De sobte, entre els grups del moment va sortir-ne un anomenat Gossip i tothom en destacava com trencaven els motllos. Una cantant, lesbiana, de pes considerable, look tirant a punk...
Tanta excentricitat els podia apartar de l'escena més popular, així com donar-los el punt de diferència tan necessari avui en dia. Al final va resultar guanyadora aquesta segona opció i han tingut bastant d'èxit.
La cantant, tota "extroversió", ha sortit en diferents portades de revistes, així que en els directes dels seus concerts, mostrant les seves carns.
Ja centrant-nos en l'apartat musical, cal dir que jo els vaig conèixer a partir d'una recomenació d'una amiga que em deia que els havia vist en directe i que desprenien una energia espectacular. A arrel d'aquest comentari vaig decidir donar-los una oportunitat malgrat tota la parafernàlia que acompanyava al grup.
Al final, tot i no ser el meu tipus de música preferit, no em van semblar un mal grup. Cançons sense complicacions, directes. El disc que acabaven de treure (2009) era Music for men i crec que és amb el que han aconseguit més èxit.
Una de les cançons que més m'agraden és: Men in love:
La cantant té una veu una mica estrident, però no em desagrada, tot i que al cap d'una estona acaba fent-se una mica pesada. Tot i això, sempre direm: Dance like there's nobody looking!
Tanta excentricitat els podia apartar de l'escena més popular, així com donar-los el punt de diferència tan necessari avui en dia. Al final va resultar guanyadora aquesta segona opció i han tingut bastant d'èxit.
La cantant, tota "extroversió", ha sortit en diferents portades de revistes, així que en els directes dels seus concerts, mostrant les seves carns.
Ja centrant-nos en l'apartat musical, cal dir que jo els vaig conèixer a partir d'una recomenació d'una amiga que em deia que els havia vist en directe i que desprenien una energia espectacular. A arrel d'aquest comentari vaig decidir donar-los una oportunitat malgrat tota la parafernàlia que acompanyava al grup.
Al final, tot i no ser el meu tipus de música preferit, no em van semblar un mal grup. Cançons sense complicacions, directes. El disc que acabaven de treure (2009) era Music for men i crec que és amb el que han aconseguit més èxit.
Una de les cançons que més m'agraden és: Men in love:
La cantant té una veu una mica estrident, però no em desagrada, tot i que al cap d'una estona acaba fent-se una mica pesada. Tot i això, sempre direm: Dance like there's nobody looking!
Entrades
1 comentari:
Precisament fa dies uns dies que vull parlar d'aquest grup. Fins i tot tenia fet un esborrany, però ....
A mi em sembla un grup molt prometedor. I a mes crec que em puc enamorar (musicalment parlant del guitarrista).
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada