Qui més qui menys, coneix Michael Moore. Per si de cas, és un director de cinema (principalment documental) dels EUA.
Aquest cap de setmana s'ha estrenat Capitalism: A Love Story on intenta donar una explicació a la crisis econòmica que s'està vivint actualment.
Però recordem una mica la seva trajectòria:
Aquí es va donar a conèixer amb el documental Bowling for Columbine (2002), que tractava sobre l'ús de les armes als Estats Units, partint de la massacre que hi va haver a l'institut Columbine, on uns adolescents van entrar al seu institut amb escopetes arribant a matar fins a 15 persones i, posteriorment, suicidant-se.
Des de llavors ha seguit realitzant documentals on critica la manera de fer del seu país.
Vaig veure la pel·lícula Sicko (2007) la setmana passada i, en aquest cas, denuncia el sistema sanitari nordamericà i les estafes de les asseguradores.
Havent vist només dos dels seus documentals, potser és una mica precipitat extreure'n conclusions, però ho faré de totes maneres.
Michael Moore té una un punt de vista progressista i crític en relació al seu país, els Estats Units. Investiga i critica el que ell considera que és criticable. El seu estil és directe, però sobretot, demagog. Sempre buscant aquelles víctimes que han patit injustícies i posant-se del seu costat per tal de tocar-te la fibra sensible. Però sempre amb una ironia que en alguns moments et fa riure de veritat.
Crec que val la pena veure els seus documentals, et descriu situacions que potser no coneixies (una nordamericana fent veure que viu a Canadà per tal de poder aprofitar la Seguretat Social d'aquell país, un servei sanitari de gran qualitat i gratuït per als presos de Guantánamo, etc.) i rius una estona. Però el que seria bo és no quedar-se simplement amb les seves idees (no creure-les cegament), sinó investigar una mica més per veure altres punts de vista menys demagogs o exagerats i intentar pensar quina podria ser la manera d'aconseguir-ho, no simplement denunciar-ho.
Deixo alguns enllaços a continuació:
Aquest cap de setmana s'ha estrenat Capitalism: A Love Story on intenta donar una explicació a la crisis econòmica que s'està vivint actualment.
Però recordem una mica la seva trajectòria:
Aquí es va donar a conèixer amb el documental Bowling for Columbine (2002), que tractava sobre l'ús de les armes als Estats Units, partint de la massacre que hi va haver a l'institut Columbine, on uns adolescents van entrar al seu institut amb escopetes arribant a matar fins a 15 persones i, posteriorment, suicidant-se.
Des de llavors ha seguit realitzant documentals on critica la manera de fer del seu país.
Vaig veure la pel·lícula Sicko (2007) la setmana passada i, en aquest cas, denuncia el sistema sanitari nordamericà i les estafes de les asseguradores.
Havent vist només dos dels seus documentals, potser és una mica precipitat extreure'n conclusions, però ho faré de totes maneres.
Michael Moore té una un punt de vista progressista i crític en relació al seu país, els Estats Units. Investiga i critica el que ell considera que és criticable. El seu estil és directe, però sobretot, demagog. Sempre buscant aquelles víctimes que han patit injustícies i posant-se del seu costat per tal de tocar-te la fibra sensible. Però sempre amb una ironia que en alguns moments et fa riure de veritat.
Crec que val la pena veure els seus documentals, et descriu situacions que potser no coneixies (una nordamericana fent veure que viu a Canadà per tal de poder aprofitar la Seguretat Social d'aquell país, un servei sanitari de gran qualitat i gratuït per als presos de Guantánamo, etc.) i rius una estona. Però el que seria bo és no quedar-se simplement amb les seves idees (no creure-les cegament), sinó investigar una mica més per veure altres punts de vista menys demagogs o exagerats i intentar pensar quina podria ser la manera d'aconseguir-ho, no simplement denunciar-ho.
Deixo alguns enllaços a continuació:
- Comentaris d'una doctora espanyola sobre el documental Sicko click.
- La història d'Amèrica en dibuixos i en 3 minuts, segons Michael Moore de la pel·lícula Bowling for Columbine click
- Un curt i graciós monòleg demostrant que els candidats als Estats Units realment no es miren de qui reben els donatius (tot i que ell ho gira i diu que els candidats són capaços d'acceptar diners de qualsevol) click
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada