I'm still here (documental)

Torno a parlar de cinema. Últimament estic veient moltes pel·lícules i la veritat és que n'he vist algunes de francament bones.

Incís: dissabte passat vaig anar a veure The American i sí que em va agradar. Bastant. L'argument pot semblar molt típic: un sicari que vol deixar la seva feina, però no és la típica pel·lícula d'acció on el protagonista s'escapa corrent contínuament, sinó que és pausada però et fa estar atent a la pantalla de totes formes. Per cert, la música està a càrrec del Herbert Grönemeyer, que es va emportar tota la meva admiració amb la cançó Mensch.


Tot i això, jo volia parlar del documental I'm still here, sobre la decadència de la figura de l'actor Joaquin Phoenix des del moment en què va dir que deixava de fer pel·lícules per tal de dedicar-se al hip hop, la seva verdadera passió.

Després de mesos de veure'l fent el ridícul en concerts, entrevistes, amb barba i cabells descuidats, amb sobrepès, etc. Per fi ha sortit a la llum el documental i després d'uns dies de dubtes i discusions, s'ha proclamat als quatre vents que tot era una actuació. El seu cunyat, Casey Affleck l'ha anat seguint durant aquests dies d'autodestrucció i pel que es comenta per internet, ara que s'ha descobert que no era veritat, es considera l'actuació de la seva vida.

Tot i això, pel que he llegit, sembla bastant evident que ha portat el seu cos i la seva ment fins a límits insospitats i suposo que això l'afectarà d'una manera o una altra. A veure com evoluciona a partir d'aquest moment. La darrera pel·lícula que ens va deixar, Two Lovers, va deixar el llistó molt alt.

Aquí la confirmació de la farsa a El País.


Ens alegrem del canvi (almenys físic) que vam poder veure al Festival de Cinema de Venècia:


A veure quan podem veure el documental a Barcelona. De ganes, en sobren.