Crec que ja és moment de parlar del concert de Hurts de fa dos dies a la sala Bikini de Barcelona. Per a mi va ser un concert de contrastos, però comencem per l'inici.
Vaig sortir de la feina, que està relativament a prop de Bikini, i vaig passar per davant. Faltava gairebé 1 hora per a què obrissin les portes i ja hi havia gent esperant a fora, potser unes 50 persones. Vaig anar a prendre alguna cosa i vaig tornar 10 minuts després de ls 20h, hora en què obrien.
La cua era tan llarga que no m'ho podia ni creure. Potser hi havia unes 200 persones a fora. Sé que és un grup que ha tingut molt èxit aquest any, però tampoc m'esperava això. Estic acostumada a anar a Bikini i entrar tranquil·lament, agafar un bon lloc proper a l'escenari i, la majoria de les vegades, fins que no acaben els teloners no s'acaba d'omplir.
Aquí ja estava ple i, a més, em va donar la sensació de què hi havia molta gent que hi anava "perquè s'hi havia d'anar". Que realment no hi estaven interessats, però com que és un dels grups de moda... Llàstima.
Tot i això, s'agraeix que agafessin "dues parts" de Bikini i així hi havia gent que es podia posar una mica més allunyada de l'escenari i no era tan agobiant.
Ja centrant-nos en la música, no recordo qui havien de ser els teloners, però crec que simplement ens van enxufar un cd amb remixos durant una hora i es van quedar tan tranquils. A les 21.30h van sortir Hurts.
La posada en escena no tenia gran cosa, unes llums i poca cosa més. Pel que fa al grup, van sortir el Theo i l'Adam i estaven acompanyats per un altre teclat, una bateria i un home que feia segones veus "operístiques" i la veritat és que em va agradar.
Amb el seu posat dels 80's potser els hi faltava una mica de rodatge sobre l'escenari, però igualment, aquest posat tan quiet ja encaixa amb la seva estètica. Tot i això, van parlar amb el públic i van comentar diverses coses que em van agradar i em van fer riure (crec que va dir que la Kylie Minoge no havia pogut venir perquè tenia algun problema amb les maletes).
Fa uns dies deia que probablement aquest disc m'havia agradat tant pel moment en el que em trobo en la meva vida. Cançons de desamors, les lletres de les quals trobo molt encertades. Per aquest fet i d'altres, va començar la primera cançó Unspoken, que ni tans sols és de les meves preferides, i les llàgrimes em queien galtes avall.
Després ja em vaig resituar i vaig poder disfrutar del concert. La majoria de les cançons de "Happiness" tenen tempos lents, però algunes les havien versionat per tal que fossin una mica més mogudes, el que es va agrair.
El setlist va ser el següent:
01. Unspoken
02. Silver Lining
03. Wonderful Life
04. Happiness
05. Blood, Tears & Gold
06. Evelyn
07. Sunday
08. Verona
09. Devotion
10. Confide In Me (Kylie Minogue cover)
11. Stay
12. Illuminated
13. Better Than Love
On vaig trobar a faltar The Water (ja que només tenen un disc les haguessin pogut tocar totes) i Better than Love em va semblar el millor final.
He estat mirant alguns videos del concert pel youtube, però no s'acaben de sentir prou bé, pel que en poso un d'estudi. He escollit Sunday que la trobo molt trista, però d'una manera o altra, la tornada també m'anima (depèn del dia i l'estat d'ànim):
...We both know love is not that easy
I wish I'd known that it would be this hard to be alone.
Please, come home!
Loverless nights, they seem so long
I know that I'll hold you someday.
But till you come back where you belong
It's just another lonely Sunday.
Is this the end of the love that had just began?
I always hope that the best it was yet to come.
Please, come back, don't you leave me
We both so young, I know you need me too.
And there'll always be times like these...
Com a resum del concert diria que, malgrat la quantitat de gent, em va agradar molt. Sonen bé en directe, conecten amb el públic i tenen grans temes, una molt bona combinació.
A veure si al vespre passo per casa i puc penjar alguna foto. --> FET
Vaig sortir de la feina, que està relativament a prop de Bikini, i vaig passar per davant. Faltava gairebé 1 hora per a què obrissin les portes i ja hi havia gent esperant a fora, potser unes 50 persones. Vaig anar a prendre alguna cosa i vaig tornar 10 minuts després de ls 20h, hora en què obrien.
La cua era tan llarga que no m'ho podia ni creure. Potser hi havia unes 200 persones a fora. Sé que és un grup que ha tingut molt èxit aquest any, però tampoc m'esperava això. Estic acostumada a anar a Bikini i entrar tranquil·lament, agafar un bon lloc proper a l'escenari i, la majoria de les vegades, fins que no acaben els teloners no s'acaba d'omplir.
Aquí ja estava ple i, a més, em va donar la sensació de què hi havia molta gent que hi anava "perquè s'hi havia d'anar". Que realment no hi estaven interessats, però com que és un dels grups de moda... Llàstima.
Tot i això, s'agraeix que agafessin "dues parts" de Bikini i així hi havia gent que es podia posar una mica més allunyada de l'escenari i no era tan agobiant.
Ja centrant-nos en la música, no recordo qui havien de ser els teloners, però crec que simplement ens van enxufar un cd amb remixos durant una hora i es van quedar tan tranquils. A les 21.30h van sortir Hurts.
La posada en escena no tenia gran cosa, unes llums i poca cosa més. Pel que fa al grup, van sortir el Theo i l'Adam i estaven acompanyats per un altre teclat, una bateria i un home que feia segones veus "operístiques" i la veritat és que em va agradar. Amb el seu posat dels 80's potser els hi faltava una mica de rodatge sobre l'escenari, però igualment, aquest posat tan quiet ja encaixa amb la seva estètica. Tot i això, van parlar amb el públic i van comentar diverses coses que em van agradar i em van fer riure (crec que va dir que la Kylie Minoge no havia pogut venir perquè tenia algun problema amb les maletes).
Fa uns dies deia que probablement aquest disc m'havia agradat tant pel moment en el que em trobo en la meva vida. Cançons de desamors, les lletres de les quals trobo molt encertades. Per aquest fet i d'altres, va començar la primera cançó Unspoken, que ni tans sols és de les meves preferides, i les llàgrimes em queien galtes avall.
Després ja em vaig resituar i vaig poder disfrutar del concert. La majoria de les cançons de "Happiness" tenen tempos lents, però algunes les havien versionat per tal que fossin una mica més mogudes, el que es va agrair.
El setlist va ser el següent:
01. Unspoken
02. Silver Lining
03. Wonderful Life
04. Happiness
05. Blood, Tears & Gold
06. Evelyn
07. Sunday
08. Verona
09. Devotion
10. Confide In Me (Kylie Minogue cover)
11. Stay
12. Illuminated
13. Better Than Love
On vaig trobar a faltar The Water (ja que només tenen un disc les haguessin pogut tocar totes) i Better than Love em va semblar el millor final.
He estat mirant alguns videos del concert pel youtube, però no s'acaben de sentir prou bé, pel que en poso un d'estudi. He escollit Sunday que la trobo molt trista, però d'una manera o altra, la tornada també m'anima (depèn del dia i l'estat d'ànim):
I wish I'd known that it would be this hard to be alone.
Please, come home!
Loverless nights, they seem so long
I know that I'll hold you someday.
But till you come back where you belong
It's just another lonely Sunday.
Is this the end of the love that had just began?
I always hope that the best it was yet to come.
Please, come back, don't you leave me
We both so young, I know you need me too.
And there'll always be times like these...
Com a resum del concert diria que, malgrat la quantitat de gent, em va agradar molt. Sonen bé en directe, conecten amb el públic i tenen grans temes, una molt bona combinació.
A veure si al vespre passo per casa i puc penjar alguna foto. --> FET
Entrades
3 comentaris:
m'alegro que t'agradés.
La veritat és que és un concert d'aquells que fan una mnica de por.
Però sembla que és un grup de debò i no un invent.
Salutacions.
Sí que fan una mica de por. Podia ser que ja se'ls hagués pujat tot al cap i anessin "de guais" dalt de l'escenari, però tot el contrari.
A veure quan arribi el segon disc quin camí prenen.
Hola.
T'he "robat" una foto.
Espero que no t'importi.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada