s'encarrega de posar-nos en situació. A continuació arriba Lightbringer que com comentava abans per a mi és la millor del disc. Barreja el clàssic estil Covenant a la tornada amb un to més "metàl·lic" en la resta de la cançó. Inicialment no em va agradar gaire, però ara trobo que ha anat millorant.
Segueix Judge of my Domain que tampoc sona malament del tot. Potser amb un so més dels inicis i amb unes de les frases que més m'agraden del disc: "killing feelings, kill my feelings, kill them all". Bastant simple, però m'agrada. La tornada també sona bastant clàssica, així que potser per això també m'atrapa més que la resta.
Dynamo Clock és una de les cançons que he hagut de passar de llarg diverses vegades perquè se'm fa molt pesada amb tanta repetició, el mateix que Beat the Noise, la penúltima cançó. Potser retallant una mica la cnaçó seria suficient.
A continuació podem escoltar Kairos, un tema tranquil de poc més d'un minut. Sembla més una pausa al mig del cd, com per trencar amb l'estrès de la cançó anterior i poder continuar amb The Beauty and the Grace que segueix amb aquest estil més tranquil, però ja afegint més acompanyament. No és una mala cançó, però sabent el que poden arribar a fer aquests nois ens deixa amb ganes d'alguna cosa més. Tot i això, ara que les estic tornant a escoltar totes em sembla bonica.
Get On passa quasi desaparcebuda, no té res a criticar, però tampoc res a destacar. Potser també és una mica massa repetitiva. Worlds collide millora una mica, però segueix en la línia poc destacable del disc. Una veu més "robòtica" en algunes parts, però poca cosa més.
Tot seguit, podem escoltar The Night, la qual simplement no entenc. Podeu escoltar-la aquí i opinar, jo no sé què dir... Em descol·loca, em sembla que ha estat posada amb calçador dins del disc.
Com comentava abans, Beat the Noise també se'm fa una mica pesada, amb molta repetició. Tot i que si retallessim una mica el final, crec que milloraria. És més senzill salvar aquesta que Dynamo Clock.
Finalment, The Road, que tanca el disc. Torna a agafar un ritme més tranquil com a desenllaç.
Aprofito per posar la cançó Lightbringer que és la que val més la pena:
En definitiva, el disc m'ha decepcionat una mica, però encara amb esperances que en uns dies, setmanes o fins i tot mesos m'acabi convencent.
El que més m'agrada del disc és el disseny que han utilitzat per a les portades, les fotografies, la font per a les lletres... Quan el millor és això, no diu gran cosa positiva del disc musicalment parlant:
Potser simplement és qüestió de donar-li al disc alguna oportunitat més o sinó a veure si en directe aconsegueixen donar-li un enfocament que m'agradi més, sinó aprofitarem per escoltar els clàssics de sempre que aquests sí que sonen bé.
Covenant estaran a Barcelona el dissabte 5 de febrer, juntament amb Colony 5.
El tracklist és el següent (hi ha una edició limitada que consta de dos cds):
CD 1:
01. Modern Ruin
02. Lightbringer
03. Judge of my Domain
04. Dynamo Clock
05. Kairos
06. The Beauty and the Grace
07. Get on
08. Worlds Collide
09. The Night
10. Beat the Noise
11. The Road
CD 2:
01. Wir sind die Nacht
02. Wir sind die Nacht (Oscar Holter remix)
03. Wir sind die Nacht (full instrumental)
04. Wir sind die Nacht (Henrik Bäckström remix)
05. Wir sind die Nacht (sample)
06. Ich war nichts (sample)
07. Wunder (sample)
Sobre el segon cd quasi no puc opinar perquè només l'he escoltat una vegada, però no em va acabar de fer el pes i per això l'he deixat bastant abandonat.
Del primer cd el tema més destacable sembla ser el primer single Lightbringer. La resta queden en un segon pla, amb uns moments que sonen bé, però molts d'altres que es fan pesats, fins i tot amb la necessitat de passar a la següent cançó.
La primera cançó dóna nom al disc Modern Ruin i és una introducció d'un minut i mig de durada, simplement s'encarrega de posar-nos en situació. A continuació arriba Lightbringer que com comentava abans per a mi és la millor del disc. Barreja el clàssic estil Covenant a la tornada amb un to més "metàl·lic" en la resta de la cançó. Inicialment no em va agradar gaire, però ara trobo que ha anat millorant.
Segueix Judge of my Domain que tampoc sona malament del tot. Potser amb un so més dels inicis i amb unes de les frases que més m'agraden del disc: "killing feelings, kill my feelings, kill them all". Bastant simple, però m'agrada. La tornada també sona bastant clàssica, així que potser per això també m'atrapa més que la resta.
Dynamo Clock és una de les cançons que he hagut de passar de llarg diverses vegades perquè se'm fa molt pesada amb tanta repetició, el mateix que Beat the Noise, la penúltima cançó. Potser retallant una mica la cnaçó seria suficient.
A continuació podem escoltar Kairos, un tema tranquil de poc més d'un minut. Sembla més una pausa al mig del cd, com per trencar amb l'estrès de la cançó anterior i poder continuar amb The Beauty and the Grace que segueix amb aquest estil més tranquil, però ja afegint més acompanyament. No és una mala cançó, però sabent el que poden arribar a fer aquests nois ens deixa amb ganes d'alguna cosa més. Tot i això, ara que les estic tornant a escoltar totes em sembla bonica.
Get On passa quasi desaparcebuda, no té res a criticar, però tampoc res a destacar. Potser també és una mica massa repetitiva. Worlds collide millora una mica, però segueix en la línia poc destacable del disc. Una veu més "robòtica" en algunes parts, però poca cosa més.
Tot seguit, podem escoltar The Night, la qual simplement no entenc. Podeu escoltar-la aquí i opinar, jo no sé què dir... Em descol·loca, em sembla que ha estat posada amb calçador dins del disc.
Com comentava abans, Beat the Noise també se'm fa una mica pesada, amb molta repetició. Tot i que si retallessim una mica el final, crec que milloraria. És més senzill salvar aquesta que Dynamo Clock.
Finalment, The Road, que tanca el disc. Torna a agafar un ritme més tranquil com a desenllaç.
Aprofito per posar la cançó Lightbringer que és la que val més la pena:
En definitiva, el disc m'ha decepcionat una mica, però encara amb esperances que en uns dies, setmanes o fins i tot mesos m'acabi convencent.
El que més m'agrada del disc és el disseny que han utilitzat per a les portades, les fotografies, la font per a les lletres... Quan el millor és això, no diu gran cosa positiva del disc musicalment parlant:
Potser simplement és qüestió de donar-li al disc alguna oportunitat més o sinó a veure si en directe aconsegueixen donar-li un enfocament que m'agradi més, sinó aprofitarem per escoltar els clàssics de sempre que aquests sí que sonen bé.
Covenant estaran a Barcelona el dissabte 5 de febrer, juntament amb Colony 5.
Entrades
2 comentaris:
Hola
Covenant és un d’aquell grups que sempre penso que els hi falta alguna cosa. Crec que els hi falta una volta més de cargol a les seves cançons. Potser és perquè els he sentit poc.
Aniràs al concert?
Salutacions.
Sí que vaig al concert! A veure què ens deparen.
La veritat és que escoltant més vegades el cd ja em va agradant una mica més. A veure si m'acaba convencent al final.
Publica un comentari a l'entrada