Ja fa dies que estic molt trista i està podent amb mi. Són moltes coses ja i de moment no veig com sortir-ne. Avui ha estat un d'aquests dies que arribes a casa i et cauen les llàgrimes, un de tants últimament.
Quan busques amics amb la vista perquè et salvin d'una situació i aquests no acudeixen. Quan de sobte t'adones que han marxat sense dir res. Quan no entens res del que passa i no pots escapar de cap manera. Potser és que no em coneixen i no poden veure que jo no ho passo bé així, que necessitava almenys que vinguessin un moment. Potser és culpa meva, però jo m'hi esforço tot el que puc.
Per això aprofito per posar una de les cançons que considero més tristes: Forever Young d'Alphaville:
No sé com ha de millorar això... Ha estat un dia llarguíssim.
Quan busques amics amb la vista perquè et salvin d'una situació i aquests no acudeixen. Quan de sobte t'adones que han marxat sense dir res. Quan no entens res del que passa i no pots escapar de cap manera. Potser és que no em coneixen i no poden veure que jo no ho passo bé així, que necessitava almenys que vinguessin un moment. Potser és culpa meva, però jo m'hi esforço tot el que puc.
Per això aprofito per posar una de les cançons que considero més tristes: Forever Young d'Alphaville:
No sé com ha de millorar això... Ha estat un dia llarguíssim.
Entrades
2 comentaris:
Hola.
Una cançó preciosa. Magnífica.
Respecte al teu estat d’ànim, jo no soc ningú per donar consells, així que, no te’n donaré cap.
Amics? Sempre està be tenir-los, però . . . . fan falta de debò? No.
Estem sols al néixer, i ho estarem al morir, i mentres tant, per respirar, no necessitem a ningú.
Jo també he passat / estic passant un mal moment (la crisi dels 40 llargs) Però ens en sortirem.
Ànims.
Per suposat que ens en sortirem. Moments de "bajón" n'hi ha sempre. Ja es van trobant altres coses pel camí.
Publica un comentari a l'entrada